Els partits independentistes s’oposen a demanar el cessament del fiscal general de l’Estat. Així s’han expressat en la votació al Congrés dels Diputats d’una proposició no de llei (una iniciativa simbòlica i no vinculant) impulsada pel Partit Popular fa més de cinc mesos amb un únic punt: instar el govern espanyol a “promoure el cessament d’Álvaro García Ortiz per incompliment greu i reiterat de les seves funcions”. Ara bé, la cambra baixa hi ha donat l’esquena per 168 vots a favor (del PP, Vox i UPN) i 178 vots en contra (del PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, el PNB, Podemos, el BNG, CC i José Luis Ábalos). Durant el debat, fa quinze dies (en el ple que es va suspendre a causa de la DANA), Junts va considerar que el fiscal general de l’Estat està sent sotmès a una “evident operació de lawfare”. Per la seva banda, ERC no va intervenir i aposta per mantenir-se aliè a aquest debat. La votació d’aquesta iniciativa s’ha produït dues setmanes després que la Guàrdia Civil escorcollés el despatx del fiscal general de l’Estat en el marc de la investigació del Tribunal Suprem per presumpta revelació de secrets en el cas de frau fiscal de la parella d’Isabel Díaz Ayuso. Dies més tard, Álvaro García Ortiz va reunir els fiscals per explicar-los la informació que va requisar la UCO i ara ha demanat a l’Alt Tribunal que anul·li l’escorcoll per “notòria desproporció” i ha denunciat que la informació intervinguda “pot comprometre la seguretat de l’Estat”. Per cert, fa sis mesos, Junts i ERC es van abstenir al Senat en una moció del PP que també demanava el cessament del fiscal de l’estat.
🔎 L’incendi que ha desencadenat la imputació d’un fiscal de l’Estat per primera vegada a la història
🗓️ Del correu de la parella d’Ayuso al Suprem: vuit mesos i un fiscal de l’Estat investigat per primer cop
Un “capítol més d’una evident operació de lawfare”
Durant el debat al ple del Congrés, Josep Pagès va denunciar que la iniciativa del PP era un “capítol més d’una evident operació de lawfare” contra el fiscal general de l’Estat. “Nosaltres sabem de què va això”, va afirmar el diputat de Junts, que va relatar el procés que segueix el lawfare: “Sempre comencem amb una denúncia falsa o un informe de la policia d’orígens obscurs que tergiversa els fets o directament els inventa. Una denúncia que es filtra als mitjans afins, que deshumanitzen la víctima i anticipen una condemna mediàtica. I continua amb l’assumpció d’aquesta denúncia falsa per un òrgan judicial de part. En aquest punt bona part del mal ja està fet, però moltes vegades la cosa continua amb un judici sense garanties i acaba amb una sentència injusta”. Així mateix, Josep Pagès va retreure al PSOE que sempre hagi “girat la cara” davant del lawfare i va denunciar que l’operació Catalunya és una “operació d’estat per deslegitimar el moviment independentista” que “abasta els governs del PP i els del PSOE”.
“Si s’ha de reprovar algun fiscal indigne, citaria aquí alguns fiscals que sí que mereixen ser reprovats”, va esgrimir el diputat juntaire des de la tribuna. I va al·ludir al fiscal José Manuel Maza, que va presentar la querella contra el Govern de Carles Puigdemont per convocar el referèndum de l’1 d’octubre, i als quatre fiscals del procés, Fidel Cadena, Consuelo Madrigal, Javier Zaragoza i Jaime Moreno (contraris a aplicar la llei d’amnistia a la malversació). També va mencionar Ignacio de Lucas Martín: és el fiscal que, “portant el lawfare contra l’independentisme a l’extrem” i “contra tota evidència i tota prova”, ha arribat a un acord pel qual “s’ha perdonat el crim d’un assassí confés a canvi d’incriminar Gonzalo Boye, l’advocat de Puigdemont”.
Es referia al judici per blanqueig de capitals contra Boye que arrencarà a l’Audiència Nacional el pròxim dilluns. L’advocat denuncia que les acusacions contra ell són un muntatge ordit per Ignacio de Lucas i just fa un mes i mig va aportar com a prova un àudio per culpar el fiscal de comprar un testimoni per acusar-lo a ell de blanqueig. A més, un dels processats ha confessat que els diners no són de Sito Miñanco, sinó seus, cosa que desmunta l’acusació de la Fiscalia. Just aquest matí, destacats advocats europeus i defensors de drets humans han expressat el seu suport a Boye, preocupats que se’l persegueixi per defensar independentistes.
“Gravíssims incompliments de les funcions del fiscal general de l’Estat que esborronen tots els demòcrates”
En l’exposició de motius de la iniciativa, el PP llistava els motius que l’han portat a demanar insistentment el cessament del fiscal general de l’Estat: “No escolta la Carrera Fiscal ni el Consell fiscal”, “es nega a atendre el requeriment del Senat dues vegades” per elaborar un informe sobre la llei d’amnistia, “no empara els fiscals davant els durs i injustificables atacs soferts per determinats polítics independentistes” i “posa en serioses dificultats els seus fiscals en una actuació de dubtosa legalitat i clara finalitat política” que “pretén desprestigiar” Isabel Díaz Ayuso. A parer dels populars, tot això suposa “gravíssims incompliments de les funcions del fiscal general de l’Estat que esborronen la carrera fiscal, els juristes en general i tots els demòcrates”.
👤 Qui és Álvaro García Ortiz, el fiscal general imputat pel Suprem
A més, des de Gènova recordaven que el novembre del 2023 el CGPJ va denegar la confiança al fiscal general de l’Estat per primer cop a la història i va concloure en el seu informe preceptiu (i no vinculant) que Álvaro García Ortiz no era “idoni” per al càrrec. El PP concloïa que, des del seu nomenament, “la llista d’incompliments greus no ha fet més que créixer incrementant-se la percepció pública d’autèntica dependència funcional i ideològica amb el govern espanyol i generant un desprestigi de la Carrera Fiscal que aquesta no mereix i que un Estat democràtic no pot permetre”.