L’independentisme exigeix respostes al govern espanyol després que el Consell d’Europa es posicionés en contra de les sentències judicials que obliguen a un mínim del 25% de castellà a les escoles de Catalunya. Els experts de l’organisme es van mostrar “profundament preocupats” per les “incerteses” que han creat les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre l’ús d’una llengua o l’altra com a vehicular en l’educació catalana. I ara ERC i Junts volen que la Moncloa doni explicacions i actuï en conseqüència. Ho fan a través d’una bateria de preguntes escrites que han registrat al Congrés dels Diputats i que el govern espanyol haurà de respondre, també per escrit, en les pròximes setmanes. La demanda és compartida. “Pensa revertir l’inventat percentatge mínim d’un 25% de castellà fixat per ser clarament contrari als compromisos acceptats per l’Estat espanyol?”, pregunta Francesc-Marc Álvaro. “No tenint cap justificació pedagògica per a la imposició d’un percentatge mínim de castellà, quines són les mesures immediates que prendrà el govern espanyol en relació amb les escoles ja afectades per aquest percentatge?”, interroguen Pilar Calvo des del Congrés i Francesc Ten des del Senat.
Segons ha pogut saber ElNacional.cat, els republicans volen saber “com valora” el govern espanyol el posicionament del Consell d’Europa i si l’executiu “té pensat complir amb els compromisos subscrits” a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que implica que la “llengua minoritària d’un territori s’ha d’utilitzar com a vehicular per a l’ensenyament”. “Quines accions prendrà per fer-ho?”, pregunta el diputat Francesc-Marc Álvaro. Així mateix, ERC va un pas més enllà i interpel·la la Moncloa sobre les “mesures específiques” que ha adoptat per “garantir el compliment” de la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries en les comunitats autònomes “on s’ha detectat un deteriorament de la situació de les llengües regionals o minoritàries, algunes amb la qualificació de cooficials”, com les Illes Balears o el País Valencià.
Les peticions de Junts, registrades tant al Congrés com al Senat, van en la mateixa línia. Pilar Calvo i Francesc Ten pregunten “com es compromet” el govern espanyol a “aplicar els més alts graus de protecció de les llengües pròpies diferents del castellà allà on són oficials” i “com actuarà” davant la “imposició d’un 25% del castellà a les escoles catalanes” després que el Consell d’Europa hagi indicat que aquesta mesura va en contra de la Carta Europa de les Llengües. “Quines accions emprendrà davant la recomanació rebuda per part del Consell d’Europa?”, interroguen els juntaires, que retreuen a la Moncloa que no hagi pres “cap mesura per arreglar la imposició del percentatge de castellà a les aules de Catalunya”, que “va en contra de la necessitat de protecció de la llengua pròpia de Catalunya per part de l’estat, d’acord amb la competència i la legislació catalana i d’acord amb els compromisos ratificats a la Carta Europea de les Llengües”.
Els drets lingüístics a la justícia, a l’administració pública i al cinema
L’escola no és l’únic focus que posen ERC i Junts. I tampoc era l’únic que comentava el Consell d’Europa. També assenyalava que la legislació actual o la interpretació que se’n fa “no garanteix” que els tribunals duguin a terme els procediments en les llengües cooficials de l’Estat, apuntava que “gairebé mai s’utilitzen” ni en les audiències, ni en els dictàmens, ni els documents i lamentava que la majoria de les instàncies judicials “no atenen les peticions per rebre documentació” en català, basc o gallec. A més, el Consell d’Europa criticava que la proporció de la plantilla de l’Administració General de l’Estat (AGE) que té un coneixement per poder treballar amb les llengües cooficials “continua sent massa baixa” i denunciava que “molts textos administratius i formularis continuen estant disponibles només en castellà”.
Davant d’això, els republicans pregunten al govern espanyol com pensa “garantir que el sistema judicial respecti els drets lingüístics” dels catalans, els bascos i els gallecs i assegurar que els procediments puguin ser en les llengües cooficials quan un dels participants ho sol·liciti. En aquesta línia, Junts vol saber “com justifica” la Moncloa la “situació alarmant” que només el 7% de les sentències judicials a Catalunya es redactin en català, cosa que “vulnera els drets lingüístics dels catalanoparlants” i si l’executiu de Pedro Sánchez “pensa prendre alguna mesura per a corregir la falta d’ús del català a la justícia, l’administració pública i la sanitat”.
Així mateix, Francesc Marc-Álvaro vol saber quines accions concretes ha impulsat l’AGE per “augmentar el nombre de treballadors públics amb un coneixement suficient” de català, basc i gallec per prestar un “servei adequat”, per “millorar la prestació de serveis públics” de l’AGE i per garantir que els ciutadans puguin “interactuar amb l’administració pública i rebre documentació oficial” en la seva llengua. I Pilar Calvo i Francesc Ten interroguen el govern espanyol sobre les accions que pensa portar a terme per “solucionar la falta de competències lingüístiques dels funcionaris estatals que treballen a Catalunya” (dels quals “més del 60% no tenen coneixement de català per atendre els ciutadans”) i sobre les mesures per “fomentar i protegir l’ús del català a les plataformes de contingut en línia i als cinemes, garantint que els ciutadans catalans tinguin accés equitatiu a continguts audiovisuals en la seva llengua”.