L'acord entre PSC, ERC, Junts i comuns per reformar la Llei del Català un dia abans que acabi el termini del TSJC per acatar la sentència que imposa un 25% del castellà a les aules ha aixecat un intensa polseguera a l'espai de Junts fins al punt que el partit ha hagut de sortir a explicar les raons per fer costat a la mesura. L'anunci de l'acord ha provocat malestar fins i tot en el si del grup parlamentari ja que no tots els diputats estaven al corrent de la iniciativa. Segons aquesta formació, la reforma "atura la imposició del 25% del castellà amb una regulació pròpia per defensar el model d'escola catalana i protegeix el català i els centres educatius". 

La reforma pactada entre els quatre grups modifica el primer punt de l'article 21 de la llei de política lingüística de l'any 1998 que en el seu actual redactat estableix que "el català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l'ensenyament no universitari". Aquest text serà substituït per: "El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu. També és emprat el castellà en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre, d'acord amb els criteris que s'estableixen a l'apartat 3". A més, amb la reforma s'estableix que per "assolir el domini oral i escrit del català i el castellà" cal garantir una presència adequada de les dues llengües en els currículums i en els projectes educatius de cada centre, tenint en compte la situació socioeconòmica i l'evolució del procés d'aprenentatge lingüístic, "oral i escrit". 

L'acord ha aixecat crítiques a la CUP, que ha acusat el Govern de renunciar a la immersió lingüística i de traslladar als centres la responsabilitat sobre l'aplicació de la sentència del TSJC que imposa un 25% de castellà a les aules. Però també hi ha hagut mostres evidents de malestar a l'espai de Junts, inclosa la de l'expresident Quim Torra que en una piulada ha advertit: "No en el meu nom".

Junts ha respost a les crítiques amb una nota en què assegura que aquesta reforma blinda la immersió, el model d'escola catalana i de cohesió social i "referma el català com a llengua pròpia i que és la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu". Aquesta formació assegura que el castellà és emprat com a llengua d'ensenyament i no com a llengua vehicular. "La reforma estableix una nova forma de fixar la presència de les llengües a l'escola des d'un punt de vista global. Es tindrà en compte els usos lingüístics dels alumnes a l'aula, al pati i en el conjunt del centre educatiu i, per primera vegada, en els recursos d'aprenentatge digital".

Les veus que s'han pronunciat a favor de la reforma han assenyalat, a més, que  el Parlament havia de donar un cos jurídic per protegir la immersió atès que el caràcter vehicular del castellà ja va ser imposat el 2010 pel Suprem i que la llei d'Educació del PSOE, aprovada el 2020 amb el suport d'ERC, fixa que les administracions han de garantir que l'alumne rebi ensenyament en castellà.

En declaracions a ElNacional.cat, l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau ha advertit que aquest moviment és "l'última possibilitat de defensar el model d'escola catalana" i que l'alternativa és el model basc, basat en un doble xarxa escolar. Rigau subratlla que el moviment legislatiu ha d'impedir que la confrontació lingüística s'instal·li a les escoles.

Pel que fa la presència del PSC en l'acord, els defensors de la reforma subratllen que aquest partit sempre ha format part del consens per la immersió i que la seva participació en l'acord dificultarà una actuació del PSOE en contra. A més, es destaca que el fet que la iniciativa s'hagi tramitat en forma de reforma de Llei impedeix que hi pugui actuar en contra el TSJC i, en tot cas, els recursos s'hauran de dirigir al Tribunal Constitucional.

Finalment, una darrera qüestió que també ha estat contestada de la reforma anunciada avui és la supressió del punt 8 de l'article 21 en què es reconeix que "l'alumnat que s’incorpori tardanament al sistema educatiu de Catalunya ha de rebre un suport especial i addicional d’ensenyament del català". En relació aquest punt, se subratlla que aquests ajuts ja estan previstos i desenvolupats tant pel català com pel castellà a la Llei d'Educació de Catalunya.