Cent anys després de l'inici de la Guerra del Rif, el territori encara pateix les conseqüències dels atacs de l'Estat espanyol. L'exèrcit va utilitzar armes químiques com gas mostassa per intentar frenar els anhels dels rifenys d'independitzar-se d'Espanya i això va causar un impacte en la salut que encara dura: és una de les regions amb més casos de càncer de tot el Marroc.
"Després d’un segle, Espanya no ha reparat els danys causats per l'ús d'armes químiques al Rif i és un dels territoris amb més incidència de càncer del Marroc", denuncien des del compte de Twitter de Junts i Lliures per Europa. Per això, el president i eurodiputat, Carles Puigdemont, i Toni Comín i Clara Ponsatí han presentat una pregunta a la Comissió Europea per demanar que es pal·liïn els danys fruit de les guerres colonials dels Estats Membres.
Paral·lelament, la diputada de Junts al Congrés, Mariona Illamola, ha presentat a la mesa del Congrés una iniciativa similar per preguntar si el Regne d'Espanya assumeix alguna responsabilitat per aquests fets i durà a terme alguna acció que ajudi a pal·liar-ne els efectes.
Els danys d'Espanya al Rif
En plena lluita per aconseguir mantenir els territoris colonials a l'Àfrica en la segona dècada del segle XX, l'exèrcit espanyol posava el focus al Rif, una àrea al nord del Marroc que va ser protectorat espanyol fins al 1956 i on hi va haver diversos enfrontaments militars fins aquell moment.
A la batalla d'Annual, el 1921, l'exèrcit espanyol en va sortir derrotat i el líder rifeny Abd el-Krim va fundar l'estat independent de la República del Rif. La república, però, va patir la duresa del dictador Primo de Rivera entre el 1924 i el 1926, quan finalment aquell estat independent va desaparèixer. Entre els atacs més brutals que va rebre la població rifenya va ser la utilització d'armes químiques per part de les tropes espanyoles i també franceses. Entre els quals, l'anomenat gas mostassa.
Les conseqüències del gas mostassa
El primer cop els espanyols van fer servir gas mostassa per intentar sufocar la rebel·lió dels rifenys va ser el 1924. Aleshores, encara no s'havia signat el Protocol de Ginebra que prohibia l'ús de gasos asfixiants i altres tòxics similars, i es va dispersar per sobre la població civil, els rius i els mercats des dels avions.
Tanmateix, aquesta estratègia es va seguir utilitzant esquivant els tractats internacionals provocant un gran impacte en la zona. De fet, encara en aquests moments és una de les regions on hi ha més casos de càncer a tot el Marroc. Les investigacions que presenta Junts a la Comissió Europea mostren que el 80% dels adults i el 50% dels nens amb càncer són originaris d'aquesta zona que l'exèrcit va bombardejar amb gas mostassa. No hi ha encara estudis concloents que mostrin una relació directa entre aquesta substància i el desenvolupament d'un càncer, però cada vegada hi ha més evidències. "Tot i això, Espanya no ha pagat mai cap reparació per dany persistent que els seus atacs químics van provocar a la zona del Rif", assenyalen des de Junts.
Per això, formulen la següent pregunta: "Pretén la Comissió fer ús del programa comunitari per subvencionar projectes destinats a solucionar aquest problema de salut pública originat per les accions passades dels seus estats membre?".
Imatge principal: El general Manuel Fernández Silvestre i altres oficials de l'exèrcit espanyol durant la Guerra del Rif, el 1921, prop de Melilla. / Archivo General Militar de Guadalajara