Junts amplia l’ofensiva contra la incriminació a Gonzalo Boye. El diputat Josep Pagès ha registrat tres preguntes amb resposta escrita al Congrés dels Diputats demanant explicacions a Fernando Grande-Marlaska sobre la protecció policial que ha rebut Manuel Andrés Puentes Saavedra, el narcotraficant colombià que el juliol del 2019 va incriminar l’advocat de Carles Puigdemont, cosa que li va permetre sortir de la presó i que va ratificar la setmana passada durant el judici que s’està celebrant a l’Audiència Nacional. “Quines raons han portat el Ministeri de l’Interior a assignar-li protecció policial, tenint en compte que ha estat condemnat per tràfic de drogues, està acusat d’un altre delicte relacionat amb el tràfic de drogues i blanqueig de capitals, i del qual les autoritats espanyoles disposen de proves que el vinculen a l’assassinat el 2019 a Colòmbia de Santiago Quintero Marín?”, pregunta el diputat juntaire.
“Quin és el cost estimat de la protecció policial?”, afegeix. I introdueix un tercer interrogant: “Com explica el govern espanyol que el Ministeri de l’Interior hagi assignat protecció policial a un narcotraficant i presumpte assassí mentre nega el dret del president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, a disposar de l’escorta policial dels Mossos d’Esquadra que legalment li correspon?”. La formació juntaire va registrar el desembre un seguit de preguntes dirigides al govern espanyol reclamant explicacions sobre la “concessió i renovació del permís de residència” a Manuel Andrés Puentes Saavedra i per què “no va informar Colòmbia de les proves que l’incriminen”. Ara, fonts de la formació lamenten que el Ministeri de l’Interior s’hagi negat a “respondre cap d’aquestes preguntes”.
Junts denuncia que Puentes Saavedra va obtenir la residència legal a Espanya el 20 de setembre del 2017 amb una targeta d’identificació d’estranger que es va emetre quan ja estava investigat per delictes contra la salut pública relacionats amb una organització criminal. El març de 2019 es va conèixer que hi havia proves rellevants, incloses intervencions telefòniques, que el vinculaven amb un assassinat a Pereira (Colòmbia) i, malgrat això, aquestes proves mai es van posar en coneixement oficial de les autoritats colombianes. La vigència del permís de residència finalitzava el setembre del 2022, data en la qual ja havia estat condemnat a tres anys de presó per un delicte contra la salut pública i enfrontava altres acusacions greus, com blanqueig de capitals i participació en una organització criminal. Puentes Saavedra va quedar en llibertat el 5 d’agost del 2019 amb l’informe favorable de la Fiscalia, tot just uns dies després d’una declaració davant la policia espanyola en la qual va incriminar Gonzalo Boye.
📝 Un acusat ratifica la declaració contra Boye i admet que va sortir de la presó després d’incriminar-lo
“El govern espanyol no pot facilitar informació de la situació administrativa o judicial de ciutadans particulars”
La primera bateria de preguntes que va registrar Junts fa dos mesos va rebre una breu i evasiva resposta de la Moncloa: “El govern espanyol, malgrat mantenir un respectuós compliment i plena submissió al control parlamentari, no pot facilitar informació de la situació administrativa o judicial de ciutadans particulars”, recollia la resposta emesa el 12 de febrer del 2025. En el nou escrit registrat a la Cambra Baixa, Josep Pagès denuncia que la “manca de voluntat” del govern espanyol a contestar les preguntes formulades és “especialment greu” perquè “impedeix conèixer les raons del tracte privilegiat que dona el govern espanyol a Manuel Andrés Puentes Saavedra en la concessió del permís de residència i en la negativa a informar a les autoritats colombianes de les proves que el vinculen a un assassinat”.
D’altra banda, Josep Pagès reprova que la resposta no “fonamenta jurídicament l’al·legada impossibilitat de facilitar informació sobre particulars” i “oblida respondre la darrera pregunta, relativa a les mesures genèriques del Ministeri de l’Interior per evitar que les concessions de residència a Espanya es realitzessin sense l’anàlisi dels antecedents dels sol·licitants”.