Enfrontats al jutjat. Junts per Catalunya (JuntsxCat) i el Partit Demòcrata Europeu (PDeCAT) han expressat lligams oposats avui en el judici per aclarir la propietat de la marca Junts. El PDeCAT va presentar una demanda contra el partit de Carles Puigdemont l’agost del 2020, per impugnar l’assemblea general ordinària del 27 de juny de 2020, en la qual es van canviar els càrrecs del partit, que llavors només tenia tres membres, i després es va inscriure com a persona jurídica. El judici s’ha celebrat en el jutjat de Primera Instància 3 de Barcelona, amb la magistrada Maria Nieves Osuna, que l'octubre de 2020 ja va negar la mesura cautelar de suspendre aquesta assemblea, com volia el PDeCAT, perquè els fets a debat no vulneren una ordre imperativa, segons recollia la resolució.

 A l’inici de la vista, l’advocat de Junts, Agustí Carles, ha aportat dues resolucions que indiquen que el PDeCAT i JuntsxCat  són dos partits diferents, una de l'execució de la sentència del cas Palau i una altra d’una demanda laboral. En les conclusions, l’advocada del PDeCAt, Eulàlia Bartomeus, ha  insistit que aquella assemblea del 2020 no es va convocar de forma ajustada, i que “s’infringeix tres articles” de la Llei  Orgànica 6/2002 de Partits Polítics (LOPP). Ha afegit que  l’assemblea es  va realitzar de forma telemàtica, que no ho recullen els estatuts, i que  la reunió “es va amagar” a dos  membres que tenien càrrec llavors, i ha insistit que "són dos partits en coalició i que existeix vinculació”.

Per la seva part, l’advocat de Junts, Agustí Carles, ha afirmat que l’assemblea de Junts es va dur a terme correctament  i “no es va vulnerar cap dret”, ja que per la pandèmia  de la Covid-19  no es podien trobar  i “ningú es va queixar ni va impugnar” l’assemblea. Carles ha insistit que la demanda és“un frau de llei” perquè el que es volia era “aturar el partit i fer fora de la cursa a Junts”. L'advocat dels codemandats també ha sol·licitat que no s’accepti la demanda del PDeCAT, ja que “no hi ha irregularitats” que vulnerin ordres imperatives, com la llei de partits, i  que llavors ningú s'interessava per Junts.

Codemandats i testimonis

En el judici, el primer  en declarar ha estat Carles Valls, que va ser nomenat president de Junts per Catalunya en la polèmica  assemblea del 27 de juny de 2020,  que es va fer per videotrucada a causa de la pandèmia de la Covid-19. Valls ha assegurat que “volien rellançar el partit i fer-lo persona jurídica i convocar una assemblea i congrés”, i va deixar el càrrec  l'octubre de 2020. Valls, que és codemandat amb Junts ha indicat que llavors el partit no tenia  pàgina web. A preguntes de l’advocat de Junts, Valls ha negat que cap soci es queixés dels acords de l’assemblea de juny.

La segona en declarar ha sigut Montserrat Morante, nomenada secretària de Junts en l’assemblea de juny i també codemandada. “Tots sabíem que el 28 de juny acabava el mandat i la Laia Canet fa un pas enrere i jo faig un pas endavant”, ha afirmat Morante, que llavors estava a la direcció nacional del PDeCAT. Perquè ho va fer, era un altre partit?, li  ha preguntat l’advocada del PDeCAT, Eulàlia Bartomeus. “És possible poder estsr en un altre partit mentre en unes eleccions no siguin contrincants”, ha respost Morante, que ha confirmat que es va donar de baixa del Partit Demòcrata i actualment és coordinadora de comarques de Junts. “L’interès és tirar endavant un projecte”, ha afegit.

La tercera a declarar ha estat Laia Canet, la primera presidenta de Junts de Catalunya fins a l’assemblea del 27 de juny del 2020. “El mandat acabava i jo volia plegar i ens posem d’acord”, ha explicat Canet. Canet ha afirmat que durant els dos anys de vida de Junts,  un advocat realitza les inscripcions i el canvi de domicili de la coalició JuntsxCat. Canet, a preguntes del seu advocat, ha declarat que militava als dos partits i  també treballava al PDeCAT. El 14 de juliol  de 2020 el nou JxCat va canviar els seus estatuts i a finals del mateix mes es va fer un congrés per escenificar la ruptura amb el PDeCAT.

Desavinences

El quart testimoni ha estat Pol Xart, que era el secretari  general de Junts abans de l’assemblea de 27 de juny del 2020. Xart ha  assegurat que “no” se’l fa partícip d’aquesta reunió i dels canvis de la junta del partit, i que “mai” va cessar del càrrec. Tanmateix, a preguntes de l’advocat Carles, Xart ha assegurat que “mai”  va participar en reunions de Junts des que es va fundar el 2018, ni tampoc va impugnar cap acta. Ana Maria Soriano, que era tresorera de Junts i que treballava al PDeCAT, ha declarat  que “només va fer una signatura” en dos anys, i que “no se li va comunicar” l’assemblea general extraordinària del partit ni tampoc que la van rellevar. I formalment, no  es dona de baixa ni se li comunica, ha assegurat. “Després, vaig comunicar que no volia saber res”, ha declarat. “M’ho van demanar, però no van insistir més”,  ha afirmat Soriano a la pregunta de si el PDeCAT li va demanar que també presentés la demanda contra Junts.

Irene Negre, que va ser nomenada tresorera de Junts en l’assemblea del 2020, i actualment està a l’executiva del partit, també ha declarat com a testimoni, i ha explicat que aquella reunió es va fer per trucades. També ha declarat Josep Pagés, nomenat defensor de l’afiliat, que ha explicat que li van proposar el nou càrrec i va acceptar, tot i que no va participar en la reunió telemàtica “per engegar el partit”.  Ha negat que cap afiliat es queixés d’aquesta assemblea, “ni de ningú”, ha afegit a preguntes de l’advocat de Junts. Ara, continua el càrrec després unes noves eleccions.

 A la vista, també ha declarat Maria José Olondri, coordinadora de la coalició  electoral del PDeCAt i  Junts per presentar-se conjuntament a les eleccions municipals del 2019. Ha admès que va haver-hi “desavinences” entre els dos partits, i que inicialment la inversió de la contesa electoral la va posar el PDeCAT, que “consolida la comptabilitat de la coalició”. Junts no tenia comptabilitat llavors, li ha manifestat l’advocat Carles, que ha afegit també  que qui rebia totes les subvencions era el PDeCAT, i la testimoni li ha donat la raó.

En la sentència, es resoldrà  si els lligams del PDeCAt i Junts es tornen a unir en revocar-se l'assemblea  del 2020 o no.