Les negociacions que mantenen PSOE i Junts a Suïssa amb supervisió d'un mecanisme de mediació s'han concretat ja en la creació de quatre equips de treball. Dues comissions negocien grans àmbits com són el referèndum d'autodeterminació i el finançament de Catalunya; mentre les altres dues aborden qüestions més específiques: la llengua i la delegació de competències en immigració. Aquest és el resultat de les quatre trobades que han mantingut el partit de Carles Puigdemont amb la formació socialista en el marc de l'espai internacional, la darrera de les quals ha estat avançada per ElNacional.cat aquest dissabte i ha servit per tancar dos dels equips de treball. L'aprovació de la llei d'amnistia aquesta setmana al Congrés, s'ha convertit en catalitzador de les negociacions, segons admeten les dues parts en sengles comunicats idèntics, on subratllen que era "una de les condicions pactades per poder abordar la resolució del conflicte polític".
La trobada de les dues delegacions que s'ha conegut aquest dissabte ha quedat emmarcada en plena arrencada de la precampanya electoral després que el president, Pere Aragonès, va anunciar aquesta setmana que signarà dilluns el decret de dissolució del Parlament perquè els comicis se celebrin el proper 12 de maig. Finançament i autodeterminació apareixen, de nou, com dos dels punts calents d'aquesta cursa electoral, de cara a la qual es manté el dubte sobre la possible participació del president a l'exili, Carles Puigdemont, encapçalant la candidatura de Junts.
La reunió a Suïssa ha comptat amb la participació de Puigdemont, el secretari general de Junts, Jordi Turull, i la presidenta del grup parlamentari al Congrés, Míriam Nogueras, segons ha pogut constatar ElNacional que ha confirmat la presència dels tres polítics aquest dissabte a Zuric. En representació del PSOE hi hauria participat el secretari d'organització del partit, Santos Cerdán. La trobada s'ha celebrat en el marc de l'espai internacional, segons s'explica en els comunicats fets públics pels dos partits, i per tant, sota la supervisió del mecanisme de mediació.
Autodeterminació
L'acord que van signar les dues formacions el passat mes de novembre a Brussel·les ja assenyalava com a grans objectius de les converses la "superació del dèficits i les limitacions de l'autogovern" i el "reconeixement nacional de Catalunya". En relació a aquest darrer punt, Junts planteja la celebració del referèndum d'autodeterminació de Catalunya a l'empara de l'article 92 de la Constitució, que preveu la convocatòria de les consultes; mentre que el PSOE aposta per impulsar el desenvolupament jurídic de l'Estatut del 2006 i la garantia d'un ple desplegament i respecte a les institucions de l'autogovern i la singularitat institucional, cultural i lingüística de Catalunya.
En relació al finançament, el partit independentista reclama una modificació de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA), que incorpori una "clàusula d'excepció" de Catalunya en què es reconegui la seva singularitat i faciliti la cessió del 100% de tots els tributs que es paguen a Catalunya. De la seva banda, els socialistes plantegen mesures que permetin l'autonomia financera de Catalunya i l'accés als mercats, a més d'una relació singular sobre l'impacte de l'actual model. En aquest punt s'hi ha d'abordar també les mesures per facilitar el retorn de les empreses que van canviar la ubicació de la seves seus socials arran del procés independentista.
Immigració
Pel que fa la delegació de les competències d'immigració, va ser un dels compromisos que va tancar el passat mes de gener Junts amb el PSOE per tal de fer costat a tres decrets que impulsava el govern de Pedro Sánchez dels quals finalment només van prosperar dos, un decret òmnibus i un anticrisi, després que Podemos van rebutjar avalar el decret de subsidi que depenia de la cartera de Treball en mans de Yolanda Díaz. A canvi del seu vot, Junts va explicar que havia aconseguit un compromís sobre la delegació integral de les competències sobre immigració, que hauria d'anar acompanyada dels recursos necessaris i per tal de permetre el desplegament a Catalunya d'una política integral en aquesta matèria.
Al capítol sobre el català, hi apareix ja com a element tancat la utilització de les llengües cooficials al Congrés, condició prèvia que va imposar Junts per al seu vot a la investidura de Pedro Sánchez. Això no obstant, el balanç és molt més magre pel que fa la presència del català a Europa, després que el semestre de la presidència espanyola de la UE no va aconseguir l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera, tot i que va plantejar la petició davant de la comissió d'afers generals.