O l’acord amb Junts o res. Passen les hores i sembla difícil que el PSOE pugui trobar el desllorigador per salvar el paquet fiscal acordat amb Junts per Catalunya. És un escenari que també aboca a la desaparició de l’impost a les energètiques, condemnat a expirar a causa de la negativa de Junts, i que posa en risc la permanència de l’impost a la banca, avalat per Junts i introduït a través d’una esmena que necessita que rebi llum verda perquè entri en vigor. No està sent fàcil. El dilluns, davant la ferma negativa d’ERC i Bildu de donar suport als canvis promoguts pel PSOE i Junts, es va desconvocar la Comissió d’Hisenda perquè tots els actors poguessin guanyar temps per continuar negociant. Però sembla complicat que les converses arribin a bon port. Des de Junts, tenen clar que el seu acord és el que està registrat i asseguren que no es mouran d’aquí: “L’acord és el que és. Si tanquem un acord, complim. Si hi ha coses que no se’ns va dir que hi serien, aleshores l’acord no s’està complint”, assenyalen fonts de la formació, convençudes que ells, a diferència d’altres aliats parlamentaris del PSOE, han “fet els deures”. Als despatxos de Junts al Congrés subratllen que l’impost a les energètiques “mai va estar” a sobre de la taula i que la seva desaparició està “tancada”.
A partir d’aquí, Junts dirigeix tota la responsabilitat al PSOE. “És la seva iniciativa, no la nostra, no ho portàvem al programa electoral, no tenim cap necessitat que hi hagi acord”, esgrimeixen des de les files juntaires a Madrid. “El no acord no ens preocupa en absolut”, afegeix una altra veu. Fonts juntaires denuncien el “numeret”, el “teatre” i la “gesticulació” dels socis del PSOE i reproven que els socialistes no siguin “capaços” de “convèncer els seus socis” dels acords als quals arriben amb ells. A més, relaten que hi ha actors (com clubs esportius, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, mútues, centres de feina especial o patronals de petites i mitjanes empreses) que s’han posat en contacte amb ells preocupant-se pel “risc” que algunes de les mesures acordades amb els socialistes no prosperin. Ara bé, els juntaires reiteren que ells han complert la seva part. Així mateix, treuen ferro al fet que les esmenes no fructifiquin per la falta de suports: “Si no és en aquesta, serà en una altra. Abans no ho teníem. Què perdem? Temps”. I mostren tranquil·litat adduint que el fet que no hi hagi acord i que les esmenes caiguin implica que no hi haurà afectacions a les mútues ni a les energètiques, dos extrems que ells defensen. La manca de consens, doncs, juga a favor seu.
I és que a banda de l’impost a les energètiques, l’altra línia vermella per a Junts eren les mútues. Ahir Sumar i el PSOE van anunciar un acord per eliminar l’exempció a les primes d’assegurances privats sanitaris esgrimint que tenen un “clar biaix regressiu” perquè “beneficia fonamentalment les persones i famílies de renda alta”. Ara bé, Junts (igual que el PNB) s’hi oposa: “Pel que queda fora del nostre acord, a nosaltres que no ens mirin”, subratllen fonts juntaires, que reiteren que el PSOE pot pactar “el que vulgui” amb altres partits sempre que “no afecti” el pacte amb Junts.
D’on surt tot això? El PSOE necessitava el suport de Junts per validar un impost mínim global a les multinacionals: no era el paquet fiscal dels juntaires, però si els socialistes en volien parlar, ells posarien la seva part de la negociació sobre la taula. I així és com va arribar l’acord entre el PSOE i Junts que incloïa, entre altres mesures, beneficis fiscals a les pimes i microempreses, una rebaixa de l’impost de societats en funció de determinats supòsits, bonificacions per a la reinversió empresarial, el manteniment de prestacions per incapacitat permanent i una bonificació del 100% de les cotitzacions per als clubs esportius sense ànim de lucre. Tot això, a mercè que ERC, Bildu i Podemos hi donin llum verda.
Sense avenços en la negociació pels futurs pressupostos espanyols
D’altra banda, fonts de Junts apunten que no hi ha novetats en relació amb la senda de dèficit, el primer pas perquè el govern espanyol pugui elaborar i negociar uns nous Pressupostos Generals de l’Estat. Per part seva, està “aturat”. Això sí, insisteixen que no es tracta d’un “dominó” que vehiculi les diferents negociacions, sinó que ells van “peça a peça”. Són “carpetes independents” i cada una “s’obre i es tanca” i no hi ha “contagi d’una negociació a una altra”.
Podemos avisa el PSOE: “Els vots de les esquerres valen el mateix que els de Junts i el PNB”
Mentrestant, Podemos continua alçant la veu. La formació morada va advertir el PSOE fa un parell de setmanes que el seus quatre diputats no donarien suport a la proposició de llei si s’elimina la taxa a les energètiques. “S’ha de convertir en permanent i la seva retirada suposaria una reforma fiscal encoberta i regressiva”, esgrimien. I aquest dimarts mantenen la seva posició. Els morats s’han reunit amb els socialistes i han reiterat el seu “total desacord” amb l’eliminació de l’impost a les grans energètiques. La proposta de Podemos és prorrogar durant sis mesos l’actual gravamen extraordinari amb l’objectiu que hi hagi “més temps per negociar un acord definitiu” que “satisfaci també els grups d’esquerres, els vots dels quals valen el mateix que els de PNB i Junts”. L’aposta dels morats és incloure la prórroga en qualsevol dels reials decrets llei d’ajuda a les persones afectades per la DANA.
El PNB expressa la “sorpresa” perquè el PSOE hagi arribat a acords que “no portaran enlloc”
Un altre actor rellevant en tota aquesta negociació és el PNB. La formació jeltzale reprova “l’espectacle” que s’ha vist els últims dies i reitera que l’impost a les energètiques no decaurà per la seva negativa, ja que ells advocaven per fer-lo permanent i que es concertés a les hisendes basques. En una breu roda de premsa al Congrés, el líder del PNB a Madrid, Aitor Esteban, ha lamentat que estigui veient acords que “no portaran enlloc” i ha criticat els “galimaties” entre les forces d’esquerres i el govern espanyol que genera una “sensació d’inseguretat jurídica absoluta”. El PNB no veu l’impost a les energètiques com quelcom “massa encertat”, però admet que, “dins d’un acord global”, tothom “ha de cedir”. “Hi ha hagut un altre grup polític [Junts] que diu que per aquí no passa amb les seves raons i, per tant, això és una via que té un límit” i “no té sentit reobrir quelcom que no arribarà enlloc”.
Tot això des del convenciment que el “mínim comú denominador” és el que la Moncloa havia arribat a negociar. “Una vegada més, cal l’acord de tothom. Si ara cada una de les parts vol obrir l’acord, és una via morta”, ha alertat. Així mateix, ha advertit que les esmenes que van registrar ERC i Bildu fan que sigui “inviable assolir un acord en els termes que han plantejat” i ha reprovat “l’espectacle” de cara a “l’opinió pública i els agents econòmics” amb el nou pacte entre el PSOE i Sumar anunciat ahir. Finalment, ha recordat que Espanya pot ser sancionada si no s’aprova l’impost mínim global a les multinacionals, que és la gènesi de la llei que s’està discutint i ha llençat un dard a Bildu i ERC: “Cadascú sabrà el que fa, però [en cas de tombar la llei] estarien alliberant l’impost a totes les que diuen que volen gravar i a totes les grans empreses, incloses les energètiques, que tenen filials en altres llocs”.