Tirarà endavant la reforma de la llei de política lingüística acordada per PSC, ERC, Junts i comuns? Probablement sí, perquè el suport polític hi és, però una altra cosa serà amb quin consens s'aprovarà, després que Junts per Catalunya frenés l'acord i demanés obrir un diàleg amb les entitats i plataformes del sector. Avui el portaveu del partit, Josep Rius, ha avisat que no avalaran aquesta reforma si aquest consens no es dona: "Només donarem suport a la reforma de la llei de política lingüística si hi ha el consens polític i social que requereix".

Així ho ha expressat el portaveu en roda de premsa, on ha recordat que davant la polèmica pel fet que la reforma faria que la llei reconegui per primera vegada el castellà com a llengua d'ús a l'escola, van demanar més temps per millorar el text i aconseguir ampliar el consens. A hores d'ara està previst que es debati i aprovi en el ple de finals d'abril: "Junts va demanar frenar la reforma de la llei per millorar-la, i ara la resta de partits han acabat venint a aquesta posició", ha reivindicat Rius, que ha assegurat que Junts "és un partit que garanteix que la reforma de llei ha de servir per refermar la immersió". 

Però què és el consens, com es mesura? Rius no ha contestat amb claredat a aquesta pregunta, però sí que ha assegurat que busquen ampliar al "màxim" aquest consens: "Ho vam frenar, vam fer autocrítica, perquè reconeixem que es podia millorar el text", ha dit Rius. Aquestes declaracions arriben després que la setmana passada una seixantena d'entitats agrupades sota el paraigua de Somescola reclamessin un espai de diàleg honest amb els polítics i el Govern per abordar qualsevol reforma que afecti la immersió. Mentre que Junts ha estat el partit que més ha demanat abordar-ho amb l'entorn social, tant PSC, com ERC, com els comuns han assegurat que és una reforma amb un ampli consens polític i que garanteix l'ús de les dues llengües, i malgrat dir estar oberts a millores, principalment reivindiquen que la seva proposta és bona.

 

Congrés en dues fases

Més enllà del català, un altre dels temes que genera interès aquests dies en l'entorn de Junts és la renovació de la cúpula del partit, que tancarà l'etapa de Jordi Sànchez com a secretari general. Segons ha explicat Rius, el congrés finalment es farà en dues fases. La primera el mes de juny a la Catalunya Nord per escollir la direcció executiva, i la segona al juliol per aprovar la ponència política i l'organitzativa: "L'objectiu del congrés és que Junts esdevingui pal de paller de l'independentisme, un partit que no ha renunciat al mandat de l'1-O i que és capaç de governar amb solvència la Generalitat", ha assegurat.

Taula de diàleg

Així doncs, una part del congrés de la formació es farà a la Catalunya Nord, amb l'objectiu de denunciar l'anomalia que suposa que en ple segle XXI hi hagi exiliats polítics per haver celebrat un referèndum, i per denunciar que el govern espanyol es nega a solucionar el conflicte: "El PSOE no té cap proposta per a Catalunya", ha assegurat, i una vegada més la formació ha carregat contra la taula de diàleg d'ERC i la Moncloa: "El que constatem és que és una taula de silenci i silenciadora, no té ordre del dia", i ha explicat que estan duent a terme una avaluació del pacte de Govern ERC-Junts i que faran a fons un balanç de la taula de diàleg.