PSOE i Junts han desencallat el diàleg i han tancat una crisi que va aflorar el passat 9 de desembre, quan Carles Puigdemont va exigir que Pedro Sánchez se sotmetés a una qüestió de confiança al Congrés si volia mantenir obertes les negociacions entre tots dos partits. Set setmanes després, les relacions s'han resetejat i han saltat a una nova pantalla, però res no indica que a partir d'ara hagi de ser gaire més fàcil per al govern socialista. De fet, fonts de la formació catalana asseguren que la pròxima data límit de Sánchez quedarà marcada al calendari el dia en què s'hagi de substanciar al Congrés el debat de la qüestió de confiança. Aquell dia, en funció del que hi hagi al "cistell" d'acords, apunten, Junts decidirà el següent pas.

Les qüestions "fonamentals" que Junts espera tenir en aquest "cistell" són: l'oficialitat del català a Europa, les competències en immigració i l'amnistia. A Junts hi ha el convenciment que l'oficialitat del català a la UE està a tocar i que depèn exclusivament d'una implicació més gran de Sánchez davant les cancelleries dels països reticents.

Immigració

Pel que fa al traspàs de les competències d'immigració, hi ha pendent, ara mateix, tres punts per tancar l'acord, segons fonts de Junts: la presència dels Mossos a les fronteres, la capacitat per tramitar les expulsions i l'emissió del NIE (el número d'identitat de la persona migrant). Junts no amaga que fa directament responsable de la manca d'acord en aquest punt el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i així ho ha fet saber repetidament en públic i en privat.

No és Marlaska l'únic negociador socialista que irrita Junts, que tampoc no dissimula el malestar amb el ministre de Presidència, Félix Bolaños, mentre que el secretari d'organització del PSOE, Santos Cerdán, responsable de les converses amb el partit de Puigdemont, ha aconseguit guanyar-se la confiança dels seus interlocutors independentistes. Sánchez no intervé de manera directa en les negociacions, en les quals —en alguns casos— sí que hi apareix José Luis Rodríguez Zapatero.

Amnistia

La tercera carpeta que Junts vol aconseguir tenir tancada abans del debat de la qüestió de confiança és la de l'amnistia. En aquest punt, reclama que l'Estat actuï amb contundència davant de qualsevol jutge que "prevariqui" per impedir l'aplicació de la llei. Igualment, exigeix al Govern espanyol que apliqui el que descriu com l'amnistia política, dins de la qual reclama una normalització de les relacions amb els líders independentistes de manera "explícita". En aquest punt, entraria una reunió entre Sánchez i Puigdemont, tot i que des del partit s'assegura que no n'hi ha prou amb aquest gest.

Un cop superats aquests temes, Junts posarà damunt la taula les dues grans qüestions que contempla l'acord d'investidura, que són el conflicte polític entre Catalunya i Espanya i el finançament.

Reunió al febrer a Suïssa

Tot plegat forma part de les converses que les dues forces mantenen a Suïssa en presència d'un mediador i que està previst que al mes de febrer celebri la pròxima reunió ordinària. Precisament, el 17 de gener passat, quan Puigdemont va donar per interrompudes les converses sectorials amb el PSOE davant la manca de resposta en la tramitació de la proposició no de llei sobre la qüestió de confiança, el líder de Junts va reclamar públicament una trobada amb el mediador per fer balanç dels incompliments.

La trobada es va produir 48 hores després i allà el PSOE va insistir que totes les carpetes ja estaven en vies de solució. Això no obstant, les converses van acabar descarrilant i el trencament entre tots dos partits es va oficialitzar dijous passat amb la votació del decret òmnibus, amb el paraigua social del Govern espanyol, que va quedar tombat i que aquest dimarts ha recuperat.

Acord in extremis

Tot i que des del PSOE s'assegura que les converses no s'han interromput en cap moment, des de Junts s'assenyala que no es van tornar a encarrilar fins diumenge al vespre, després que Sánchez va assegurar públicament que buscaria els vots necessaris sota les pedres. També va dir, però, que tiraria endavant el paquet de mesures socials, íntegre, la qual cosa no ha estat possible, atès que el decret ha passat de 80 a 29 mesures.

La negociació de l'acord va ser tan in extremis que va obligar a retardar la reunió del Consell de Ministres, però l'aposta de Sánchez era tancar el pacte. Fins al punt que mentre els negociadors abordaven la situació en un despatx de la Moncloa, i Puigdemont i el secretari general, Jordi Turull, ho seguien des de Waterloo, el Govern espanyol va comunicar que Sánchez compareixeria en roda de premsa per donar-ne compte, quan encara no hi havia fumata blanca, la qual cosa va obligar a anar retardant la compareixença.

Finalment, l'acord tancat dimarts amb Sánchez, a banda de deixar fora del decret temes fiscals o la reforma de la llei de la societat de la informació, també ha comportat una nova redacció de la proposició no de llei sobre la qüestió de confiança, en què es puntualitza que és potestat del president sotmetre's a aquesta votació i que el seu resultat no té vinculació jurídica. Això no obstant, aquesta votació sí que té un pes polític molt considerable, i, si Sánchez no s'hi vol trobar atrapat de nou al Congrés, haurà de seguir movent peces al tauler.