Compte enrere per a la primera gran votació a la qual s’enfronta el govern espanyol aquesta legislatura al Congrés dels Diputats. I Pedro Sánchez encara està lluny de tenir assegurats tots els vots. Davant la negativa del PP, que reivindica que “el primer partit d’Espanya no pot ser l’últim recurs”, un dels sís que continua sent imprescindible és el de Junts per Catalunya, que a hores d’ara es manté ferm en un triple no als reials decrets llei que, sempre que no hi hagi un enorme gir de guió d’última hora, s’han de debatre i votar demà.
Fonts de Junts per Catalunya reconeixen que les negociacions continuen obertes després d’un dia en què hi ha hagut converses, i exigeixen que es retirin els textos. Reclamen que encara hi ha temps perquè el govern espanyol n’elabori uns de nous que s’aprovin en un Consell de Ministres extraordinari aquesta setmana i en els quals es puguin incloure les demandes dels juntaires perquè rebin el seu vot favorable.
Una de les ofertes que hi havia sobre la taula per part del PSOE era convalidar els reials decrets llei i, posteriorment, tramitar-los com a projectes de llei, cosa que permetria introduir esmenes al redactat durant la tramitació parlamentària. Això no serveix a Junts, que denuncia que ja van advertir de la seva negativa abans que els decrets arribessin al Consell de Ministres i lamenta que s’hagi confós “parlar” amb “negociar”.
El retorn de les empreses a Catalunya marca el dia previ a la votació
Entre les demandes de la formació de Puigdemont, fonts del grup parlamentari assenyalen que en cap moment han reclamat sancionar les empreses que van marxar de Catalunya, sinó que puntualitzen que la seva proposta és sancionar aquelles grans empreses subjectes a la Comissió Nacional de Mercats de Valors (CNMC) o al Banc d’Espanya que no compleixin l’article 9 de la Llei de Societats de Capital. Aquest precepte estableix que “les societats de capital han de fixar el seu domicili dins del territori espanyol al lloc on es trobi el centre de la seva administració i direcció efectiva, o on radiqui el seu principal establiment o explotació”. Així mateix, exigeixen que les patronals catalanes estiguin incloses al diàleg social.
Tot plegat en una jornada que ha estat marcada per la proposta que ha verbalitzat en una entrevista a SER Catalunya el portaveu de la formació, Josep Rius, de “contemplar la possibilitat” que les empreses que van marxar de Catalunya i no tornin “puguin ser sancionades”, sumat a oferir-los incentius fiscals per afavorir-ne el retorn. Rius ha desvinculat aquesta acció de l’aprovació o no dels reials decrets llei.
Hores després, el Govern de la Generalitat ha titllat aquesta proposta de “greuge”. A més, la portaveu de l’executiu català, Patrícia Plaja, ha instat Junts a “no fer massa gesticulacions” pels decrets, ja que són “necessaris” per a Catalunya. Des del PSOE, el portaveu socialista al Congrés, Patxi López, ha replicat que el govern espanyol sempre defensarà “facilitar el retorn de les empreses, el compliment de la llei de societats de capital i garantir la seguretat jurídica” i s’ha obert a premiar empreses que tornin a Catalunya més que multar les que no ho facin.
Sánchez s’assegura el suport d’ERC i PNB, però continua lluny de Podemos (i del PP)
Tornant al Congrés dels Diputats, el govern espanyol sí que té amarrats els vots favorables d’ERC i de PNB. Els republicans asseguren, en la línia del que va argumentar el ministre Félix Bolaños, que no hi ha cap element al famós decret òmnibus que perjudiqui la llei d’amnistia, i els jetzales hi donaran suport “per responsabilitat”, en paraules del president del partit, Andoni Ortúzar, que en una entrevista a RNE va lamentar que els decrets “tenen moltíssims articles i barregen moltíssimes coses que no tenen res a veure les unes amb les altres”.
Per la seva banda, aquest matí, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha etzibat a Sánchez que “mai un president no havia fet el ridícul en tan poc temps” i ha mantingut la negativa a facilitar la convalidació dels decrets: “Els socis del govern espanyol s’han barallat entre ells, i ara resulta que la responsabilitat és d’aquell que és a l’oposició?”. Més tard, ha anunciat davant dels barons territorials que “si cauen els decrets per la fragilitat de la coalició”, presentaran iniciatives al Congrés que “ajudin a salvar” les mesures amb les quals estan d’acord.
Una altra carpeta és la de Podemos. La secretària general de la formació morada, Ione Belarra, ha lamentat que el PSOE es faci el desentès a l'hora de negociar les seves peticions i ha deixat clar que “la pilota és a la taula” de La Moncloa. Mentrestant, els seus antics socis demanen a Podemos (i a Junts) “responsabilitat” perquè “ningú entendria que es posi en risc per interessos polítics diversos ajuts tan necessaris”, en paraules de l’encara portaveu de Sumar, Marta Lois, que ha titllat d’incongruents les crítiques de Podemos a la reforma del subsidi d’atur. Des de Catalunya en Comú, Aina Vidal reivindica que els decrets han de tirar endavant “per respecte a les persones treballadores”, mentre que, des de Compromís, Àgueda Micó reconeix que “si el PSOE sabia que alguns dels seus socis no tenien clar el suport”, hauria calgut “negociar-los més”.
Un ple maratonià al Senat i amb brega pel sistema de votació
El ple del Congrés de demà es reunirà, de manera extraordinària, a l’hemicicle del Senat a causa de les obres a la Cambra Baixa. Ara bé, això genera un seguit de maldecaps logístics. D’entrada, caldrà afegir més escons perquè, mentre que els senadors són 265, els diputats arriben als 350 i, per tant, s’haurà d’ampliar l’aforament. Això provoca, a més, que no hi hagi prou botons per votar.
Això feia preveure, com a mínim a primera hora de matí d’aquest dimarts, que la via alternativa seria que tothom votés de manera telemàtica. Tanmateix, els plans de la presidenta Francina Armengol s’han començat a tòrcer quan el PP s’hi ha oposat i ha demanat que les votacions es facin amb un altre sistema: els diputats aixecant-se en bloc en funció de si estan a favor, en contra o s’abstenen en cada punt i sent recomptats pels secretaris de la Mesa. És una disposició que figura a l’article 84 del Reglament del Congrés i que és una decisió que és competència de la presidència.
Fonts pròximes a la presidenta del Congrés asseveren que Armengol s’ha negat a aquesta via argüint que seria un embolic i que complicaria el càlcul en un hemicicle on no hi ha llocs assignats. Com a rèplica, fonts del PP asseguren que els populars es reserven la possibilitat de demanar votació pública per crida (com a les investidures) per a tots els punts, cosa que implicaria que cada votació s’allargués entre 30 i 45 minuts. Hi ha marge per sol·licitar-ho fins que no arrenqui el ple, però quan ha tancat el Registre del Congrés, a les sis de la tarda, encara no s’havia demanat, segons han informat fonts pròximes a Armengol, que també han indicat que està previst que a les 9.30 hores del matí s’obri el termini per votar telemàticament.
Sigui com sigui, el que està clar és que el PP sol·licitarà que la seva esmena a la totalitat es voti per crida (tenen més d’una cinquena part dels diputats i, per tant, és automàtic), com ja va passar amb la presa en consideració a mitjans de desembre. A més, fonts populars confirmen que s’ofereixen a Vox per si el partit de Santiago Abascal també escull aquest camí. Ara bé, fonts de Vox assenyalaven durant la tarda que la formació d’extrema dreta no tenia aquesta idea.