Junts per Catalunya ha decidit aquest dimecres reaccionar a l’ofensiva judicial espanyola i burxar Esquerra Republicana per haver pactat la reforma del Codi Penal amb el govern de Pedro Sánchez. Ha estat el diputat Josep Pagès qui, en un missatge al seu compte de Twitter, ha instat els republicans a admetre aquest “gravíssim error”. Ho ha fet a conseqüència de la decisió del fiscal general, Álvaro García Ortiz, d’acarnissar-se contra els líders independentistes del 2017 i anar del bracet del jutge Pablo Llarena acusant-los de malversació agreujada. Segons el ministeri públic, l’ànim de lucre exigit pel nou delicte de malversació “s'apreciarà en tots els casos en els quals el responsable actuï amb consciència i voluntat de disposar del patrimoni públic per aconseguir un avantatge o benefici propi o aliè de qualsevol tipus”.

Paral·lelament, Pagès ha registrat en les darreres hores a la Mesa del Congrés dels Diputats una sèrie de preguntes per saber com ha intervingut el govern espanyol en les peticions de malversació agreujada. Les preguntes arriben després que l’advocacia de l’Estat es plegués a la voluntat del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena de perseguir Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig pel delicte de malversació agreujada. “El govern espanyol ha donat instruccions o indicacions a l’advocacia de l’Estat o bé és una posició que manté pel seu compte?”, es pregunta el diputat independentista.

Junts, d’altra banda, considera que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va entrar en contradiccions aquest dimarts, ja que va assegurar durant el Ple que la reforma del delicte de malversació en el Codi Penal “deixa de ficar en el mateix sac la gestió indeguda de fons públics amb el robatori de fons públics per a ús privat”. Això, a parer de la formació independentista, és un posicionament que entra en contradicció amb l’actuació de l’advocacia de l’estat espanyol.

És per aquest motiu que Junts ha preguntat al govern espanyol si considera que l’actuació de l’advocacia de no recórrer l’aplicació del tipus agreujat de la malversació és coherent amb les manifestacions de Sánchez. Així mateix, el partit insta La Moncloa a respondre si els fets de la tardor del 2017 a Catalunya suposen “un robatori de fons públics per a ús privat” i si, per tant, l’1-O mereix ser castigat amb el tipus agreujat de la malversació.

Així mateix, la Fiscalia del Suprem ha reclamat que es mantingui per al líder d’ERC, Oriol Junqueras, la inhabilitació de 13 anys, tal com se’l va condemnar pels delictes de sedició i malversació de fons, en considerar que el nou delicte de desordres públics agreujats substitueix el primer delicte derogat. Els quatre fiscals del procés han informat a la sala penal del Tribunal Suprem que "s’oposen a la revisió de les condemnes" als líders independentistes, als quals se’ls va condemnar pels dos delictes, que són, a més de Junqueras: Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa (tots tres condemnats a 12 anys), en considerar que les seves condemnes d’inhabilitació continuen sent possibles amb la reforma del Codi Penal.