Junts per Catalunya referma les seves exigències al govern espanyol per aconseguir i garantir la plena oficialitat del català a la Unió Europea. Després que el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, enviés una carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, demanant “abordar personalment” aquesta qüestió, els juntaires avisen que “arribar a un acord administratiu” perquè es pugui parlar en català a l’Eurocambra seria “clarament insuficient”. La formació de Carles Puigdemont té clar que l’objectiu és la “plena oficialitat” que va pactar amb el PSOE a canvi de l’elecció de Francina Armengol com a presidenta del Congrés i rebutja qualsevol intent per “rebaixar” aquesta pretensió. La demanda de Junts a la Moncloa és clara: “Vam pactar l’assoliment de l’oficialitat i no només poder parlar-lo al Parlament Europeu, i per això cal que els representants oficials de l’estat espanyol se centrin de veritat en la tasca de les negociacions bilaterals per tal d’aconseguir la unanimitat al Consell Europeu”.
“Parlar català al Parlament Europeu és un objectiu d’importància simbòlica, però clarament insuficient, ja que no té cap dels beneficis que busquem en la lluita per l’oficialitat europea de la llengua catalana: ni la legislació tindria caràcter oficial en català, ni s’aplicaria directament a la nostra llengua, ni aturaria la discriminació actual contra la llengua catalana en els processos per aconseguir beques o passar oposicions a les institucions europees, en els quals el coneixement del català no dona cap punt”, esgrimeixen. I posen en relleu que “aconseguir l’oficialitat de la llengua catalana a la UE no és una qüestió simbòlica, sinó un objectiu polític que ha de donar força a la llengua, reconèixer els seus parlants i generar incentius per al seu coneixement i aprenentatge”.
Junts recorda al govern espanyol que la resta d’estats europeus estan esperant “propostes i negociacions en ferm” i subratllen que aconseguir l’oficialitat del català a la Unió Europea és “només qüestió de voluntat política”, donat que “els arguments jurídics ja hi són”. La formació capitanejada a Madrid per Míriam Nogueras lamenta que “haver desaprofitat la investidura de la Comissió Europea demostra que aquesta no ha estat en cap cas una prioritat per al govern espanyol els darrers mesos”, però reivindica que l’oficialitat del català al Congrés ha estat un “senyal de cara a l’exterior sobre el reconeixement polític de la llengua, com una precondició factual per a la seva oficialitat europea”.
Junts ha aportat “informes jurídics propis” davant les “inquietuds de tercers països”
Des de l’agost passat, Junts s’ha encarregat d’escoltar les “inquietuds de tercers països per tal de proposar-hi solucions” (com Finlàndia o Letònia i Lituània), d’acompanyar la posició del govern espanyol amb “informes jurídics propis, escrits per experts internacionals” i de fer seguiment de l’activitat del govern espanyol i de les “decisions tàctiques per als consells d’Afers Generals del Consell de la UE”. “Des del primer moment ens va semblar que implicar-nos en la feina ens permetria tenir una visió de primera mà de la situació”, afegeixen, tot i que reconeixen que el “gruix de la feina l’ha de fer, evidentment, el govern espanyol”, que té “molts més recursos i la capacitat de tractar d’igual a igual amb la resta d’estats europeus”.
Els juntaires reconeixen que els “dubtes jurídics d’altres estats sobre el fet que una llengua pugui ser oficial sense aparèixer com a llengua de tractats” són un dels grans esculls amb el qual s’han trobat. Davant d’això, els experts internacionals de Junts “han demostrat que, d’acord amb la legalitat vigent, l’oficialitat de la llengua no requereix cap reforma dels tractats europeus, sinó només un canvi en el Reglament 1/1958”, cosa que “ha estat assumida per la mateixa Advocacia de l’Estat en un informe que es va fer arribar oficialment a la resta d’estats membres”. Junts també ha tingut “contactes informals amb representants d’estats membres” i ha redactat “diferents propostes d’adopció de l’acord d’oficialitat per part del Consell d’Afers Generals” que responguessin a les “inquietuds i neguits” de diversos estats europeus. “A cada inconvenient, hem anat proposant solucions al govern espanyol perquè adaptés la proposta de tal manera que l’oficialitat del català fos assumida per part d’aquests estats més reticents”, conclouen els juntaires.
El Ministeri d’Afers Exteriors reivindica que Albares ho ha introduït en “múltiples ocasions” al Consell d’Afers Generals de la UE
Mentrestant, fonts del Ministeri d’Afers Exteriors repliquen a Junts que el ministre José Manuel Albares treballa de manera “intensa i decidida” per fer oficial el català a les institucions continentals. “Juntament amb les reiterades sol·licituds a la presidenta del Parlament Europeu perquè s’introdueixi l’ús del català en aquesta institució, el ministre ho ha introduït en múltiples ocasions al Consell d’Afers Generals per la seva plena oficialitat a la Unió Europea, i ho continuarà fent”, assenyalen a ElNacional.cat. Asseguren, doncs, que haver enviat la carta a Roberta Metsola en cap cas implica deixar de treballar en altres fronts.