Disparitat d’opinions entre els socis d’investidura de Pedro Sánchez sobre el conflicte entre Israel i Hamàs. En un extrem s’han posicionat aquest dimarts Esquerra Republicana i EH Bildu, que han condemnat el “genocidi” d’Israel contra els palestins; i a l’altre Junts, que ha condemnat la política en matèria internacional “erràtica” de Pedro Sánchez, capaç de crear “incendis diplomàtics” amb el país governat per Benjamin Netanyahu. Enmig del debat al Congrés sobre la posició adoptada per Espanya en el conflicte de l’Orient Pròxim, la diputada de Junts per Catalunya Marta Madrenas ha aprofitat part de la seva intervenció per instar el govern presidit per Pedro Sánchez a reconèixer també Kosovo i el Sàhara Occidental si està disposat a reconèixer l’estat palestí.
Davant dels arguments del ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, que la comunitat internacional reconeix la solució dels dos estats com l’única per garantir la pau a la regió, Madrenas ha recordat que fins a 22 estats membre de la Unió Europea reconeixen Kosovo. "Respecten el dret a l'autodeterminació només a temps parcial?", ha preguntat la juntaire. Altrament, Junts ha opinat que el govern espanyol “no ha estat a l'altura de les circumstàncies” en aquest conflicte. Tot i reiterar que el seu partit és també favorable de la solució dels dos estats, ha asseverat que és important fer un bon exercici de diplomàcia i no fer enfadar un estat com Israel.
Un "genocidi televisat"
Esquerra Republicana, en canvi, no ha fet grans crítiques a la postura del govern espanyol en el conflicte a l’Orient Pròxim. Sí que ha asseverat que quan Sánchez insta Benjamin Netanyahu a respectar el dret internacional, demana que Israel “mati millor”. Ha volgut deixar clar, doncs, que l’executiu de Sánchez hauria d’anar més enllà en les seves condemnes a Israel, ja que aquest estat perpetra un “genocidi” i una “neteja ètnica” del poble palestí. Gabriel Rufián, l’encarregat de donar l’opinió dels republicans en aquest assumpte, ha considerat com un acte de “terrorisme” la massacre d’israelians per part de Hamàs del 7 d’octubre. Però també ha puntualitzat que fa 70 anys que Israel comet “terrorisme d’estat”.
EH Bildu s’ha alineat amb les tesis de Rufián, i el diputat Oskar Matute ha lamentat que els espanyols puguin observar un “genocidi televisat”. “No és suficient fer crides al respecte al dret internacional a aquell que és ben conscient de la seva impunitat”, ha assenyalat el parlamentari de l’esquerra abertzale, que també ha reclamat posar punt final a l’exportació d’armes per part de l’estat espanyol. Néstor Rego, del BNG, també ha lamentat els “crims de guerra i contra la humanitat” perpetrats per Israel.
La posició del PNB ha estat molt més tèbia que la de Junts per Catalunya. No ha criticat en cap cas el govern espanyol, i ha expressat que és completament compatible condemnar les dues parts. “Cal fer tot el possible per impedir que un horror continuï justificant un altre horror”, ha dit. “La resposta de Hamàs a l’ocupació és tan il·legítima com la del bloqueig israelià a la Franja”; ha asseverat. Sumar, per la seva banda, també ha demanat adoptar "posicions d'acord amb el dret internacional que permetin obrir la via del reconeixement de l'Estat palestí, la revisió del comerç d'armes i dels acords d'associació de la UE per a aplicar les clàusules de Drets Humans i fer costat a la Cort Penal Internacional perquè investigui els crims d'Hamàs i també els crims contra la població civil de Palestina”.
El govern espanyol veu igual “d’insuportables” les morts de palestins que israelians
Minuts abans, el ministre Albares ha desgranat durant la seva compareixença quina és la posició d’Espanya fixada per Pedro Sánchez en aquest conflicte de l’Orient Pròxim. És el mateix que ha anat construint el govern espanyol en les darreres setmanes: condemna de l’atac “terrorista” de Hamàs a Israel el 7 d’octubre, però alhora condemna a la massacre de civils palestins per part de l’exèrcit de Benjamin Netanyahu.
En la seva explicació, el ministre d’Exteriors ha fet una defensa del reconeixement de Palestina com a estat, en tant que és la traducció tangible de “l’esperança” del poble palestí i les aspiracions de “seguretat” d’Israel. Per a Albares, la coexistència de dos estats a la regió implicaria “pau i estabilitat” al territori. Així, ha assegurat que són “igualment insuportables” les morts d’israelians perpetrades per Hamàs que les de palestins “innocents” a mans de l’exèrcit israelià. “Són insuportables les més de 1.200 víctimes israelianes de l’atemptat terrorista”, com també ho són els milers i milers de víctimes civils palestines, els habitants de Gaza desplaçats o el gran nombre de cases i infraestructures essencials destruïts”, ha asseverat davant la cambra baixa. Ha recordat, de la mateixa manera, que el dret internacional exigeix la distinció entre objectius terroristes i civils.