Els grups de Junts i ERC han retret al nou conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramón Espadaler (Units per Avançar), que hagi retirat l'àmbit Memòria Democràtica en el nom oficial del departament, en la seva primera compareixença en la comissió de Justícia al Parlament, aquest dimecres. En la seva intervenció inicial, Espadaler ha justificat el canvi de nom per “subratllar el compromís del departament no sols amb l’àmbit de la justícia, el penitenciari i la memòria democràtica, sinó també amb els dos àmbits que s’hi incorporen: la Direcció General d’Afers Religiosos i la Subdirecció General de Processos Electorals i Democràcia Directa”. Fins ara, el nom oficial era Departament de Justícia, Drets i Memòria, que liderava Gemma Ubasart.
El diputat de Junts, Isaac Padrós, ha estat contundent: “De quina qualitat democràtica parla conseller, quan els diputats Carles Puigdemont i Lluís Puig no poden exercir el seu dret polític? Ha amagat el nom de Memòria Democràtica; i li reclamen que l’Estat no ens espoliï més les taxes judicials.”
Per la seva part, la diputada d’ERC, Ester Capella, ha replicat al conseller que “el nom sí que fa la cosa” i li ha reclamat que impulsi el final de l’aprovació de la llei catalana de Memòria Democràtica;"És una espina que tinc clavada”, ha confessat, i ha advertit Espadaler: “Via Laietana ha de ser un centre de memòria, que el PSOE no els aixequi la camisa!”
Nova tramitació de la llei de memòria democràtica
En la seva primera intervenció, el conseller Espadaler ha informat els diputats que la tramitació de la llei de memòria democràtica ha de tornar a passar pel Parlament, segons han indicat els serveis jurídics, i que "proposaran esmenes en la seva tramitació per ser més àgil". El diputat dels Comuns Andrés García Berrio ha demanat "molta celeritat i que aquesta llei sigui la primera a aprovar-se perquè l'any que ve es compliran 50 anys de la mort de Franco". I la diputada de la CUP Maria Pilar Castillejo també ha sol·licitat que s'aprovi la llei i que s'atengui a les demandes de les entitats i persones que van ser espoliades en la dictadura.
Grup de treball contra la multireincidència
En la seva intervenció, el conseller de Justícia s’ha compromès a dotar de “més recursos els jutjats de Barcelona” per descol·lapsar els judicis contra els lladres multireincidents, tot i que sense avançar res. En aquest sentit, Ramon Espadaler ha anunciat, tal com va fer la consellera d’Interior, Núria Parlon, la creació d’“un grup de treball per abordar aquesta problemàtica amb una visió integral” i ha assegurat que es vol aprovar “amb celeritat un pla de reforç”. En el grup hi haurà representants de la Fiscalia, judicatura, Mossos d’Esquadra, Ajuntament de Barcelona, advocacia i els departaments d’Interior i de Justícia.
La degana dels jutjats de Barcelona, Cristina Ferrando, fa temps que reclama més mitjans, des de funcionaris (per mirar antecedents o fer pericials dels furts) a nous jutjats, abans que tornar a endurir el Codi Penal. Precisament, el grup de Junts al Congrés dels Diputats va aconseguir ahir que el PP i el PSOE aprovessin la seva proposició de llei presentada amb l’objectiu de combatre la multireincidència.
En la seva segona intervenció, el conseller Espadaler ha reconegut que "falten mitjans i uns 50 jutjats a Catalunya", i que negociarà amb el ministre de Justícia, a més de recordar que depenen de lleis espanyoles. Pel que fa al torn d'ofici dels advocats, Espadaler s'ha compromès a incloure l'increment de 21 milions d'euros en la partida de retribucions als lletrats en els nous pressupostos. A més, ha assegurat que fomentaran l'ús del català als jutjats, sense cap canvi ni impuls.
Més seguretat a les presons
En conjunt, el conseller Espadaler ha validat de donar continuïtat als plans d'inversió i programes engegats per l'equip de la consellera Ubasart en l'àmbit de Justícia i a les presons catalanes. Això no obstant, el nou equip de Justícia ja ha canviat una circular per evitar que condemnats per delictes de sang treballin a les cuines.
En aquest sentit, Espadaler ha insistit que "cal garantir el dret de treballar amb seguretat a les presons catalanes", sobretot després de l'assassinat de la Núria a mans d'un reclús. Ha insistit, però, que se seguirà el model de reinserció actual: "Aquests condemnats han de poder treballar, i seguirem el model penitenciari català, a més la rehabilitació la inclou la Constitució."
Les contencions a presons
Amb tot, el conseller Espadaler ha avançat que estan a favor de la reducció de les contencions mecàniques a les presons "però no dur-les a zero; perquè a vegades calen". Davant aquest anunci, la diputada d'ERC Ana Balsera li ha reclamat que "aclareixi si vol anar en contra de les recomanacions de la síndica de Catalunya i d'organismes internacionals".
El diputat García Berrio també ha demanat quantes circulars s'han canviat a les presons catalanes per revisar-les i que la reducció de contencions "que ja s'aplica als hospitals, com a Sant Boi, no s'aturi, per afavorir la convivència a les presons". A més, ha demanat una millor atenció per a les famílies quan mor un reclús i familiar seu.
El titular de Justícia també ha defensat que els funcionaris de presons siguin considerats agents d'autoritat, mesura que està al Senat.