La passada legislatura, el Parlament de Catalunya va comptar amb dues comissions que investigaven per un costat l'escàndol del CatalanGate, un dels casos d'espionatge amb Pegasus més greus del món i que afectava l'independentisme, i per l'altre les infiltracions policials dins del moviment arreu dels Països Catalans. Amb la convocatòria d'eleccions aquestes comissions i els seus treballs van decaure, però aquest dijous, Junts, ERC, els comuns i la CUP han presentat una proposta de resolució per crear-ne una de conjunta i que pugui reprendre la feina on es va quedar abans que s'acabés la legislatura. Aquests quatre partits no tenen majoria al Parlament i el PSC no s'ha mostrat mai partidari d'aquestes comissions, defensant la feina feta pel govern espanyol tant en el cas del CatalanGate com en les infiltracions policials. Per això, han decidit optar per la via del reglament que permet impulsar una comissió d'investigació amb una tercera part dels diputats o tres grups parlamentaris.
Tornar a demanar la compareixença de Marlaska
El diputat de Junts, Josep Rius, ha assegurat que existeixen moltes similituds entre l'espionatge amb Pegasus a més d'una seixantena d'independentistes i les infiltracions policials dins el moviment, com ara la "vulneració de múltiples drets universals" i una "persecució política clara per part de l'Estat que és il·legal i que són fets que no tenen cobertura", assenyalant directament el govern espanyol per les seves responsabilitats, a qui ha demanat explicacions.
De fet, tal com ha explicat Pilar Castillejo, diputada de la CUP, un dels objectius és tornar a demanar la compareixença del ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlaska, perquè expliqui a la cambra catalana les infiltracions policials en el moviment independentista. "Esperem que doni la cara", ha manifestat la cupaire, recordant que en la passada legislatura s'hi va negar. De fet, tots els membres socialistes del govern espanyol que van ser citats a declarar pel CatalanGate, entre els quals Pedro Sánchez, no van comparèixer i el Parlament ho va denunciar davant la Fiscalia.
Per part d'Esquerra Republicana, Laia Cañigueral, ha assegurat que la voluntat és acabar la feina que es va començar a fer en l'anterior legislatura, tot defensant que el Parlament ha de ser "el baluard en la defensa dels drets" i que cal "anar fins al final perquè són actuacions fetes per qüestions ideològiques, per ser independentistes i d'esquerres". Andrés García Berrio, diputat dels comuns, ha descrit les infiltracions i l'espionatge com unes de les "vulneracions més greus en el nostre país", i s'ha manifestat en la mateixa línia que els seus companys. Tots quatre han demanat al PSC que no es posi de perfil en aquesta ocasió com ja ha passat anteriors vegades i, en paraules de Cañigueral, part de la seva feina és fer que els socialistes catalans reaccionin i "defensin els drets".