Junts per Catalunya haurà de ratificar el conveni amb la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) perquè continuïn sent les joventuts del partit presidit per Carles Puigdemont. Ho haurà de fer a través del seu consell nacional que se celebra a Mollerussa, l'única capital de comarca en la qual les restes del difunt PDeCAT conserva l'alcaldia amb Marc Solsona al capdavant. La JNC, en el seu moment, ha estat una pedrera de polítics històrics de Convergència des de la seva creació l'any 1980. I és que el pròxim 5 i 6 d'abril les joventuts nacionalistes celebraran un congrés a Lloret de Mar, amb una única candidatura encapçalada per Aleix Agustí, que substitueix Ariadna Urroz.
El cas és que el conveni al qual ha tingut accés El Nacional.cat ja es va signar pels secretaris generals de les respectives formacions el passat setembre a l'Escola d'Estiu de la JNC i que es renova cada dos anys. El pacte entre Junts i la JNC reconeix el paper principal i "primordial" de les joventuts quan Junts tracti l'àmbit de les polítiques de Joventut. De fet, també acorden traslladar això a la Comissió de Polítiques de Joventut del Parlament de Catalunya com a "veu experta que compareixerà directament a la cambra". De fet, la portaveu de Junts en aquesta comissió és una exsecretària general de la JNC i actual secretària d'organització, Judith Toronjo.
El paper de la JNC en l'estructura de Junts
Un altre aspecte rellevant, que ja va quedar plasmada en el congrés de Calella de Junts per Catalunya, és que el secretari general de la JNC serà membre nat de la direcció nacional de Junts. Fins ara, ha exercit aquest rol el president del consell nacional de la JNC, Narcís Junquera, ja que Ariadna Urroz ja forma part de l'executiva juntaire com a vocal. També estableix que la JNC comptarà amb 12 representants en el Consell nacional de Junts, 30 delegats en el congrés nacional i 12 representants a la convenció nacional de política municipal de Junts per Catalunya. Això sí, posen com a condició que hagi de ser afiliat de Junts i els dos partits s'emplacen a "potenciar i incentivar" la doble militància entre els afiliats de junts de menys de 30 anys i els militants de la JNC.
Així mateix, orgànicament la JNC també tindrà un representant a les direccions de les vegueries, de les executives comarcals i de districtes, així com de les seccions locals de Junts, que hi podran participar amb veu i vot. La JNC també podrà tenir un representant a l'executiva de cada sectorial i corrent ideològic de Junts, així com tindrà un membre en els comitès de campanya juntaires. Un altre tema que es tracta són les llistes electorals. Tot i que no fixa quota, els dos partits han acordat que la JNC tindrà presència a les llistes. A més, Junts també es compromet a facilitar les estructures físiques del partit, com les seus locals i nacionals.
La JNC va ser fundada l'any 1980 com a organització juvenil de Convergència Democràtica de Catalunya i, posteriorment, del PDeCAT. Quan Puigdemont va decidir trencar amb el partit de David Bonvehí i Marta Pascal la JNC, amb l'actual secretària d'organització de Junts, Judith Toronjo, va donar suport al president a l'exili, tot i que fins al 2022 no es va formalitzar una entesa amb Junts. Entre els dirigents més destacats que han liderat la JNC, hi ha l'exalcalde de Sant Cugat, Lluís Miquel Recoder; el líder de Junts a Barcelona, Jordi Martí Galbis; el doctor Jaume Padrós; l'exconseller i diputat, Carles Campuzano; el president del Parlament, Josep Rull; l'exdiputat al Congrés Jordi Xuclà; l'exalcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla; l'exdiputat Jordi Cuminal; l'exsecretari general de l'Esport Gerard Figueras; l'exlíder del PDeCAT Marta Pascal; o l'exdiputat al Congrés Sergi Miquel.