Junts per Catalunya i Demòcrates per Catalunya negocien l'encaix d'una integració que passaria perquè el partit independentista hereu de l'extinta d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) formés part del partit de Carles Puigdemont sense que desapareguessin les seves sigles, segons ha pogut saber El Nacional.cat de fonts properes als negociadors. Les executives liderades per Jordi Turull i Antoni Castellà fa setmanes que estan en converses per buscar un encaix que suposaria un pas cap a "l'ampliació de sensibilitats", que buscaven els juntaires amb el Congrés Nacional dels pròxims dies 25, 26 i 27 d'octubre convocat a Calella. De fet, per poder culminar aquest encaix, els juntaires haurien d'aprovar una ponència organitzativa durant aquest congrés que deixés oberta la possibilitat d'integració a altres partits que, en les darreres eleccions municipals i nacionals, van anar plegats. Per tant, la integració per part de Demòcrates a Junts es formalitzaria després del congrés i obriria la porta a altres formacions a fer el mateix pas. Amb tot, es tractaria de "teixir la part territorial", atès que els de Puigdemont, en les anteriors eleccions municipals, van arribar a un acord amb un bon grapat de formacions que compten amb centenars d'afiliats, com pot ser Demòcrates o, fins i tot, Impulsem Penedès o Impulsem Lleida. 

Amb tot, les dues formacions no han parlat d'incloure a ningú dins l'executiva nacional, ni crear una quota, i tampoc es basaria en crear un nou corrent intern democratacristià, a part de la liberal, la d'esquerres i la socialdemòcrata, que componen Junts. De fet, aquesta última aposta està sobre la taula, tot i que aniria destinat a militants de Junts i no tindria res a veure amb la integració de Demòcrates. En canvi, la integració dels d'Antoni Castellà tindria com a referent la del PSUC amb la d'ICV l'any 1987, en la qual l'històric partit comunista va mantenir les seves sigles dins de la nova formació ecosocialista. Malgrat que falta acabar de trobar l'encaix, els de Puigdemont van convocar el Congrés Nacional per erigir-se com el pal del paller de l'independentisme. De fet, Turull ja va parlar de buscar la participació activa de tots els afiliats, però també de "tota aquella gent que no se sent de Junts, però se sent compromesa amb la independència i amb el país". Això s'afegeix al fet que es tracta d'un congrés com "d'obertura per construir una alternativa molt transversal des de l'independentisme". 

Junts busca lloc a Laura Borràs

Precisament, el congrés de Junts ha de definir també el rol del president Puigdemont, que es dona per descomptat que tornarà a la presidència del partit, segons diverses fonts. Junts, amb tot, haurà de buscar l'encaix de la seva presidenta, Laura Borràs, dins del partit. Tot i que li havien proposat que substituís Josep Rull -que es vol centrar en la presidència del Parlament- al capdavant de la presidència del Consell Nacional, l'expresidenta del Parlament no vol assumir aquest càrrec perquè considera que, un cop arribada a la presidència de Junts, no pot optar a un càrrec menor. Amb tot, una de les possibilitats sobre la taula és la d'assumir la presidència del nou 'think tank' que ha de crear Junts, tot i que, en estar condemnada pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes, els equips jurídics han d'estudiar si pot assumir aquest càrrec, ja que es tractaria d'una Fundació. 

La figura del cap de l'oposició, pendent de reunions del grup parlamentari

La figura del cap de l'oposició és una de les altres incògnites que hi ha ara mateix sobre la taula dins de Junts. Mentre el president Puigdemont ha manifestat que no ho vol ser perquè considera que la figura de l'expresident no pot optar a cap de l'oposició, l'actual grup parlamentari presidit per Albert Batet ha citat els seus diputats a Brussel·les els pròxims dies 2 i 3 d'octubre. La trobada haurà de definir el full de ruta de la formació al Parlament de Catalunya, on busca ser l'"única alternativa" a l'executiu de Salvador Illa. Serà una setmana abans del debat de política general al Parlament, que donarà el tret de sortida a l'inici del curs polític català. 

Una de les possibilitats seria deixar vacant la figura, malgrat que el reglament del Parlament especifica que el cap de l'oposició ha de ser el president del segon grup parlamentari amb més diputats i que l'ha de nomenar el president de la Cambra.  Fins ara, ningú no s'ha postul·lat per part de Junts ni tampoc Rull ha fet cap moviment per designar-lo. A hores d'ara, no hi ha cap decisió en ferm, a l'espera de la reunió del grup parlamentari dels juntaires a principis d'octubre. 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!