Hi ha una problemàtica que afecta l’agricultura catalana que les últimes setmanes ha trucat a la porta del Congrés dels Diputats i del Senat. Ens hem de situar al Segrià i a Osona, on hi ha dues plantes de tractament de purins que han arribat als 25 anys de vida útil i que estan aturades des del passat 1 de gener: són les plantes d’Alcarràs i de les Masies de Voltregà, que tracten un total de 200.000 tones de purins a l’any i de les quals depenen entre 200 i 300 ramaders. Com que han superat el llindar del quart de segle funcionant, han deixat de rebre els ajuts del govern espanyol i això les fa inviables econòmicament. I necessiten (i demanen) temps. Temps per renovar-se en condicions d’eficiència energètica i per culminar la transformació en plantes de biogàs. Aquesta necessitat imperant ha portat Junts i ERC a promoure una esmena per fer una moratòria de dos anys que permeti a les plantes continuar funcionant. Per part dels juntaires, hi han treballat els diputats Pilar Calvo i Isidre Gavín i en nom dels republicans, la portaveu adjunta al Congrés, Teresa Jordà, i la líder al Senat, Sara Bailac.
La modificació s’ha introduït, a través del Senat, a la llei sobre el malbaratament alimentari que s’ha validat a la Cambra Alta. Si no canvia res, la setmana que ve la norma serà ratificada al Congrés, on el vot del PSOE no podrà impedir que l’esmena quedi impresa negra sobre blanc al Butlletí Oficial de l’Estat. El mateix text que ara ha rebut llum verda es va incorporar fa tres mesos a la Cambra Baixa durant la tramitació de la llei que regula els drets d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle. Ara bé, va caure en sac foradat arran de la decisió de la Moncloa de retirar la norma després que el PP, Junts i ERC aconseguissin afegir-hi aquest canvi i derogar l’impost a la producció elèctrica. Preguntat per ElNacional.cat, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació no aclareix quina és la seva posició sobre la modificació relativa als purins ni especifica quina és la seva proposta alternativa. Per cert, les plantes d’Alcarràs i de les Masies de Voltregà són les primeres, però no les últimes afectades: el 2026, acabarà la vida útil de la planta de Juneda (a les Garrigues).
“Un cop la llei s’aprovi, la pilota estarà al teulat del govern espanyol i nosaltres volem solucions. Tindran la paella pel mànec, esperem que trobin la manera de donar una resposta”, posen en relleu fonts d’ERC consultades per ElNacional.cat, que lamenten que la Moncloa no s’hagi mogut en “cap direcció”. “El govern espanyol se n’ha de fer càrrec, haurà de complir la llei. Com més tardi la solució, més irreversible serà resoldre-ho”, insisteixen les mateixes veus. Des de les files de Junts, abanderen una “solució immediata” per a les plantes de tractament perquè tinguin més “marge de maniobra”. En conversa amb aquest mitjà, diputats de la formació defensen que la voluntat de Junts no és ni confrontar amb el PSOE ni fer pinça amb el PP: “El tema és trobar solucions”, subratllen. I defensen que, després d’intentar blindar les plantes de purins al Congrés i davant la ferma negativa dels socialistes, s’han vist obligats a recórrer al Senat per fer-ho possible.
El crit d’auxili del sector
“L’efecte de l’aprovació d’aquesta esmena és que les plantes podran començar a funcionar perquè tindran un escenari de pròrroga fins que arribi el pla Renove que ha de permetre que puguin estar funcionant durant els pròxims deu o quinze anys”, explica el president de l’Associació per al Desimpacte Ambiental dels Purins (ADAP), Josep Capdevila, a ElNacional.cat. Ara mateix, les dues plantes afectades “no tenen viabilitat econòmica per funcionar” perquè s’han quedat sense els ajuts del govern espanyol que “compensen l’esforç que fas per tractar purins i produir energia elèctrica i que el mercat no et paga”. Capdevila indica que el Ministeri d’Agricultura ha d’impulsar un pla Renove perquè les plantes “puguin continuar” després d’incorporar unes “millores d’eficiència i de rendiments”. El que hauran de fer, per exemple, és recondicionar les instal·lacions perquè “puguin funcionar amb gasos renovables (com biometà o hidrogen verd)” amb l’objectiu que les plantes siguin “més eficients”.
La millor alternativa mediambiental és el biogàs. Des de la Unió de Pagesos, el responsable del sector porcí, Rossend Saltiveri, argumenta a ElNacional.cat que el biogàs és “molt nou” i que reconvertir les plantes de tractament de purins i aconseguir els permisos “no és senzill”. “Necessitàvem que les plantes tinguessin un període transitori perquè no es tanquessin”, justifica. I defensa que, a partir de la guerra d’Ucraïna, el preu del biogàs es va incrementar i “va fer atractiu invertir-hi”, cosa que dona encara més pes al període transitori perquè les plantes es puguin adaptar. Un altre argument: “És important aprofitar els punts de tractament que tenim. Ubicar plantes noves és complicat per la normativa sobre la distància en zones d’alta densitat de granges. Aprofitar les llicències i autoritzacions que tenen les plantes existents per fer la reconversió ho fa molt més fàcil”, subratlla Saltiveri.
Josep Capdevila afegeix que ells van començar a moure les solucions a aquesta problemàtica entre el 2018 i el 2019, però apunta que el context global va impedir posar-hi el focus: “Va arribar la pandèmia, va venir la crisi energètica d’Ucraïna i després, una crisi de matèries primeres. Amb totes aquestes crisis, no estàvem per parlar de temes tan importants de futur, sinó que estàvem més aviat amb salvar el dia a dia”.
ERC i Junts denuncien que el Ministeri d’Agricultura “ha fet com si sentís ploure” i “ha deixat tirats” els ramaders
Fonts de Junts consultades per ElNacional.cat posen èmfasi en la voluntat dels ramaders d’impulsar la transformació de les plantes de purins per “fer les coses bé” i lamenten que el Ministeri d’Agricultura “els deixi tirats”. Ara, per exemple, a causa de la paralització de les plantes, hi ha gent que ha de transportar els purins amb camió desenes de quilòmetres. “És una barbaritat”, lamenten. I insisteixen que tant el govern espanyol com el Govern de la Generalitat han mirat cap a una altra banda i no han posat cap solució a sobre de la taula. “És l’única solució que, ara per ara, garanteix una gestió mediambientalment sostenible de les dejeccions ramaderes del porcí. És imperatiu garantir aquest pont de dos anys que la cogeneració necessita per integrar les noves plantes de biogàs en el tractament de purins, per mantenir la viabilitat de les explotacions ramaderes de manera sostenible”, va verbalitzar fa un mes Pilar Calvo.
“Si estem aquí trobant la solució en aquest tràmit legislatiu és perquè el Ministeri d’Agricultura ha fet com si sentís ploure amb aquesta preocupació dels ramaders”, ha lamentat la portaveu d’ERC al Senat, Sara Bailac, durant el debat de les esmenes. La senadora republicana ha presentat l’esmena com una “esperança per al sector porcí i ramader català, per a la transició energètica i per al compromís col·lectiu amb la sostenibilitat i la innovació” per fer front a un “repte crucial”. La senadora republicana ha advertit que la paralització definitiva de les dues plantes suposaria un “cop dur als ramaders i agricultors, que necessiten més temps per realitzar la transició ecològica” i un “augment del risc” per a “centenars de famílies” i comprometria la “gestió eficient dels residus ramaders” i la “capacitat de continuar avançant cap a models més sostenibles”.
Un informe jurídic que contradiu la negativa de la Moncloa
“El Ministeri d’Agricultura s’empara que qualsevol moratòria aniria lligada a una autorització d’Europa perquè aquests ajuts estan qualificats d’ajuts d’estat”, relata Josep Capdevila. “Ells tenen l’excusa que Europa no els deixaria, nosaltres pensem que no, que no hi hauria cap problema a fer-ho”, afegeix. I un informe jurídic que es va elaborar per analitzar aquesta qüestió al qual ha tingut accés ElNacional.cat obre la porta a modificar un decret del 2018 per “estendre’n l’aplicació fins a l’aprovació i l’aplicació de les subhastes [d’energia]” que han de permetre a les plantes de cogeneració continuar funcionant. “La causa i el fonament de la mesura seria la mateixa que la ja adoptada i els efectes econòmics també”, detalla el document, que considera que és “necessari remoure” una “limitació temporal injustificada” que va ser una “decisió arbitrària sense motivació” per reconèixer el dret de les plantes de cogeneració a percebre les ajudes després de la finalització de la seva vida útil reguladora fins que es desenvolupi el nou marc de subhastes. “La mesura hauria de ser declarada compatible amb el mercat interior”, rebla.