La reforma de la llei del català per frenar l'ofensiva judicial contra la immersió agonitza als passadissos del Parlament. De poc ha servit la pressió a Junts d'ERC i dels comuns, que s'ha repetit aquest matí durant la sessió de control al Govern en què el mateix president, Pere Aragonès, ha emplaçat a reformar la llei tan aviat com sigui possible. Junts insisteix que no farà costat a la reforma si aquesta no compta amb el suport de les entitats i si no garanteix la immersió. De la seva banda, ERC ha tingut ocasió de comprovar l'escepticisme de Som Escola i Òmnium durant la reunió que han mantingut avui al Parlament i on les entitats han reclamat conèixer el contingut exacte de la reforma abans de donar el seu aval. Enmig aquest context, Junts aposta per articular la resposta política a l'ofensiva judicial amb un decret del Govern més que no pas amb la reforma de la llei.
Precisament, Aragonès ha recordat aquest matí que el Govern ja ha aprovat, com a resposta a la imposició del 25% de castellà a les aules, la memòria preliminar del decret que regularà el règim lingüístic previst a la llei d'Educació del 2009. Això no obstant, quan el Govern va presentar aquesta iniciativa ja va deixar clar que el desplegament requeria un termini d'un any, i la interlocutòria que dilluns va fer pública el TSJC ha canviat de nou l'escenari. En l'escrit el tribunal requereix al conseller d'Educació perquè "en el termini màxim de 15 dies dicti les instruccions oportunes" perquè tots els alumnes rebin de manera efectiva i immediata l'ensenyament mitjançant la utilització vehicular normal de les dues llengües oficials, en un percentatge que no pot ser inferior al 25% de cap de les dues.
Junts referma el no a reformar la llei
La nova interlocutòria no ha estat l'únic canvi que s'ha produït els darrers dies. Dimarts Junts va anunciar un acord entre Laura Borràs i Jordi Turull per presentar una candidatura a la nova executiva i, precisament, la resposta a l'ofensiva judicial del català era un dels elements que formaven part del pacte.
Fonts de Junts asseguren que l'acord a què va arribar a finals de març el seu grup parlamentari amb ERC, PSC i comuns per reformar la llei no va passar per l'executiva del partit. La formació de Carles Puigdemont es va retirar d'aquell pacte l'endemà, en constatar l'oposició que va despertar entre les entitats en defensa del català. El desmarcatge amb aquell acord és ara més que evident, fins al punt que destacats representants de la que ha de ser la nova executiva donen definitivament per descartat que Junts s'hi torni a sumar.
Cimera de Junts al Parlament
Per si algú tenia algun dubte al respecte, aquest tema s'ha tractat en una trobada al Parlament en què han participat l'actual i el futur primer secretari, Jordi Sànchez i Jordi Turull, així com la presidenta del Parlament, Laura Borràs, amb membres del seu nucli més proper. També hi era el vicepresident del govern, Jordi Puigneró, el president del grup parlamentari, Albert Batet, i la portaveu del grup, Mònica Sales, entre d'altres.
Amb tot, des d'ERC s'insistia avui a atribuir a les diferències dins de Junts els dubtes sobre el seu suport a la reforma de la llei. Els republicans asseguren que no tenen resposta a les seves propostes per torna a acordar la reforma. De la seva banda, Junts recorda que la seva exigència, a banda del suport de les entitats, és que el nou text garanteixi la immersió i el manteniment de les aules d'acollida, deixi clar que el català és la llengua vehicular i protegeixi els equips directius i els docents.
Els republicans rebutgen respondre a la imposició dels tribunals amb un decret argumentant que resulta legalment més vulnerable que una llei, mentre que Junts replica que una reforma de la Llei de Política Lingüística no faria més que obrir un escletxa en una norma que havia quedat blindada després de superar el filtre del Tribunal Constitucinal i que amb la introducció de canvis es tornaria a exposar a una retallada d'aquest tribunal.
Davant l'evidència de les diferències entre els dos socis de Govern, el grup parlamentari republicà haurà d'aconseguir l'aval de les entitats en defensa de la llengua al pacte per la reforma del català si vol sumar Junts a l'entesa i, en cas contrari, haurà de decidir si la tira endavant sense els socis. I sense les entitats.