"Nosaltres farem un congrés i espero que en aquest congrés nomenem tots per unanimitat el president Puigdemont, perquè és el nostre president. El president del nostre partit": Aquestes van ser les paraules de l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, el passat 10 d'abril en una entrevista a TV3 enmig de la precampanya electoral del 12-M. Feia un mes que el president Aragonès havia convocat eleccions al Parlament de Catalunya i ningú sabia que el PSC acabaria guanyant les eleccions amb 42 diputats i amb Esquerra Republicana i els Comuns convertint Salvador Illa en nou president de la Generalitat un mes després. I, tot plegat, enmig de la tornada de Puigdemont a Catalunya. Les paraules de Trias van ser un preàmbul i una premonició del congrés extraordinari que Junts celebra aquest cap de setmana a la Fàbrica Llobet-Guri de Calella (Maresme). Puigdemont opta a tornar la presidència de Junts en un context en el qual el PSC manté l'hegemonia institucional de Catalunya, tenint en compte que governa a la Generalitat; a tres diputacions (Barcelona, Tarragona i Lleida); als ajuntaments de Barcelona, Tarragona i Lleida; a més del govern d'Espanya.
Davant d'aquest context de desfeta independentista i de pèrdua de la majoria del moviment a les institucions, Junts per Catalunya va decidir convocar un congrés extraordinari per muscular-se com a alternativa a l'hegemonia institucional del PSC. Puigdemont, si no hi ha una gran sorpresa d'última hora, tornarà a la presidència del partit després de dos anys en els quals s'ha volgut centrar a la seva feina al Consell de la República i al Parlament Europeu. L'objectiu? Erigir-se en principal alternativa al PSC, convertir-se en el principal referent de l'independentisme, i renovar missatges i lideratges.
Aquest matí a #Calella amb el director del Congrés de @JuntsXCat en @jmcruset. Comencen a agafar forma i a fer goig els espais de la Fàbrica Llobet-Guri on celebrarem el nostre #Congrés i d’on n’ha de sortir una gran proposta per #Catalunya. #NacióProgrésLlibertatIndependència pic.twitter.com/H1rjSc0vse
— Jordi Turull i Negre (@jorditurull) October 24, 2024
Nogueras, Castellà, Sales i Rius, els nous noms forts de Puigdemont
Per fer-ho, el president a l'exili es rodejarà d'un equip que barreja experiència i joventut. Jordi Turull repetirà com a secretari general, mentre que l'actual presidenta del partit, Laura Borràs, passarà a liderar la fundació de Demòcrates (FunDem), partit liderat per Antoni Castellà que, després d'un acord, confluirà dins de Junts per Catalunya. De fet, aquest pacte va en la línia de convertir el partit en el referent de l'independentisme i apostar per la unitat del moviment. Precisament, Castellà, que serà un dels vicepresidents, va assegurar en una entrevista al Més324 d'aquest dimecres que Junts havia de ser el partit de la independència en el qual poguessin cabre catalanistes amb l'objectiu d'ampliar sensibilitats. Puigdemont, tal com diu la ponència organitzativa, tindrà quatre vicepresidents: la portaveu al Congrés, Míriam Nogueras; el líder de Demòcrates, Antoni Castellà; la portaveu al Parlament, Mònica Sales; i el ja vicepresident del partit, Josep Rius.
Míriam Nogueras ha anat guanyant pes els últims anys. Sobretot des que Junts és clau per a la governabilitat de Pedro Sánchez. Fidel al puigdemontisme, la 'capitana Nogueras' guanya pes internament. En canvi, Antoni Castellà és un polític professional que prové de les files d'Unió Democràtica i que manté molt bona relació amb totes les famílies dins de Junts. Mònica Sales serà la principal cara de renovació d'imatge del partit. La portaveu al Parlament, que va ser cap de llista a Tarragona en les anteriors eleccions, ja ha assumit les tasques de coordinadora del grup parlamentari, mentre Albert Batet ha agafat un rol més institucional. Per la seva banda, Josep Rius és un home de confiança de Puigdemont, de Xavier Trias i ha estat la cara visible com a portaveu del partit els últims anys. Dos noms que finalment no ocuparan la vicepresidència i que estaven entre les quinieles, però que sí formaran part de l'executiva, són els d'Albert Batet, que ha preferit centrar-se en el grup parlamentari, i Anna Navarro. Precisament, Albert Batet i el president del Parlament, Josep Rull, seran membres nats de la direcció pels seus càrrecs institucionals.
Turull escull joventut i experiència
D'altra banda, del secretari general en depenen la secretaria d'organització, la de finances i un màxim de 25 vocals. Jordi Turull ha escollit Judith Toronjo per a organització per substituir el borrassista David Torrents. Amb Toronjo, diputada nascuda el 1990 i forjada a la JNC, Turull llança un missatge de renovació de lideratges, juntament amb el fet que Salvador Vergés i Jeannine Abella -noves cares visibles al Parlament i caps de llista a Girona i Lleida- també formaran part de la nova direcció com a vocals. Per la seva banda, la regidora de Reus, senadora i experimentada, Teresa Pallarès, seguirà a finances. La idea de la nova executiva és de dotar-la de més funcionalitats. És a dir, cada vicepresidència assumirà més responsabilitats, mentre que cada vocal tindrà un rol. De fet, qui també seguirà com a responsable de la política municipal serà David Saldoni.
D'altres dirigents que es dona per fet que seguiran com a vocals són els exconsellers Jaume Giró, Victòria Alsina i Damià Calvet, aquest últim com a principal home fort de Josep Rull. El corrent d'esquerres tindrà una representació de quatre persones, entre les quals probablement hi haurà el coordinador d'Acció per la República, Oriol Izquierdo, i la nova diputada Ennatu Domingo, que també anirà agafant pes polític. Per part de Demòcrates, més enllà d'Antoni Castellà, s'hi podria incorporar la regidora a l'Ajuntament de Barcelona Assumpció Laïlla. També es dona per fet que el diputat al Congrés Josep Maria Cruset entrarà a l'executiva, mentre que caldrà veure si hi acaba entrant algun alcalde. De fet, com a mínim, a l'executiva hi haurà el president de l'espai municipalista. I és que en aquest congrés també es vota el president d'aquest nou òrgan que organitza tots els electes que lideren les candidatures de la coalició que hi tinguin cabuda, com també partits municipalista i coalicions com ara Impulsem Penedès, Impulsem Lleida, Junts per Igualada o Junts per Martorell.
Pilar Calvo nova presidenta del consell nacional i la caiguda del borrassisme de la direcció
La diputada al Congrés Pilar Calvo assumirà la presidència del Consell nacional en substitució del president del Parlament, Josep Rull. De fet, era un càrrec que havia sonat inicialment per a Borràs, però ella considerava que no li donava prou projecció, a part de no estar remunerat. Precisament, la no continuïtat de Borràs en la presidència de Junts anirà acompanyada de la desaparició dels borrassistes dins la direcció del partit. Francesc de Dalmases, exvicepresident del partit, ja va plegar el 2022 després de ser acusat de maltractar una periodista.
Tampoc continuarà la vicepresidenta Aurora Madaula, mentre que David Torrents no seguirà de secretari d'organització, però podria continuar a l'executiva. D'altres afins a Borràs que encara formaven part de l'executiva nacional han anat caient durant el camí. Cristina Casol va ser expulsada del partit després de les acusacions de violència masclista dins del grup parlamentari, mentre que Jaume Alonso-Cuevillas des que va plegar de diputat no ha format part de cap reunió més de l'executiva. En principi, l'alcaldessa de Vilobí del Penedès i secretària de l'AMI, Ester Vallès, tampoc seguirà.
Els interrogants: llistes tancades, el termini dels sis mesos per optar a un càrrec o la limitació de càrrecs
Els delegats al congrés de Junts també hauran d'avalar fins a tres ponències. L'estratègica; la del Model de País; i la d'organització. On queden més esmenes vives és en aquesta última. De les dues mil esmenes que es van presentar han quedat 354 vives després de negociacions, transaccions o que hagin decaigut durant el procés de les assemblees territorials, sectorials i ideològiques. D'aquestes 354 esmenes vives, un total del 60% d'aquestes formen part de la ponència organitzativa. Malgrat que poden decaure fins a l'últim moment -els ponents continuen negociant- es mantenen les esmenes als apartats que estipulen que les eleccions de càrrecs seran amb llistes tancades o bé l'antiguitat de sis mesos que fins ara s'havia de tenir per accedir a un càrrec orgànic. Una altra que també es manté són la del sistema de comptabilitats de càrrecs al partit i institucions.
Pel que fa a l'esmena a les llistes tancades, reclama que es pugui votar els càrrecs de forma oberta. És a dir, a candidats i no a tota una llista en bloc. En l'últim congrés es votava individualment a cada candidat i hi havia un mínim del 50% dels vots per poder accedir-hi. Ara, es vota tot un bloc: la presidència amb les vicepresidències; el secretari general amb organització finances i els vocals; el president del consell nacional; o el defensor del militant. D'altra banda, en aquest congrés s'elimina el requisit d'haver de tenir sis mesos de militància per optar a un càrrec orgànic, un fet que està pensat per integrar sense cap mena de problemes els dirigents de Demòcrates. Finalment, la tercera esmena polèmica es basa a limitar els càrrecs orgànics i institucionals. Un redactat que va dirigit a Josep Rius, que, si la militància ho avala, seria diputat al Parlament, regidor a l'Ajuntament de Barcelona, vicepresident i portaveu del partit.
L'evolució del congrés
Junts haurà d'avalar les tres ponències aquest cap de setmana que incorporen un full de ruta sobre immigració, sobre habitatge o fiscalitat, com també una estratègia a Catalunya i al Congrés. El congrés començarà el divendres a les 18 hores amb la benvinguda institucional i l'informe de gestió de l'actual executiva per part de la presidenta del partit, Laura Borràs, i del secretari general, Jordi Turull. Un cop finalitzat això, començarà el treball en ponència dels tres texts. Dissabte, s'arrancarà a les 9 hores el treball de cadascuna de les tres ponències amb un parèntesi en algun moment del dia, que serà quan quedi definida la ponència organitzativa. Aleshores, es convocarà el plenari, que votarà la ponència d'organització i, un cop aprovada, inicia un període de 20 hores per presentar les candidatures. Amb tota probabilitat, només es presentarà la candidatura de Carles Puigdemont, que haurà de ser avalada diumenge al matí per tots els militants de forma telemàtica.