A un any de les eleccions municipals del 2023, Junts per Catalunya (JxCat) i el PDeCAT es retroben avui als jutjats pel litigi obert l’estiu del 2020 per aclarir la propietat de la marca JuntsxCat. L’escena política ha canviat, i força, des de llavors: el president Carles Puigdemont ha deixat de liderar Junts, mentre el PDeCAT ha anunciat que no concorrerà a les municipals i el seu principal actiu, Àngels Chacón es presenta amb el nou partit Centrem. En les eleccions del 2019, el PDeCAT, successora de Convergència, lluïa que es van presentar amb 770 llistes i van aconseguir 150 alcaldes i 2.000 regidors. Un capital polític que no volen perdre cap de les dues formacions. El judici per la marca Junts s’havia de celebrar el 7 d’octubre passat al jutjat de Primera Instància 3 de Barcelona, i s’ha anat ajornant fins avui.
El nom de Junts per Catalunya (JxCat) apareix en les eleccions autonòmiques del 27 de desembre de 2017, per donar resposta a la intervenció del país amb l’aplicació del 155 per part del govern espanyol. També es presenten a les municipals del 2019, i en les darreres eleccions al Parlament, el 2021 JxCat i el PDeCAT s’han presentat per separat. JuntsxCat es registra com a partit l'11 de juliol de 2018.
Litigi
El 6 d’agost de 2020, l’advocada Eulàlia Bartomeus en nom del Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT) va interposar una demanda contra el partit de Junts per Catalunya, i també contra Carles Valls, Laia Canet i Montserrat Morante, amb la finalitat d'impugnar l’assemblea general ordinària celebrada el 27 de juny de 2020, i demanava la mesura cautelar de la seva suspensió i dels acords presos pel nou comitè executiu, format per Valls, Morante i Negre, i la seva anotació en el Registre de Partits Polítics.
L’advocat de Junts, Agustí Carles, va contestar que era “un frau de llei” el que es demanava i que no estava legitimada a fer-ho. El setembre de fa dos anys, es va fer una vista per exposar la petició de les mesures cautelars, i finalment, el 5 d’octubre de 2020, la magistrada Maria Nieves Osuna va desestimar la petició del PDeCAT en considerar que no estava legitimada per demanar les cautelars, ja que són ben acotades. Així JuntsxCat va poder seguir el seu camí com a partit polític. En el judici d’avui, dilluns, es tornaran a escoltar els mateixos testimonis i proves perquè la titular del jutjat de Primera Instància 3 de Barcelona resolgui el fons del litigi.
Què va fer l’assemblea del 27 de juny?
En l’assemblea del 27 de juny de 2020 es nomenava president del partit de Junts, Carles Valls; secretària de l’assemblea, Montserrat Morante; tresorera, Irene Negre, i defensor de l’afiliat, Josep Pagès, a més de canviar el seu domicili. La reunió es va fer de forma telemàtica per les restriccions de la Covid-19.
Pel PDeCAT, aquests canvis vulneren diversos articles de la Llei Orgànica 6/2002 de Partits Polítics (LOPP), i també del Codi Civil de Catalunya en assegurar que les persones que llavors feien les funcions de secretari i tresorera de JxCat, Pol Xart i Anna Maria Soriano, no en sabien res de l’assemblea de juny.
Partit de 3 afiliats
La resposta de l’advocat de Junts és que Laia Canet -llavors treballadora del PDeCAT - va signar tant l'acta de l'assemblea general ordinària de 27 de juny com a presidenta sortint, com el certificat lliurat per Montserrat Morante dels acords presos en aquella assemblea, que consta protocol·litzat a l'escriptura notarial d'elevació a públics d'aquests acords, l'1 de juliol de 2020. Hi afegeix que, tal com va declarar a la vista de mesures cautelars, Canet “és la persona que es va fer càrrec durant els dos anys de vida del partit Junts per Catalunya de signar tot el que ha calgut fer sobre canvis de domicili, estatuts, amb l'advocat del partit i el vistiplau en tot moment de Pol Xart i Anna Maria Soriano". Hi assegura que “ni Canet ni la Soriano - i molt menys el Xart - van sentir vulnerats els seus drets democràtics dins de Junts per Catalunya”, i que tampoc és cert que no sabessin res, com al·lega el PDeCAT.
L’advocat Agustí Carles tampoc considera versemblant que el PDeCAT al·legui que “no sabessin que el 28 de juny del 2020 s'havia de renovar els càrrecs de presidenta, secretari general i tresorera - "d'un partit amb tres afiliats" - i que cap d'ells volia seguir, essent una vegada més Laia Canet la que va buscar solucions perquè es poguessin fer les renovacions dins el termini i en la forma escaient: "Es va passar de 3 a 8 afiliats" i així es va evitar que el partit no quedés en fals davant el Registre de Partits Polítics”. I fins i tot, retreu al PDeCAT que incloguessin a la demanda a Soriano i Morante, quan van explicitar que no volien saber res més del partit.
En la resposta, Carles assegura que “el PDeCAT sempre havia menystingut al partit Junts per Catalunya perquè creia que era de la seva propietat perquè el van fundar 3 treballadors del PDeCAT, oblidant, en tot moment, que els partits són dels seus afiliats, ja que són les persones físiques les úniques que s'hi poden afiliar (art. 1 Llei de partits polítics), i no pas un altre partit polític”.
La magistrada
En la resolució de les mesures cautelars, la magistrada de Barcelona aclareix conceptes pel litigi que ara s’afronta. Primer de tot, afirma que un partit polític “és una forma particular d’associació que se situa sota les previsions de la Constitució”, tal com va fixar-ho el Tribunal Constitucional en diverses sentències. I, afegeix que aquesta especial rellevància constitucional determina que sigui objecte d’especial regulació en una llei orgànica específica.
En analitzar el marc normatiu i la jurisprudència, la magistrada considera que el PDeCAT “no té legitimació” per reclamar la mesura cautelar de suspendre l’assemblea general ordinària del 27 de juny de 2020. Exposa que la petició se sustenta en suposades irregularitats en la convocatòria de l’assemblea, en concret, de l’òrgan convocant, de la comunicació de la convocatòria als afiliats, la presentació de candidatures, la publicitat dels acords, La magistrada afegeix que tot se centra en què dos dels seus principals membres -Xart i Soriano- no van ser convocats, fet que “fa referència a exigències de previsió estatutària de JxCat”, i, per tant, aquestes “no poden ser reduïdes a infraccions de normativa de la Llei de Partits“, ja que -insisteix- “aquestes suposades irregularitats denunciades no constitueixen una contravenció directa de norma ius cogens (dret imperatiu)”, ni del Codi Civil Català, i si fos així, sí que es permetria aplicar una mesura cautelar.
La magistrada insisteix que "la llei reguladora del Dret d’Associació preveu la impugnació d’actes contraris a l’ordenament jurídic, tot i que no tota irregularitat provoca la nul·litat si no contravé directament una norma ius cogens”. Hi precisa que l'anul·labilitat es produeix quan l’acord o actuació té un vici que permet invalidar o anul·lar i que només es pot declarar a través de l’exercici d’una acció que doni lloc a una sentència que produeix l’anul·lació. L’acció té un termini de caducitat que en aquest cas és de 40 dies. Avui, dilluns, es torna a revisar el fons del litigi per la marca Junts.
