Continua la pugna. La resposta que ha de donar l'independentisme al massiu cas de ciberespionatge que ha tacat la política catalana i espanyola en la darrera setmana, i que ha afectat una seixantena de personalitats vinculades al moviment sobiranista, encara no s'ha acordat. Mentre que Junts i la CUP aposten per trencar les relacions amb el Govern espanyol, Esquerra Republicana encara refreda aquesta proposta. De fet, ahir mateix la portaveu dels republicans, Marta Vilalta, va posar en dubte si aquest suport al Congrés dels Diputats es mantindria després de l'escàndol del CatalanGate. La data clau serà aquest dijous, quan la cambra parlamentària votarà el decret d'ajudes per la guerra, pel qual el Govern central necessita el vot favorable dels d'Oriol Junqueras. "Veurem en les pròximes hores com evolucionen els fets i acabarem de decidir les nostres posicions sobre les properes votacions que ha d'haver-hi en el marc del Congrés dels Diputats", deia ahir Vilalta.

Però davant d'aquest posicionament encara dubitatiu, els socis de Govern han estat contundents. El diputat de la formació, Josep Rius, ha instat avui mateix Esquerra Republicana a fer-se enrere en la seva col·laboració amb l'executiu de Pedro Sánchez. "Exhortem i demanem a totes les forces independentistes amb representació al Congrés dels Diputats que no donin suport a cap iniciativa del Govern espanyol mentre no hi doni explicacions i no hi hagi dimissions immediates". A més, ha puntualitzat que aquest reclam també es fa vàlid per la votació d'aquest mateix dijous, "per descomptat".

Pedro Sánchez, "còmplice"

Rius no s'ha volgut pronunciar sobre els noms que hauran de plegar del Govern espanyol, però ha mantingut que han de ser de persones amb una posició rellevant. Més enllà, també ha assenyalat el president Pedro Sánchez, a qui ha recriminat el seu silenci en tot plegat. "Calen explicacions polítiques per part de Sánchez. Fa una setmana que el president del Govern espanyol, davant l'escàndol d'espionatge més gran acreditat i confirmat avui a Europa encara no ha dit ni mitja paraula". Així, li ha exigit "explicacions fins al més mínim detall del que hi pugui haver", recordant que el CNI depèn del seu govern. El diputat de Junts fins i tot ha anat més enllà, acusant-lo de ser "còmplice" del cas d'espionatge pel seu silenci.

L'admissió del CNI

També s'ha pronunciat sobre una notícia d'aquest mateix matí. I és que el CNI ha admès que va utilitzar el programa d'espionatge israelià que només poden adquirir estats, Pegasus, per espiar persones de l'entorn independentista català, ara bé, ha subratllat que ho va fer sempre de manera individualitzada i amb autorització judicial, segons publica l'edició en paper del rotatiu madrileny El País en l'edició d'aquest dimarts. Josep Rius ha remarcat que aquestes informacions "confirmen" l'espionatge. "Això constitueix un atemptat contra la democràcia i calen responsabilitats polítiques", ha assenyalat. "Cal una investigació exhaustiva que determini qui són els autors, qui va donar les ordres, qui va rebre les informacions tant a nivell polític com també judicial".

Però ha retret que aquestes revelacions han anat acompanyades "d'un intent d'una certa cortina de fum, amb informacions que podien semblar contradictòries". I és que aquest mateix matí s'ha sabut que el Tribunal Suprem ha recalcat que mai ha rebut una petició per part de la intel·ligència espanyola demanant permís per dur a terme espionatges massius a independentistes. "El que ha quedat confirmat és que s'ha espiat il·legalment a molta gent", ha dit Rius.