Junts, ERC i el PSOE han arribat a un punt comú per modificar l’excepció del terrorisme a la llei d'amnistia amb l'objectiu de millorar el blindatge a Tsunami Democràtic i als CDR de l'Operació Judes. Concretament, els independentistes i els socialistes han pactat incloure un afegit que especifiqui i delimiti què es considera terrorisme per esquivar les maniobres, entre altres, del jutge Manuel García-Castellón. La modificació explicita que el terrorisme queda exclòs del perímetre de l'amnistia “sempre que, de forma manifesta i amb intenció directa, hagi causat violacions greus de drets humans”, en particular, si afecten el dret a la vida o s'han produït tortures. Els partits independentistes han reivindicat aquest canvi, que tot i que no suposa l'eliminació de l'exclusió, com defensaven Junts i ERC en la seva proposta de màxims, fa moure el PSOE de la seva posició inicial i “reforça” i “enrobusteix” la llei d'amnistia davant els intents per part dels tribunals de dificultar-ne i minimitzar-ne l'aplicació.
La portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, ha abanderat just abans que comencés la Comissió de Justícia que el poder legislatiu no pot estar “sotmès i submís” al Poder Judicial i ha asseverat que el que han volgut fer és “reforçar” la llei d'amnistia perquè “sigui integral, inclogui a tothom i sigui d’aplicació immediata”. L'objectiu: “garantir la separació de poders”.
Des d'Esquerra Republicana, Teresa Jordà ha subratllat que han estat capaços d'assolir les dues metes que perseguien els republicans durant la tramitació: “aconseguir que la llei sigui més robusta i més segura jurídicament”. “No ens hem d’amagar de dir que nosaltres volíem que se suprimís, però hem estat capaços, seguint les tesis d’Esquerra Republicana, de trobar un terme intermedi”, ha argumentat. La portaveu adjunta d'ERC ha destacat en una atenció als mitjans pocs minuts després de la votació que la clau d'aquest “encaix” és que queden exclosos els casos de terrorisme que “atempten contra els drets humans i són deliberats”. Amb aquestes modificacions, la llei “inclou absolutament tothom, també els CDR, entenent que els CDR no tenien explosius”, ha rubricat.
“Superar la imaginació d’alguns magistrats”
Durant la sessió de la Comissió de Justícia, Josep Maria Cervera, de Junts, ha posat en relleu que les transaccionals pactades amb el PSOE permeten “cobrir tots els supòsits d’un ús fraudulent dels mecanismes jurídics per impedir una efectiva, eficaç i ràpida aplicació de la llei”. La voluntat de les transaccionals, segons ha sostingut, és “superar la imaginació d’alguns magistrats que volen incardinar uns fets en uns tipus penals quan tothom sap que de cap manera ho són”.
“Estan banalitzant el que és el terrorisme”
Per la seva banda, Pilar Vallugera, diputada d'ERC, ha destacat que les millores de la llei volen garantir que “afecti totes les víctimes de la repressió i tots aquells comportaments que tenien una clau democràtica al darrere”. Vallugera ha sigut contundent a l'hora de criticar que el PP i Vox estiguin “banalitzant” el terrorisme comparant les protestes del Tsunami Democràtic amb els atemptats d'Atocha de l'11 de març del 2004, cosa que “insulta la intel·ligència”. Així mateix, ha reconegut que, malgrat que li “encantaria poder dir-ho”, no es pot afirmar que la llei d'amnistia “garantirà al 100% que el Poder Judicial no la torpedini” veient les maniobres que estan fent els jutges espanyols per alterar “la voluntat i la lletra del legislador”. “Això és una de les coses més greus de les que estan passant”, ha conclòs.