Les eleccions municipals es converteixen sovint en un terreny sembrat de mines per als partits. Les dinàmiques locals poden convertir la confecció de les llistes electorals en un exercici de funambulisme. Si, a més, s'hi afegeix pel mig un trencament traumàtic dins d'un espai polític, com el que van viure Junts per Catalunya i el PDeCAT, el còctel es pot transformar en un sudoku nivell expert. El partit de Carles Puigdemont ha descartat la possibilitat d'arribar a un pacte electoral perquè les dues formacions concorrin plegades als comicis, la qual cosa vol dir que els candidats provinents del PDeCAT que s'incorporin a les llistes municipals de Junts ho hauran de fer a títol individual. 

Aquesta situació ha condicionat la preparació del reglament de primàries a què s'hauran de sotmetre els candidats que pretenguin concórrer sota les sigles de Junts a les eleccions de maig del 2023. La voluntat de la secretaria d'organització de Junts, que encapçala David Saldoni, a l'hora de redactar el reglament ha estat evitar posar cap mena d'obstacles a l'entrada de candidats d'altres formacions, i en particular d'alcaldes que es vulguin incorporar a les seves llistes, ja siguin membres del PDeCAT, del Moviment d'Esquerres (MES), d'agrupacions d'independents, d'ERC, del PSC...

Sense primàries per als alcaldes

Per facilitar aquesta incorporació, la proposta que es prepara per sotmetre a la consideració dels afiliats fixa que els alcaldes que ja governen al seu municipi i vulguin encapçalar una candidatura de Junts no hauran de passar per primàries. Siguin del partit que siguin.

Això vol dir que si, per exemple, l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, o l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, tots dos destacats dirigents del PDeCAT, volguessin concórrer als comicis sota les sigles del partit de Puigdemont, no estarien obligats a sotmetre's a una votació dels afiliats. En canvi, segons aquest plantejament, sí que s'haurà de sotmetre a la votació de primàries Elsa Artadi, responsable del grup municipal de Junts a l'Ajuntament de Barcelona, si vol encapçalar la candidatura a la capital catalana.

Proposta de l'executiva

En cas que hi hagués algun altre candidat que volgués aspirar a encapçalar la llista per a la qual ja s'ha presentat un alcalde, serà l'executiva nacional de Junts qui decidirà si es convoquen o no primàries. Aquesta mecànica hauria d'evitar que les diferències entre els militants dels partits poguessin barrar el pas a l'entrada d'un candidat que ja ha demostrat a les urnes la seva capacitat per recollir el consens dels votants. És a dir, que el suport que ja ha rebut a les urnes un alcalde es pot convertir en un aval suficient que no l'obligui a sotmetre's al vot de la militància.

Els estatuts de Junts estableixen que les candidatures electorals es designaran pel mètode de primàries, però el reglament pel qual es regeix aquesta votació l'ha d'aprovar el consell nacional de la formació. Aquest partit, que es va crear com a tal el juliol de l'any passat ja va haver de redactar un reglament de primàries per a les eleccions al Parlament del 14 de febrer. 

Aquell reglament va fixar un sistema de doble votació per escollir, en una primera urna, la candidata a la presidència de la Generalitat i, en una segona, la resta de components de les llistes a les quatre circumscripcions catalanes. A més, es va redactar de manera que va deixar la porta oberta perquè Carles Puigdemont, sense sotmetre's a cap de les dues votacions nominals, ocupés el número 1 ​de la candidatura, com així va acabar sent. Finalment, els militants van haver de validar les quatre llistes.

El reglament establia que el cens electoral del partit està format per tots els afiliats de ple dret, al corrent de les quotes.

 

A la imatge principal, el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, durant una roda de premsa de Junts / Efe