Junts per Catalunya i Esquerra Republicana han denunciat el veto del PSC a una declaració de la Junta de Portaveus al Parlament de Catalunya amb motiu del 84è aniversari de l'assassinat del president Lluís Companys. Tot i que la cambra ho ha aprovat per majoria simple, el PSC s'ha abstingut en el redactat perquè exigeix que l'Estat espanyol demani perdó per l'afusellament del president, una reclamació històrica del catalanisme polític. "Aquesta és la normalitat que predica el govern de Salvador Illa. Normalització és espanyolització i desmemòria", ha assegurat el diputat juntaire i vicepresident del partit Josep Rius a través d'X. El diputat d'Esquerra Republicana i secretari segon de la Mesa del Parlament, Juli Fernández, també ha carregat contra els socialistes per abstenir-se en aquesta declaració: "És tristament irònic que això passi just avui que a la sessió de control el president Illa ha dit defensar les institucions en una pregunta sobre monarquia. Ahir, al Terròs, poble natal de Companys, per primer cop en anys cap conseller del Govern present". Fernàndez ha explicat que, enguany, els diputats faran una ofrena floral en memòria de Lluís Companys un cop finalitzi el ple d'aquest matí. De fet, serà una commemoració que, a partir d'avui, es farà anualment.
L'abstenció dels socialistes ha provocat que no s'hagi llegit la declaració en l'inici del ple d'aquest dimecres, ja que no comptava amb el suport dels 2/3 dels diputats. En canvi, Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, la CUP i Aliança Catalana hi han votat a favor, mentre que el Partit Popular i Vox han votat en contra d'aquesta declaració impulsada per Junts, ERC, els Comuns i la CUP. "El Parlament de Catalunya considera que l'Estat hauria de demanar perdó per l'assassinat del president Companys i per haver trigat més de vuit dècades en reconèixer la nul·litat del judici a l'únic president d'Europa assassinat per feixistes", diu literalment el text.
Un atac directe contra les institucions catalanes
La declaració denuncia que Companys va ser "brutalment assassinat" pel règim franquista després d'un consell de guerra il·legítim el 15 d'octubre del 1940. "No només va ser un crim contra una persona, sinó un atac directe contra les institucions catalanes, contra l'autogovern de Catalunya i contra els valors democràtics que representava", denuncia la declaració, que també recorda que és l'únic president democràticament escollit afusellat de la història de la democràcia europea.
El redactat subratlla que la mort de Companys simbolitza el "sofriment de tot un poble que va veure la seva identitat, la seva llengua i els seus drets amenaçats durant dècades de dictadura". "El Parlament de Catalunya vol retre homenatge a la figura del president Companys, home de pau i diàleg, compromès amb els més febles i un defensor infatigable dels drets del poble de Catalunya", assegura el text, que també recorda com, després d'anys de lluita, l'Estat espanyol ja ha reconegut que Companys va ser condemnat per tribunals "il·legals i il·legítims". "Un pas significatiu en la reparació de la seva memòria", diuen els grups parlamentaris, malgrat que avisen que "arriba tard i és insuficient".
Finalment, la declaració també recorda com Lluís Companys va ser el primer president del Parlament entre el 1932 i el 1933 i posa de manifest la necessitat de retre homenatge anualment al president Companys amb una ofrena floral en un espai dedicat al seu honor i memòria al mateix Parlament, coincidint amb la sessió plenària més propera al dia del seu afusellament.