Junts dona per tancat el redactat final de l'amnistia: "Compleix totes les expectatives"

El secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, ha reivindicat el redactat final de la llei d'amnistia que va registrar el PSOE aquest dilluns a la tarda, tot i algunes reticències d'Esquerra Republicana pel que fa al text sobre terrorisme. "És un text que compartim de dalt a baix", ha dit literalment Turull, qui ha donat per tancat el text, tot i que ara es pugui obrir un període d'esmenes. De fet, el secretari general de Junts ha explicat que el seu partit va tancar el redactat final el diumenge a dos quarts de dues de la matinada i ha reivindicat que Junts ja la tenia signada. "El PSOE ens va demanar que no la signéssim a última hora perquè hi havia grups que no ho acabaven de veure clar", ha explicat Turull en una entrevista a Els Matins de TV3, fent referència a algunes reticències d'ERC al text final. 

Turull ha subratllat que no presentaran esmenes, però que hauran de posar un ull amb les possibles esmenes que s'hi presentin. De fet, el dirigent de Junts també ha explicat que ERC tenia tancada la llei d'amnistia quan els republicans van arribar a un acord amb el PSOE, però Junts, que no tenia tancat cap acord, va modificar el redactat per incloure-hi el lawfare. "Volíem vigilar les argúcies judicials perquè ens el coneixem", ha subratllat l'exconseller de Presidència, posant d'exemple els casos del Diplocat. 

El lawfare

Tot i que el concepte de lawfare no apareix en el redactat de la llei d'amnistia, Turull ha afirmat que és un "concepte polític". "No és un concepte jurídic", ha reivindicat el dirigent de Junts, qui ha explicat que sí que han entrat els casos de lawfare. "Si mirem l’article 1 de l’apartat A, hi hem inclòs tots els fets de moltes coses per les quals és acusada molta gent que no és coneguda. És per a la gent que s’ha trobat en la persecució judicial d’una cúpula judicial, que va desbocada"; ha reivindicat Turull, posant d'exemple la declaració institucional del Tribunal Suprem en contra de l'amnistia, quan ni tan sols s'havia fet públic el redactat. De fet, Turull ha posat especial èmfasi en el fet que l'amnistia "compleix totes les garanties". "Hem fet punta de coixí. Si no la compleixen, els jutges estaran prevaricant", ha dit. 

Desmenteix els 309 amnistiats del PSOE

Pel que fa al nombre de persones que inclou la llei d'amnistia, Turull ha desmentit la xifra de 309 persones que va exposar aquest dilluns el PSOE i ha posat com a referència els 1.432 represaliats que ha exposat Òmnium Cultural. "No diré la xifra exacta. No hem anat amb un llistat de persones. El PSOE no era conscient de la dimensió del nivell de causes que hi ha als jutjats de tot Catalunya", ha afirmat el secretari general de Junts. 

Turull tampoc ha volgut posar sobre la taula unes dates i més tenint en compte la reforma del reglament del Senat per alentir el procés d'aprovació de la llei. Tampoc ha posat sobre la taula la data del possible retorn del president a l'exili, Carles Puigdemont. De fet, ha subratllat que no s'ha negociat l'amnistia sota la idea prefixada del retorn del president. "Ell preferia que tothom hi entrés", ha afirmat Turull, qui ha recordat tots els casos d'independentistes "anònims".

El mecanisme de verificació

Sobre el mecanisme de verificació entre Junts i el PSOE per negociar la resolució del conflicte, Turull ha explicat que la primera reunió ha de ser abans que acabi novembre. "Les dues grans carpetes són el referèndum i els límits de l’autogovern", ha assegurat el secretari general de Junts, qui creu que un referèndum és possible recordant el canvi de postura dels socialistes amb l'amnistia. A més, també ha reivindicat l'acord polític entre els dos partits. "Mai ningú havia assumit el nostre relat que l’inici del conflicte era el 1714", ha reivindicat Turull, qui ha revelat que els mediadors del mecanisme de verificació són "persones europees", malgrat no voler desvelar-ne el nom. 

A més, Turull ha reivindicat que les condicions del president Puigdemont, que va exposar el passat 5 de setembre a Brussel·les, "s'han complert". El primer, que l'independentisme surti de la directiva de seguretat europea per evitar les escoltes; el segon, treure l'independentisme de l'apartat de terrorisme i de moviments violents de l'Europol; i el tercer, l'acceptació de l'amnistia.