En el primer aniversari de les eleccions generals del 23-J, PP i Junts han tornat a fer visible la fragilitat parlamentària de Pedro Sánchez. Aquest dimarts s’ha celebrat al Congrés dels Diputats un Ple ‘escombra’ per debatre i votar fins a set iniciatives i marxar de vacances amb els deures fets. Però populars i juntaires han provocat que els socialistes marxin amb assignatures pendents: el govern espanyol ha patit una doble patacada a la cambra baixa perquè aquests dos grups han votat en contra de la reforma de la llei d’estrangeria i de la senda de dèficit. Membres del Consell de Ministres admeten que el no de Junts al primer pas —imprescindible— per tirar endavant els pressupostos generals de l’Estat pel 2025 és una patacada important. Fins i tot la vicepresidenta María Jesús Montero admetia als mitjans de comunicació que no s’han assabentat fins a última hora que la formació de Míriam Nogueras ho tombaria. Els punts de l’ordre del dia que sí que han tirat endavant són els següents: un nou decret anticrisi, la llei de paritat, les lleis bàsiques d’agents forestals, mediambientals i bombers, i la reforma i renovació del CGPJ.
Que la patacada parlamentària seria doble ha estat una sorpresa. Perquè en l’habitual reunió dels dimarts del Consell de Ministres es donava per descomptat que només perillava la llei d’estrangeria. PSOE i Sumar han negociat de forma continuada amb PP i Junts durant la llarga jornada que s’ha viscut a la madrilenya Carrera de San Jerónimo, sense èxit, per intentar convèncer-los d’aprovar aquesta llei.
Junts, contra la senda de dèficit del govern espanyol
Junts per Catalunya ha votat en contra de la senda de dèficit que proposava el govern espanyol en la vigília de la reunió a Barcelona entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès en plenes negociacions per investir el socialista Salvador Illa com a nou president de la Generalitat. L'encarregat de donar els arguments per votar-hi en contra ha estat el diputat Josep Maria Cruset: "En els últims dies hem tingut coneixement de quines han estat les dades d’execució pressupostària del 2023; i a Catalunya s’ha executat només un 45% d’allò que s’havia pressuposat; algú podria dir que això és fruit de les dificultats d’executar els pressupostos o del context macroeconòmic, però a Madrid hi ha hagut un 212% d’execució; a Múrcia, un 218%; i a Castella-la Manxa, un 115%". “Catalunya queda en el percentatge d’execució més baix de tot l’Estat, tot i ser la tercera comunitat que més recursos aporta”, ha lamentat.
Cruset, en una atenció als mitjans de comunicació al Congrés dels Diputats, ha recordat que el seu grup parlamentari "ha avisat en diverses ocasions que no forma part de cap bloc i que els seus vots no es poden donar per descomptats". Així, també ha mencionat que Junts per Catalunya ja va advertir al govern espanyol de la necessitat de "corregir el baix percentatge d'execució d'inversions a Catalunya" si pretenien comptar amb el suport dels independentistes. "Hem escoltat aquest dimarts la intervenció de la vicepresidenta María Jesús Montero i no hi ha hagut cap canvi", ha sentenciat per confirmar el vot negatiu de Junts per Catalunya en el primer pas —imprescindible— per aprovar els pressupostos generals del pròxim exercici.
Aquest dimarts al matí, Míriam Nogueras plantava la llavor d'un important xoc al Congrés entre Junts i el govern espanyol. La líder de Junts per Catalunya defensava “plantar-se” i votar en contra de la llei d’estrangeria davant “l’abús de solidaritat” que el govern espanyol va practicar amb els catalans quan va decidir incloure Catalunya en el repartiment de 347 menors estrangers no acompanyats. Apuntava, a més, que no tenia cap sentit que els juntaires votessin a favor d’una llei d’estrangeria que automatitza el repartiment d’immigrants a tot l’Estat quan, paral·lelament, la formació independentista negocia amb el govern espanyol els termes de la delegació a la Generalitat de les competències en immigració.
Les exigències del PP per la llei d’estrangeria
El PP havia enviat al govern espanyol un document amb un llistat d’exigències per tal que el PSOE, Sumar i Coalició Canària pogués comptar amb la llum verda dels populars. Reclamaven declarar l’emergència migratòria a tot l’Estat (no només a les Canàries, Ceuta i Melilla), aclarir els criteris de finançament per a les comunitats autònomes per fer-se càrrec dels immigrants, una major implicació del govern espanyol en la gestió dels menors, un control més gran de les fronteres, negociació amb Europa perquè prengui mesures i inversions i acords amb els països d’origen.
Les claus de la llei d’estrangeria
La proposició de reforma de la llei d'estrangeria pretén modificar l'article 35 de la norma per establir un repartiment vinculant dels menors estrangers no acompanyats entre les diverses comunitats autònomes des de les regions més afectades. Es pretén declarar l'existència de "situacions de contingència migratòria extraordinària" a les Canàries, Ceuta i Melilla. El repartiment dels menors es realitzaria en acreditar la insuficiència dels serveis autonòmics per atendre els nens.
La reforma estableix que hi haurà "sobreocupació" quan els menors acollits superin en un 150% la xifra de places ordinàries disponibles en el sistema. A les Canàries hi hauria 2.000 places, mentre que a Ceuta i Melilla n'hi hauria 88 i 166, respectivament. És a dir, que a l'arxipèlag es posaria en marxa el trasllat de menors quan es registressin més de 3.000 menors migrants (actualment n'hi ha gairebé 6.000). A les ciutats autònomes, aquestes xifres serien de 132 i 249. La norma també fixa que tant el mecanisme de derivació d'aquests nens entre les diferents comunitats com els "criteris objectius" per a la determinació de places per regió seran acordats per la Conferència Sectorial d'Infància i Adolescència "atenent el principi de solidaritat".
Aprovat el nou decret llei anticrisi
El decret llei anticrisi que també es votava aquest dimarts ha tirat endavant perquè Podemos, in extremis, hi ha acabat donant suport. Els morats han arribat a un acord d’última hora amb el PSOE perquè s’ha decidit mantenir el bo social elèctric. També Junts per Catalunya hi ha donat suport perquè s’hi ha inclòs una esmena que deroga l’article 43 Bis de la Llei d’Enjudiciament Civil, que reforçava la suspensió dels procediments quan els tribunals presenten qüestions prejudicials davant la justícia europea; un element més per accelerar l’aplicació de la llei d’amnistia.
Renovació dels vocals del CGPJ
La ‘gran coalició’ de PSOE i PP han fet aquest dimarts el penúltim pas per reformar la Llei del Poder Judicial. Amb els vots d’aquestes dues formacions i de Coalició Canària, s’ha enviat el text al Senat per a la seva aprovació definitiva. La reforma té, a grans trets, l’objectiu de posar punt final a les portes giratòries entre el món judicial i polític, així com reforçar les majories per aprovar nomenaments de magistrats i instar el nou Consell General del Poder Judicial a fer propostes sobre possibles canvis en el sistema d’elecció de vocals. Era la condició sine qua non d’Alberto Núñez Feijóo per pactar l’altra cosa que també s’ha aprovat al Congrés aquest dimarts: socialistes i populars han aprovat el nomenament dels nous membres del CGPJ i han acabat d’aquesta manera amb cinc anys i mig de mandat caducat dels membres d’aquest organisme.
Aprovació definitiva de la llei de paritat
PSOE, Sumar i els seus socis habituals a la cambra baixa (Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, PNB, Bildu, BNG i Podemos) també han donat la llum verda definitiva a la llei de paritat, la norma que traspon una directiva europea per exigir a les grans empreses que hi hagi un mínim del 40% de dones en els seus òrgans de direcció, així com en el Poder Judicial, els sindicats, patronals, fundacions, Consells d’Estudiants i Tercer Sector d’Acció Social. A més, i encara que no hi tingui res a veure, la cambra baixa ha aprovat una esmena d’aquesta llei que elimina la facultat que tenia fins ara el Senat de tombar la senda de dèficit que aprovés el Congrés.