Junts ha acordat per unanimitat no participar en la reforma de la llei del català pactada a finals de març amb PSC, ERC i comuns. La formació de Carles Puigdemont ha argumentat dos motius per descavalcar-se definitivament d'aquella proposta: "Perquè no hi ha consens amb el sector educatiu i les entitats en defensa de la llengua, i perquè no atura una decisió judicial que imposa 25% a les aules". Junts ha traslladat ja la seva decisió a ERC i al president de la Generalitat, Pere Aragonès, i ha anunciat que plantejarà una proposta concreta per respondre a l'ofensiva judicial contra la llengua.
La permanent del partit s'ha reunit per acordar formalment el posicionament després que durant els darrers dies i fins ahir mateix, tant ERC com els comuns i el mateix PSC han pressionat aquesta formació perquè tornés al pacte a què es va arribar el 24 de març per reformar la llei i del qual es van desmarcar arran de les protestes de les entitats en defensa de la llengua. De fet, però, el vicepresident, Jordi Puigneró, i el president del grup parlamentari, Albert Batet, ja es van reunir ahir amb Aragonès al palau de la Generalitat per avançar-li el posicionament.
Junts assegura que comparteix la necessitat d'aturar la ingerència dels tribunals a les aules, però "sempre que les mesures es facin per consens" amb les entitats de protecció de la llengua i amb els docents. "No es pot fer política d'esquena a les entitats educatives i lingüístiques", ha advertit.
Rius ha recordat que l'endemà del 24 de març, quan Junts es va descavalcar de l'acord, van demanar tres condicions per tornar a sumar-s'hi: que es blindi la immersió i el català com a llengua vehicular sense dubtes interpretatius, protegir les direccions dels centres i els docents, i protegir les aules d'acollida". "Aquestes tres condicions no han estat acceptades per la resta de partits de l'acord", ha reblat Rius.
No frena el TSJC
El portaveu de Junts considera que, amb la interlocutòria del TSJC que es va fer pública dilluns reclamant la immediata aplicació de la sentència que imposa un 25% de castellà a les aules, ha quedat demostrat que la reforma de la llei no servirà per protegir la immersió, atès que el tribunal sabia que els grups estaven impulsant una reforma legislativa i, malgrat tot, va exigir executar la sentència.
La formació no ha amagat el malestar per les pressions a què s’ha vist sotmesa els darrers dies. Rius ha advertit que han mantingut silenci en relació a aquest tema des del 24 de març “per intentar preservar el consens, per responsabilitat política”. “Però no ha estat respectat per la resta de formacions, que ens han acusat d’obstruccionisme”, ha lamentat.
Avís al PSC
No només, això. La formació de Puigdemont ha deixat clar que no es mantindrà de braços plegats davant dels retrets que se li estan dedicant. “En defensa del català no acceptem lliçons de cap altre partit, menys del PSC”, ha advertit tot assenyalant l’actuació dels socialistes a Madrid amb iniciatives com la llei Celaá en què “es va evitar blindar la immersió”.
Junts no ha avançat quines mesures proposta per respondre a l’ofensiva judicial. Això no obstant, com ja va avançar ahir ElNacional.cat, fonts del partit han recordat que el Govern té capacitat per impulsar un decret o una ordre que blindi les escoles. “L'únic objectiu Junts és mirar de consensuar mesures per protegir la immersió. El català és una línia vermella i no avalarem cap mesura que suposi un retrocés”, ha conclòs.
La decisió de desmarcar-se definitivament de la proposta de reforma de la llei de política lingüística ha estat adoptada per la permanent del partit aquest matí, en una reunió en què han participat el president del grup parlamentari, Albert Batet, i la portaveu del partit, Mònica Sales, després que al llarg del dia d'ahir les converses al voltant d'aquest tema van provocar una marató de reunions al Parlament.
La decisió de Junts s’emmarca, a més, en el procés de renovació de la direcció del partit de cara al proper congrés, que se celebrarà el 4 de juny. Entre els punts que han consensuat Laura Borràs i Jordi Turull per pactar una candidatura conjunta per a la nova direcció, segons fonts de les converses, hi ha el posicionament polític en qüestions clau com la llengua.