Junts per Catalunya ha fet públic aquest dimecres el seu decàleg de demandes per negociar els pressupostos. Un document que s’articula al voltant de cinc grans eixos prioritaris, i que arriba en una setmana que es dibuixa com a clau a l’hora d’abordar els comptes. Mentre que els comuns s’imposen com els socis prioritaris i ja han començat a debatre propostes concretes d’energia, habitatge i mobilitat després d’haver compartit amb el Govern el seu programa, el PSC ha aconseguit desencallar aquest dimarts les negociacions i es disposa a dissenyar el seu pla de prioritats per tal de facilitar-les aviat a l’executiu.
En aquest sentit, els de Borràs i Turull es troben en un punt intermig entre els liles i els socialistes. Després de diversos dies de treball, i malgrat no haver rebut tota la informació que havien requerit, Junts ja ha pogut posar el document sobre la taula durant la reunió que ha mantingut aquest migdia, a partir de les 12.30 hores, amb la delegació del Govern, en què aquest cop hi ha participat la consellera d’Economia, Natàlia Mas, després de les darreres trobades amb l’equip tècnic de l’executiu. Per part de Junts, hi ha assistit Albert Batet, Mònica Sales i Joan Canadell. El partit confia rebre una resposta del Govern en els pròxims dies.
Unes propostes que s’han fet amb rigor i havent analitzat la situació econòmica i social del país, han informat fonts de Junts, que les consideren “perfectament assumibles” per Pere Aragonès. El partit anirà a les pròximes trobades amb una voluntat real de negociar i acordar els comptes i, si bé defensarà les seves demandes, cap d’elles serà un requisit indispensable. “Per nosaltres, tot és important i aquesta és la nostra proposta, però no parlem de línies vermelles”, han assegurat. Tampoc alentiran expressament les negociacions ni faran “filibusterisme”, després que el Govern hagi obert la porta a arribar a un principi d’acord ben aviat per aprovar el projecte de pressupostos al Consell Executiu de dimarts vinent. La prioritat és arribar a un bon pacte.
Cinc eixos claus: economia, drets socials, llengua, equilibri territorial i independència
El decàleg de Junts s'articula al voltant de cinc eixos que el partit considera bàsics per tal de "resoldre les dificultats i necessitats" de la ciutadania, a més de posar les bases per resoldre els reptes de futur. Aquest grapat de línies són el desenvolupament econòmic; drets i cohesió social per a l'equitat i la seguretat; l'impuls del català; l'equilibri territorial; i l'increment de la sobirania nacional amb la vista posada en la independència. El partit reclama "garanties i mecanismes" per assegurar l'execució pressupostària, i també han defensat que cap de les propostes tenen un eix ideològic de caràcter elitista, sinó que pretenen donar resposta als problemes de tota la ciutadania.
En matèria d'impostos, Junts aposta per una "fiscalitat justa" que redueixi la pressió fiscal enfront l'actual situació econòmica. Així, aposten per abaixar el tram autonòmic més baix de l'IRPF del 10,5% actual al 10%, i fer front a la inflació amb una deflactació del 3,5% de tots els trams de l'IRPF per "ajudar les famílies" enfront l'increment de preus. Una mesura que pretén evitar una "imposició fiscal encoberta", segons fonts de Junts, i que ja estan aplicant altres comunitats autònomes de l'Estat. "L'espoli fiscal que viu Catalunya no s'ha de superar cargolant els catalans amb més impostos", han advertit. Pel que fa a l'impost de successions, la intenció és arribar "durant els pròxims anys", de forma progressiva, a una bonificació del 99% de les adquisicions per causa de mort en familiars de primer grau.
Les prioritats també se centren en l'escola concertada. Junts exigeix "revertir pressupostàriament l'infrafinançament" d'aquest model escolar i consolidar en els nous comptes "la despesa efectivament executada en els exercicis anteriors", això sí, sense perjudicar l'escola pública. En el mateix camp, també s'aposta per "incrementar els preus dels mòduls" de la concertada per tal d'actualitzar-los després de molts anys acumulats. I en matèria d'ocupacions delinqüencials, una qüestió que el partit ha situat darrerament en el seu ull de mira, Junts vol crear una unitat específica dels Mossos d'Esquadra que s'encarregui de "dissuadir i pal·liar" aquest tipus d'ocupacions.
Pel que fa a la llengua, els de Borràs i Turull proposen fer front a l'actual retrocés social del català amb una bateria d'estratègies, com ara incrementar fins a 80 milions d'euros els recursos destinats a fomentar la llengua, així com treballar amb el món empresarial per la flexibilitat horària que permeti la formació lingüística, i incrementar les partides destinades a la CCMA, el CAC i l'ACN com a mitjans audiovisuals en català. En l'eix nacional, les deu demandes de Junts tan sols recuperen les propostes aprovades amb ERC i la CUP durant el debat de política general perquè el Govern "treballi per la independència" des de totes les seves conselleries reduint la dependència de les estructures polítiques i econòmiques de l'Estat i incrementant la sobirania de Catalunya amb l'objectiu final d'exercir el dret a l'autodeterminació.
El Hard Rock manté el seu protagonisme al programa econòmic de Junts, amb un reclam perquè el Govern es comprometi a "tramitar i avançar, sense dilacions innecessàries", amb aquest projecte i aprovar el Pla de Desenvolupament Urbanístic abans d'acabar el 2022. També en matèria d'inversions, s'aposta per incrementar les partides destinades a recerca, universitats, dependència, polítiques socials d'habitatge, formació professional i salut, especialment de l'atenció primària. I pel que fa a l'equilibri territorial, la formació aposta pel repoblament del món rural amb l'ajuda d'incentius fiscals, i mesures concretes com ampliar la gratuïtat de la T-16 a tot Catalunya o estendre la T-Jove fins als 30 anys.