Triomf de Junts per Catalunya. La titular del jutjat de primera instància 3 de Barcelona ha desestimat la demanda del Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT) contra el partit Junts per Cataluya (JxCat) i tres militants pel que fa al plet pel nom i control de Junts. En la resolució, coneguda aquest dijous, la magistrada dona la raó a l’advocat de Junts, Agustí Carles, que el PDeCat “no està legitimat” per interessar la nul·litat dels acords presos pel partit, impulsat per Carles Puigdemont. La sentència no es ferma i es pot presentar recurs d’apel·lació.
En la resolució, la magistrada Maria Nieves Osuna afirma que, tal com ja va indicar en les mesures cautelars, la demanda del PDeCAT té a veure amb decisions adoptades per la direcció del partit JxCat amb posterioritat, segons escrit de la demanda, referits a l’incompliment de l’acord sobre l’abonament de subvencions que rep el grup parlamentari, segons comunicació del 31 de juliol de 2020; l’intent d’apropiació del capital polític arran de les manifestacions efectuades en el congrés fundacional de Junts, de 25 de juliol de 2020, i no amb les decisions adoptades per l’òrgan assembleari el 27 de juny de 2020, objecte de la impugnació. Per tot això, estima l’oposició formulada per Junts “sobre la falta de legitimació del PDeCAT” a decidir sobre acords d’un altre partit.
Els reclams
El 6 d’agost de 2020, l’advocada Eulàlia Bartomeus en nom del Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT) va interposar una demanda contra el partit de Junts per Catalunya, i també contra Carles Valls, Laia Canet i Montserrat Morante, amb la finalitat d'impugnar l’assemblea general ordinària celebrada el 27 de juny de 2020, i demanava la mesura cautelar de la seva suspensió i dels acords presos pel nou comitè executiu, format per Valls, Morante i Negre, i la seva anotació en el Registre de Partits Polítics. L’advocat de Junts, Agustí Carles, afirmava que la demanda era una “frau de llei”, com ara comparteix la jutgessa, que fa pagar les costes al PDeCAT.
El nom de Junts per Catalunya (JxCat) apareix en les eleccions autonòmiques del 27 de desembre de 2017, per donar resposta a la intervenció del país amb l’aplicació del 155 per part del govern espanyol. També es presenten a les municipals del 2019, i en les darreres eleccions al Parlament, el 2021 JxCat i el PDeCAT s’han presentat per separat. JuntsxCat es registra com a partit l'11 de juliol de 2018.
Raonaments
En la demanda, el partit PDeCAT justificava la seva legitimació per accionar la falta de validesa dels acords adoptats per JxCat en l’assemblea del 27 de juny de 2020, en assegurar que tenia interès legítim i que els acords vulneraven la normativa de la llei orgànica 6/2002, de partits polítics, com també el Codi Civil de Catalunya regulador del dret d’associació. No obstant això, la magistrada exposa que aquesta llei “no conté cap previsió especial sobre el règim temporal de l’exercici de l’acció d’impugnació dels acords adoptats pels òrgans del partit polític. Un partit polític és una forma particular d’associació que se situa sota les previsions de la Constitució”.
La magistrada afegeix que “les suposades irregularitats” en la convocatòria de l’assemblea general ordinària de Junts del 2020 plantejada pel PDeCAT, en el fons és que dos dels seus principals membres, el secretari i la tresorera no van ser convocats i van ser substituïts en el càrrec. Però aquestes suposades irregularitats “no constitueixen una contravenció directa de normes de ius cogens”. És a dir, normes de dret comú obligatori. Hi afegeix que els articles del Codi Civil que el PDeCAT va denunciar com a infringits “no és aplicable a les associacions polítiques”. Amb tot, la magistrada assegura que si les normes acollissin el que sol·licita, el PDeCAT no qüestiona els acords adoptats a l’assemblea de Junts, sinó el procediment seguit per fer els nomenaments de càrrecs i materialitzar les modificacions estatutàries, i “no s’acredita quina repercussió tenen els acords impugnats en l’esfera jurídica del demandant”, el PDeCAT. I per això desestima la demanda del partit.