La previsió meteorològica pronosticava xàfecs per aquest dimecres a Brussel·les, però finalment ha brillat el sol. Si serà o no una metàfora que acabi empeltant l'independentisme només ho dirà el temps. De moment, aquest dimecres, els dos tòtems del procés han regalat a les bases una imatge esperada des de feia molt. Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, Junts de nou per primer cop, com diu la vella cançó de Sau.
Tocava imprimir oxigen al moviment, malgrat que les divergències de fons no s'hagin dissipat ni molt menys. Sense retrets, segons ha explicat Junqueras a la sortida, després de dues hores i mitja llargues compartint taula amb el president i mig govern de l'1-O. De portes enfora, ningú ha parlat gaire. Els protagonistes hagin volgut circumscriure-ho en l’àmbit estrictament personal. Si hi ha hagut draps bruts, s'han rentat a casa, a la Casa de la República.
Carles Puigdemont i Oriol Junqueras a la Casa de la República / EFE
S’han escrit rius de tinta sobre l’inici del desgel entre els governs català i espanyol per encarrilar una sortida al conflicte polític existent. Si fa un parell de setmanes els flaixos apuntaven a la represa formal de relacions entre Pere Aragonès i Pedro Sánchez, avui l’epicentre informatiu s’ha desplaçat a Bèlgica, on Carles Puigdemont i Oriol Junqueras han protagonitzat la seva pròpia agenda del retrobament -manllevant el títol de l’única proposta que fins ara ha traslladat la Moncloa al Govern de la Generalitat.
El veí hostil
L’expectació per tornar a veure cara a cara els puntals dels dos principals partits de l’independentisme, Esquerra Republicana i Junts per Catalunya, era evidentment notable. A més de l'eixam de periodistes i càmeres que s'han concentrat a l'entrada, una desena de simpatitzants independentistes s'ha acostat a la residència de Puigdemont per fer l'enèsima crida a la unitat. Només la unitat fa la força, deien els cartells que aguantaven al costat de l'estelada. La delegació d'ERC s'ha aturat a saludar-los.
No han estat els únics curiosos o espontanis. Des que Puigdemont va instal·lar-se a la Rue de l'Avocat, un veí incòmode li recorda sempre que pot que no comparteix el seu ideari. Quan han arribat les primeres càmeres, l'individu ha penjat la bandera espanyola al balcó. I des d'allà ha estat llançant improperis. A l'arribada de Junqueras, durant el moment de la fotografia, ha baixat al carrer per seguir renegant. Ningú li ha fet cas. I ha tornat per on ha vingut.
Certament, la cita a Waterloo tenia un component humà imperant. El necessari encaix estratègic haurà d'esperar a properes trobades, amb un component més polític, i amb més explicacions públiques que les que hi ha hagut avui.
Junts de nou
per primer cop,
poder continuar
o tornar a començar,
però tant se val,
avui pot ser demà
i riure pot ser plorar.
Junts de nou,
passem lentament
les hores que encara ens quedaran
per compartit
moltes nits plegats
que mai no es perdran.
No sé fins quan
haurem de ser valents.
No sé fins quan, si per sempre més.
Però si demà ja no puc somniar
o no puc segur,
fes-ho per mi.
Junts de nou
tornar a navegar
lluny del temporal
sense port on tornar.
Però tant se val,
el vent ens portarà,
qui sap on ens durà?
Imatge principal: Oriol Junqueras i Carles Puigdemont abans de la reunió a la Casa de la República / EFE