Convergència i Unió (CIU) trepitjava per primer cop l'any 2003 l'oposició després de 23 anys de governs pujolistes. Aleshores, Artur Mas n'era el líder i cap de l'oposició, amb un equip contrastat i que, l'any 2011, acabaria recuperant el Govern de la Generalitat. Entre l'equip del president Mas durant els anys de l'anomenada travessia pel desert, hi havia Felip Puig, Irene Rigau, Francesc Homs, Ramon Espadaler, Josep Rull, Oriol Pujol, Antoni Castellà, Meritxell Borràs, Joana Ortega, Lluís Maria Coromines, Santi Vila o els mateixos Carles Puigdemont i Jordi Turull. Però també hi havia una gran fornada d'alcaldes i càrrecs municipals, com el batlle de Sant Cugat del Vallès, Lluís Recoder; l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal; el de Reus, Carles Pellicer; el de Vilanova i la Geltrú, Esteve Orriols; o el de la Seu d'Urgell, Albert Batalla. Mas i el seu equip farien una dura i contundent oposició als dos tripartits encapçalats pels presidents Maragall i Montilla, amb la negociació de l'Estatut entremig i la polèmica i xocant relació amb el govern espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero.
Vint-i-un anys després de les eleccions en les quals CIU va trepitjar l'oposició per primer cop, Junts per Catalunya busca exactament el mateix: recuperar la Generalitat més aviat que tard i fer una dura i contundent oposició a un Govern encapçalat per Salvador Illa. Tanmateix, les coordenades no són les mateixes. Ara, el PSC governa en solitari, el nacionalisme ha perdut la majoria absoluta per primer cop des del 1980 i Junts, que té 11 diputats menys que aquella CIU, té seu líder, Carles Puigdemont, a l'exili.
A l'espera del seu congrés a finals d'octubre, Junts busca repetir la fórmula. Amb una dura i contundent oposició al Govern de Salvador Illa i denunciant les contradiccions que pot comportar governar. Un exemple és com, unes hores després del nomenament dels consellers, la portaveu del grup parlamentari de Junts, Mònica Sales, ja va demanar la compareixença del nou president de la Generalitat perquè donés explicacions sobre la composició del nou Consell Executiu. Sales denunciava que es tractava d'un govern "suposadament d'esquerres", però que n'havia sortit un "de dretes i espanyolista".
Assenyalen Duch i Niubó per "espanyolistes"
De fet, els primers consellers als quals assenyalava Junts per Catalunya són la d'Educació, Esther Niubó, i el de la Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch. Els juntaires denunciaven que Niubó és partidària d’aplicar el 25% de castellà a l’escola, mentre que Duch és un "clar perfil espanyolista". Amb tot, Sales també remarcava la quantitat de conselleries que hi havia, assegurant que seria un executiu amb "més conselleries que ambició política".
Els nomenaments polèmics de consellers
L'oposició de Junts aquestes últimes setmanes no es queda només aquí, sinó que també han demanat explicacions a Salvador Illa i als consellers pels nomenaments de familiars. El grup parlamentari presidit per Albert Batet posava d'exemple el nomenament d'Alfons Jiménez, parella de la consellera de Territori, Transició Ecològica i Habitatge i portaveu, Sílvia Paneque, com el seu cap de gabinet. De fet, el grup parlamentari presidit per Albert Batet es podria atribuir una victòria en aquest sentit, i és que Jiménez va decidir renunciar al càrrec, malgrat que el seu nomenament ja apareixia al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). En una carta enviada al president Illa i a la consellera Paneque, Jiménez reivindicava la seva trajectòria professional i enviava una acusació directa a Junts per Catalunya, sense mencionar-lo: "Tenen únicament la voluntat de fer mal al Govern". Malgrat tot, Junts també havia demanat la compareixença urgent a la cambra catalana de Paneque per donar compte de les "raons d'aquesta decisió" i demanen que el president Illa desautoritzi aquest nomenament.
Però és que els nomenaments polèmics del sottogoverno de l'executiu d'Illa denunciats per Junts no només es quedava aquí. Els de Puigdemont també es posaven les mans al cap pel nomenament de la germana de Jaume Collboni, Yolanda Collboni, com a assessora en projectes transversals del Departament de la Presidència. "Considerem que són dos casos evidents de nepotisme i lamentem aquesta pràctica gens exemplar", asseguraven en un comunicat.
La no presència d'Illa als actes del 17-A
Junts ha començat fort fent oposició. I és que els de Puigdemont també denunciaven la no presència del president Illa als actes d'homenatge a les víctimes dels atemptats del 17-A. Denunciaven el fet que Illa se n'hagués anat de vacances a Lanzarote amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en una finca propietat de l'Estat per "rebre instruccions de la Moncloa sobre la seva presidència". A més, recordaven que era la primera vegada que un president de la Generalitat no assistia a aquest acte.
Les paraules de Montero i la fiscalització de l'acord entre el PSC i ERC
Junts per Catalunya també ha pogut sucar pa de les paraules de la vicepresidenta del govern espanyol, María Jesús Montero, en les quals negava que l'acord d'investidura de Salvador Illa entre el PSC i Esquerra Republicana inclogués un concert econòmic. "No és ni un concert econòmic ni una reforma a l’ús del sistema de finançament", assegurava Montero, que va provocar que ERC amenacés al govern espanyol amb tombar els pressupostos estatals, malgrat que al redactat entre ERC i el PSC no hi aparegui el concepte de concert econòmic. Això va provocar la ràpida reacció de Junts per Catalunya. A través de la seva portaveu al Congrés, Míriam Nogueras, els juntaires van reclamar explicacions a Esquerra Republicana i al PSOE, a qui acusaven de mentir a la ciutadania. "Quin hauria estat el resultat de la consulta a la militància si la vicepresidenta espanyola hagués reconegut el que acaba de reconèixer l’endemà que els líders d’ERC ocupessin els titulars i les tertúlies amb el concepte 'concert econòmic'?", es preguntava Nogueras.
Per això, Junts ha demanat la compareixença de Montero i Bolaños al Congrés dels Diputats perquè expliquin l'acord de finançament amb Esquerra Republicana, . A més, l'exconseller i actual diputat al Parlament, Jaume Giró, donava la raó a Montero en el fet que el contingut del pacte entre socialistes i republicans no és un concert.
El congrés nacional de Junts, el paper de Puigdemont i el cap de l'oposició
Els de Carles Puigdemont també busquen fer oposició al Parlament a través del seu congrés nacional, que serà a finals d'octubre i que té l'objectiu de rearmar-se. Allà, els congressistes hauran d'escollir el tipus d'oposició, les polítiques a tirar endavant, el programa i com rellançar l'independentisme. De fet, el seu secretari general, Jordi Turull, assegurava que el congrés buscava ampliar les sensibilitats de dins del partit i que sigui un procés "d'obertura per construir una alternativa molt transversal des de l'independentisme". De fet, erigint-se en el principal partit de l'oposició, el secretari general de Junts reivindicava que s'havia de "definir un nou full de ruta cap a la independència i crear una alternativa al tripartit" i, a través d'una mirada propositiva de la política, afirmava que el seu partit "o es podia lamentar o podia convertir el problema en una oportunitat".
Aquí també s'haurà de definir el paper del president Puigdemont i si, finalment, accepta la petició de tornar a ser el president del partit, tal com reclamava l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias. Aleshores, el partit també haurà de decidir qui ha de ser el cap de l'oposició, i és que és potestat del president del Parlament, Josep Rull, definir qui serà el cap de l'oposició, que habitualment és el president del grup parlamentari amb més escons. Puigdemont, en campanya, va assegurar que per la seva part "no té sentit venir per fer de cap de l'oposició", mentre que actualment Albert Batet és el president del grup parlamentari de Junts, tot i que, quan el partit ho va anunciar a través d'un comunicat, va remarcar que era provisional. Així doncs, la designació del cap de l'oposició, una figura indispensable per exercir oposició, serà una de les tasques pendents del partit de Puigdemont.