Junts demana explicacions al Govern espanyol, a través d'una pregunta al Congrés, sobre les raons per les quals el 2019 i el 2020, amb Pedro Sánchez a la presidència, es va activar una infecció massiva del mòbil del director de l'oficina del president Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, amb Pegasus, un programa al qual només tenen accés els serveis de seguretat dels estats.
La pregunta parlamentària, presentada pel diputat Josep Pagès, recorda que, segons un informe dels Mossos, el telèfon d'Alay va ser infectat l'11 d'octubre del 2019, pocs dies abans que es fes pública la sentència del procés, i el juliol del 2020. En aquells anys, recorda la iniciativa parlamentaria, ocupava el ministeri de l'Interior, Fernando Grande Marlaska, i el de Defensa, Margarita Robles. Amb aquestes infeccions, segons els Mossos, es van extreure del dispositiu un mínim de 3,2 GB de material privat d'Alay. El mòbil va ser confiscat l'octubre del 2020 dins del cas Volhov que instruïa el jutge Joaquín Aguirre i que finalment va quedar arxivat.
Crim organitzat o terrorisme
Junts recorda que el programari espia de Pegasus, propietat de NSO Group, és utilitzat "exclusivament per agències governamentals per lluitar contra el crim organitzat i el terrorisme" i demana les raons per les quals sota la presidència de Sánchez i amb Marlaska i Robles de ministres del govern espanyol "es va activar una infecció massiva dels dispositius del Sr Alay". "La manifesta voluntat del govern espanyol d'espiar el mòbil del Sr. Alay responia a la voluntat de lluitar contra el crim organitzat i el terrorisme o a una motivació estrictament política?", interroga. Així mateix pregunta si algun membre del govern espanyol va tenir coneixement de l'espionatge a Alay.
El text, que detalla com Pegasus va penetrar als dispositius del responsable de l'oficina de Puigdemont a través de missatges falsos, recorda que l'informe dels Mossos va arribar a la conclusió que el terminal infectat "va executar diversos processos maliciosos, reconeguts del programari Pegasus, segons els indicadors de compromís públic" i que també es va detectar "l'esborrament de processos que han tingut activitat en xarxa". La primera infecció, va començar l'11 d'octubre del 2019 i va estar activa durant 8 dies, just quan es desenvolupaven les protestes contra les condemnes dels líders del procés. La segona, va començar el 13 de juliol del 2020 i va estar activa fins a l'endemà.