“El govern espanyol està obstruint el retorn de les Comissions Rogatòries Internacionals a la justícia andorrana per tal que els procediments judicials iniciats contra Mariano Rajoy, Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro puguin seguir el seu curs”. És la denúncia que fa Junts per Catalunya l’endemà de la compareixença de l’exministre d’Hisenda a la comissió d’investigació del Congrés dels Diputats sobre l’operació Catalunya. Davant d’això, el diputat Josep Pagès ha registrat dues preguntes escrites dirigides al govern espanyol per demanar explicacions sobre la lenta tramitació de les Comissions Rogatòries Internacionals (CRI) vinculades a la investigació d’una jutgessa andorrana sobre la liquidació de la Banca Privada d’Andorra (BPA). “Mentre continuïn paralitzades a l’Estat espanyol per la inacció del govern espanyol, la justícia andorrana no podrà continuar amb la persecució dels exmandataris espanyols querellats per greus delictes contra la sobirania d’Andorra, amb el consegüent perjudici social que comporta l’aparent impunitat dels delinqüents”, lamenta l’exposició de motius de la iniciativa.
🎥 La història de l’operació Andorra
📝 La justícia espanyola protegeix Rajoy i denega que sigui investigat a Andorra per l’operació Catalunya
El resum és que, després de denegar les CRI, l’Audiència de Madrid les va retornar al Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts (capitanejat per Félix Bolaños), que, a través del Ministeri i d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació (encapçalat per José Manuel Albares), les ha de retornar al govern andorrà, que les ha de fer arribar a la jutgessa andorrana perquè esmeni les formalitats. El circuit és aquest perquè, entre jurisdiccions de diferents estats, sempre s’ha de passar per l’executiu, ja que els jutges no es comuniquen directament. Però tot això continua aturat. I ara Junts exigeix a la Moncloa que no ho posposi més i retorni les CRI al govern andorrà d’una vegada.
Les set Comissions Rogatòries denegades: cinc estan paralitzades i dues han tornat a Andorra
Ens hem de remuntar al juliol del 2024. L’Audiència Provincial de Madrid va denegar les CRI enviades pel Principat d’Andorra a Espanya perquè s’entregués a Mariano Rajoy, Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro una còpia de les querelles i interlocutòries d’admissió i poguessin nomenar un advocat en un termini de deu dies. El tribunal va esgrimir que l’auxili demanat tenia “encaix legal” en el Conveni europeu de cooperació judicial en matèria penal (aprovat a Estrasburg el 1959), però “excedia” de la “simple notificació de la querella”. I afegia que la sol·licitud no complia els requisits del citat conveni perquè “no concretava una exposició sumària dels fets i menys una descripció individualitzada dels fets que s’imputen a cada querellat”. Ara bé, després d’aquest cop de port, la jutgessa andorrana tenia (i té) la possibilitat de tornar-les a enviar novament.
Tanmateix, Josep Pagès denuncia que, des de fa nou mesos, les autoritats andorranes no han rebut el retorn de la majoria de les comissions rogatòries sobre aquest cas. No els hi han arribat les relatives a Rajoy, Fernández Díaz i Montoro i tampoc les remeses a Francisco Martínez (exnúmero dos de Fernández Díaz com a secretari d’Estat de Seguretat) i Ignacio Cosidó (exdirector general de la policia espanyola). En canvi, sí que han rebut, “sense cap problema” (en paraules de Pagès), les comissions rogatòries enviades a Eugenio Pino (ex DAO de la policia espanyola) i Bonifacio Díez Sevillano (exagregat del Ministeri de l’Interior a l’ambaixada espanyola a Andorra). El diputat de Junts n’ha tingut coneixement a través dels representants legals de l’Institut de Drets Humans d’Andorra, que actua com a acusació popular. Per tant, aquesta maniobra frena la via de la jutgessa andorrana per tornar a enviar les CRI i poder continuar així la investigació sobre l’esfondrament de la BPA.
“Quin és el motiu de la demora en un tema de tanta rellevància pública i interès social?”
Amb tot aquest context, Josep Pagès trasllada dues preguntes al govern espanyol. Són interrogants que ha registrat al Congrés i que la Moncloa respondrà per escrit en les pròximes setmanes. “Atès que, des que les comissions Rogatòries van sortir de l’àmbit judicial es troben paralitzades en l’àmbit de poder executiu espanyol, quin és el motiu de la demora o impediment de la devolució en un tema de tanta rellevància pública i interès social com és la derivada andorrana de l’operació Catalunya?”, pregunta el diputat juntaire. I afegeix una segona derivada: “Hi ha alguna ‘raó d’estat’ que motivi l’obstrucció per part del govern espanyol al retorn de les Comissions Rogatòries Internacionals?”.