L’aplicació de l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal (LeCrim) és la que ha censurat el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides. És el que va permetre la suspensió de les funcions dels llavors diputats i presos polítics Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull sense condemna, només amb un processament per rebel·lió i l’existència de suposada violència. I també és l’article que ara Junts per Catalunya demana derogar de la legislació espanyola. La formació independentista ha registrat aquest divendres al Congrés dels Diputats una proposició de llei amb aquest únic punt i així "obligar el govern espanyol a complir la resolució de l'ONU".

L’article 384 bis de la LeCrim, pensat per membres d’ETA, estableix que “ferma una interlocutòria de processament i decretada la presó provisional per delicte comès per persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels, el processat que estigués ostentant una funció o càrrec públic quedarà automàticament suspès en l’exercici del mateix mentre duri la situació de presó”.

En l’exposició de motius, la portaveu de Junts Míriam Nogueras i el diputat Josep Pagès denuncien que “la seva controvertida aplicació als presos independentistes que van resultar escollits en les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre de 2017 o en les eleccions generals del 28 d’abril de 2019 ha demostrat que també pot ser una eina en mans dels jutges per donar curs al seu activisme polític i, en definitiva, per perseguir unes determinades idees i activitats polítiques”.

Nogueras i Pagès repassen sentències del Tribunal Constitucional, que van fixar una sèrie de criteris restrictius per a la seva aplicació, però també la resolució del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides d’aquesta setmana. Segons la iniciativa, “ha establert que la seva aplicació als líders polítics catalans constitueix una violació de l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics” i que els tribunals espanyols n’estan fent una aplicació contrària a dret. I conclouen recordant que el dictamen reclama a l’Estat que prengui “totes les mesures necessàries” per evitar que es puguin repetir episodis similars en el futur en un termini de 180 dies.

L'independentisme mira Europa

La resolució del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, que censura Espanya per haver violat els drets polítics dels presos de l’1-O, és l’avantsala de futures victòries a nivell internacional. Així és com ho veu l’independentisme, que aquest divendres ha celebrat una roda de premsa simultània a Barcelona i Ginebra, on es troba la seu de l’organisme. Els quatre afectats no confien gaire que l’Estat espanyol apliqui el dictamen, en són molt escèptics. Però sí que fixen la mirada en el Tribunal de Justícia de la Unió Europea i el Tribunal Europeu de Drets Humans. Tant ells com els seus advocats hi veuen una bona “munició jurídica” per guanyar. Els lletrats, en canvi, han evitat valorar si el cas és comparable amb el de Laura Borràs.