L'executiva de Junts per Catalunya ha aprovat les seves tres ponències que ha de presentar i aprovar el seu congrés que se celebrarà els pròxims 25, 26 i 27 d'octubre a Calella. Són tres textos que es divideixen en l'estratègica, en el Model de País i en l'organitzativa, i que han de servir per convertir el partit de Puigdemont en el referent de l'independentisme, ampliar sensibilitats i confrontar la nova situació al Parlament de Catalunya, en el qual l'independentisme va perdre la majoria absoluta en les eleccions del passat 12 de maig. El cas és que, entre les seves propostes, els ponents plantegen la creació d'una societat paraigua de l'independentisme per reagrupar sinergies i per poder treballar per a la independència del nostre país, independentment del Consell de la República. "L'hauria d'impulsar la societat civil i serviria per aglutinar els diferents agents", asseguren fonts de Junts. Ho detalla la ponència estratègica i d'acció política, escrita per Miquel Àngel Escobar, l'exconsellera Gemma Geis, els diputats, Mònica Sales, Agustí Colomines, Anna Navarro, i Xavier Vinyals, Aleix Sarri i Anna Pasqual. Aquesta nova "societat paraigua" serviria per "rebaixar hostilitats" entre agents independentistes i s'hi podria convidar experts i agents per poder-hi debatre.
Vot a llistes tancades
Una de les altres grans novetats que plantegen els ponents, aquest cop en l'organitzativa i escrita pels diputats Jeannine Abella, David Saldoni, juntament amb Teresa Vallverdú, Oriol Izquierdo, Violant Cervera, Jordi Domingo, Carmela Fortuny i Eloi Calbet, seria la d'eliminar el requisit de 6 mesos de militància per poder optar a un càrrec del partit. És a dir, que qualsevol ciutadà podria afiliar-se avui mateix i entrar a formar part de l'executiva si, finalment, el congrés acaba aprovant les ponències. Això facilitaria la integració de partits i agents, com Demòcrates o partits municipalistes com Impulsem Penedès, dins del partit i la seva executiva i en la línia del que va plantejar el seu secretari general, Jordi Turull, a l'hora de convocar el congrés: "Ampliar sensibilitats". De fet, la ponència també inclou la creació de l'espai "Fem-ho Junts”, que serviria per mantenir contacte amb altres partits independentistes i, fins i tot, crear convenis per a la integració dins del partit de Puigdemont.
Creació d'una fundació
En la mateixa ponència organitzativa, el partit de Puigdemont planteja la creació d'una fundació amb una presidència que seria membre nat de l'executiva. Amb Puigdemont com a nou president del partit, aquesta seria una de les vies que hi ha sobre la taula per situar Laura Borràs. Alhora, el Congrés també servirà per renovar l'executiva del partit. La votació serà amb llistes tancades i bloquejades i, per tant, el candidat que obtingui més vots serà l'elegit. És a dir, sis votacions diferents i la militància haurà de votar el conjunt de la proposta de la candidatura. L'objectiu és evitar "vots de càstig" a determinats candidats, com va passar al passat congrés d'Argelers, quan David Torrents, proper a Laura Borràs, no va obtenir el 50% necessari. S'haurà de votar una presidència, amb 4 vicepresidències; una secretaria general, que comandarà un secretari de finances i un secretari d'organització; s'haurà d'escollir també un president del Consell Nacional; el president i la Mesa de Garanties; el defensor del militant; i els presidents de les vegueries i els seus equips (aquests a través d'una votació telemàtica). A més, les 20 sectorials del partit es mantenen, amb la possibilitat de crear-ne de noves.
Creació d'una agència de la immigració
D'altra banda, la ponència sobre el model de país que han presentat els exconsellers Victòria Alsina i Damià Calvet, juntament amb els diputats Salvador Vergés i Enatu Domingo, el senador Eduard Pujol, Carme Renedo, Neus Torbisco i Òscar Fernàndez, planteja fins a 18 àmbits troncals d'actuació, juntament amb tres més que són transversals. Un dels temes més rellevants que toca la ponència és el Repte Demogràfic i la Immigració. Els ponents juntaires posen sobre la taula la necessitat d'integrar els 8 milions d'habitants catalans. "Si no ho aconseguim, el nostre futur està en risc", asseguren des del partit de Puigdemont, que posen de rellevància la necessitat d'acollir immigrants per la baixa natalitat. Amb tot, proposen la creació d'una Agència d'Immigració, que s'encarregaria del traspàs de les competències, fixaria quotes, condicions d'arribada i impulsaria polítiques bastides de recursos perquè "hi hagi una integració real". La creació de l'agència hauria d'anar lligat a l'acord entre Junts i el PSOE pel traspàs "integral de les competències d'immigració". També serviria per coordinar-se amb les administracions locals, així com mantenir una relació amb l'Estat. També proposen impulsar un Pacte Nacional per a l'Acollida i Immigració, així com posen de manifest la necessitat de tenir més recursos per evitar "posar en risc la cohesió social del nostre país". "Ens preguntem què és ser català i catalana: Llengua, cultura i el pilar dels valors cívics, de convivència, cultura de l’esforç i igualtat de gènere", diuen des de Junts.
Eliminar l'impost de successions i rebaixar la pressió fiscal
Una altra de les carpetes que posen sobre la taula són els impostos, en la qual subratllen la doble càrrega impositiva que suposa viure a Catalunya degut a "l'espoli fiscal". Posen de manifest la necessitat de rebaixar els trams baixos de l’IRPF i eliminar l’impost de successions completament. Alhora, aposen perquè les lleis sobre l'habitatge no siguin un "pupurri legislatiu" i reivindiquen la propietat privada i la seva lluita contra les ocupacions delinqüencials. També posen de manifest rebaixar la pressió fiscal a autònoms i empresaris, així com l'obligatorietat del coneixement del català per treballar o fer negocis a Catalunya.
Els pactes a Madrid: "No formem part de cap bloc"
Pel que fa als pactes a Madrid, els ponents s'han basat a subratllar que Junts per Catalunya és una "força insubornable" i que "no formen part de cap bloc". Reivindiquem l'Acord de Brussel·les", asseguren. Finalment, els ponents juntaires defineixen el seu partit com "una força política en la qual el seu objectiu prioritari és la independència" i fixa la pèrdua de la majoria independentista i el suport d'ERC a Illa com un "punt d'inflexió". Per això, aposten per erigir-se en "alternativa clara" al govern "d'ànima tripartita", però a la vegada "redefinir una estratègia per establir una majoria independentista al Parlament allunyant-se de les lluites entre parts".
El calendari del congrés
Un cop validades per l'executiva les tres ponències (estratègia, model de país i organització), aquests documents s'enviaran al conjunt de la militància aquest dimecres i s'iniciarà el procés d'esmenes, que s'allargarà fins al 15 d'octubre a mitjanit. L'inici formal del congrés està previst per al divendres 25 d'octubre a les 18.00, quan hi haurà parlaments i es constituiran les diferents meses de les ponències. La votació dels diferents càrrecs del partit tindran lloc al llarg de diumenge al matí de forma telemàtica, mentre els delegats debaten i voten presencialment les esmenes vives i les ponències.