Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i PSOE han acostat posicions i aquest dimarts han presentat dues esmenes transaccionals conjuntes per millorar la llei d’amnistia. Una d'elles està encaminada a retocar el gran escull que ha provocat la norma: l’excepció per terrorisme. Els independentistes han aconseguit desenrocar els socialistes de la seva posició i fer-los avançar alguns metres, per tal d'envernissar Tsunami Democràtic i CDR amb una capa extra de blindatge. És a dir, protegir els 12 membres de CDR i 10 de Tsunami Democràtic encausats per l'Audiència Nacional. Concretament, s'ha acabat fent el que des de feia dies hi havia sobre la taula: incloure un afegit que especifiqui i delimiti què es considera terrorisme. La intenció és esquivar les maniobres de jutges espanyols com Manuel García-Castellón que vulguin acusar independentistes de terrorisme, quan clarament no han comès aquest delicte. El dictamen s'ha aprovat finalment per 20 vots a favor (PSOE, Sumar, Podemos, Junts, ERC, Bildu i PNB) i 17 en contra (PP i Vox).
S'ha acabat pactant el següent afegit a l'excepció de terrorisme, el punt 2.d: "Sempre que, de forma manifesta i amb intenció directa, hagin causat violacions greus de drets humans, en particular, les previstes en l'article 2 i 3 del Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals, i en el dret internacional humanitari". Els punts 2 i 3 d'aquest conveni fan referència al dret a la vida i a les tortures. És per això que García-Castellón vol colar a Carles Puigdemont i Marta Rovira un francès mort per atac de cor a l'aeroport del Prat. Per tal que, fins i tot amb aquest blindatge extra, puguin quedar fora de l'amnistia. Però l'esmena transaccional apunta que aquesta violació del conveni s'ha de produir "de forma manifesta i amb intenció directa", cosa que clarament no va passar amb aquell ciutadà estranger. A més, s’ha eliminat la necessitat que, en aquests casos, hi hagi sentència ferma per aplicar l’amnistia, cosa que era necessària per protegir encara més la norma davant els recursos d’inconstitucionalitat.
Les qüestions prejudicials al TJUE
D’altra banda, una esmena transaccional fa que també quedi reflectit en l'exposició de motius què passa quan es presenten qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Es recorda que “l’eventual plantejament” d’una qüestió d’inconstitucionalitat o d’una qüestió prejudicial al TJUE “no afecta la vigència o eficàcia de les lleis”. Fins ara, la llei d'amnistia mencionava el Tribunal Constitucional, però no feia referència al tribunal europeu.
És a dir, s'evita que els jutges espanyols puguin deixar en standby l'aplicació de la norma picant a la porta d'Europa. Així mateix, a l’article 4 s’afegeix que “la suspensió del procediment penal per qualsevol causa” no impedirà “l’aixecament de les mesures cautelars” que s’hagin acordat amb anterioritat a l’entrada en vigor de la llei i que “impliquessin la privació de l’exercici de drets fonamentals i llibertats públiques”.
Les esmenes de l’independentisme, vives fins al Ple
Tot i els acords d’aquest dimarts, els independentistes mantindran vives esmenes que encara poden aprovar-se quan se celebri el Ple del Congrés, previsiblement el dia 30 de gener. Es tracta de retocs que van passos més enllà dels aconseguits fins ara, amb l'esperança de fer avançar el PSOE uns metres més. Aquest dimarts, de les propostes dels partits independentistes, no s’han acceptat les esmenes de Junts per avançar la data d’inici de l’amnistia a l’1 de novembre del 2011 i per incloure-hi els damnificats per “operacions policials artificioses i/o prospectives orientades a la criminalització de càrrecs públics i/o el seu entorn, sempre que no hagin comportat efectivament un increment patrimonial d’origen il·lícit”.
Així mateix, tampoc hi ha canvis pel que fa a les multes. El redactat final és el mateix que el que va registrar el PSOE i que fixa que l’amnistia no dona dret “a la restitució de les quantitats abonades en concepte de multa”. ERC volia que la Generalitat pugui tornar les multes derivades de sancions de la Llei Mordassa i Junts volia eliminar aquesta exclusió. A més, ERC manté la seva esmena que reclama eliminar el “llindar mínim de gravetat” en l’exclusió dels actes tipificats com a “delictes de tortures o de tractes inhumans o degradants”.