ElNacional.cat ha tingut accés a les esmenes que ha presentat Junts per Catalunya a la reforma de la Llei Mordassa que va pactar el PSOE amb Bildu i que van impulsar ambdues formacions al costat d’ERC, Sumar i el PNB. La formació capitanejada a Madrid per Míriam Nogueras ha registrat disset esmenes amb l’objectiu d’aprofundir la reforma de la norma aprovada per la majoria absoluta del PP el 2015. Un dels canvis que posen a sobre de la taula és concretar l’eliminació de les pilotes de goma. El text original, que va superar el seu primer examen parlamentari a finals d’octubre i va esquivar el vet de Vox i el PP la setmana passada, preveia que se substituirien “progressivament” les bales de goma per projectils “menys lesius” en el marc del desenvolupament de “protocols específics d’acord amb estàndards internacionals”. Els juntaires van un pas més enllà i volen deixar negre sobre blanc que “es prohibeix l’ús de les pilotes de goma”. El redactat proposat per Junts especifica que “en data 31 de desembre del 2025 serà efectiva la seva prohibició total” i estipula que el “nou model d’actuació gradual i mixt” haurà de “garantir en qualsevol cas la disponibilitat d’eines robustes que permetin un ventall d’opcions tàctiques diferenciades”. Ara com ara, la policia espanyola pot utilitzar les pilotes de gomes a tot el territori estatal, també a Catalunya (com va fer durant les protestes posteriors a la sentència del judici del procés l’octubre del 2019), malgrat que el Parlament de Catalunya les va prohibir el 2014.
Una altra de les novetats que aporten les esmenes de Junts és la supressió de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional com a cossos encarregats de “vigilar els espais públics, protegir les manifestacions i mantenir l’ordre en grans concentracions humanes”. És una previsió que figura a l’article 38 de la Llei de Forces i Cossos de Seguretat com a funció a exercir pels Mossos d’Esquadra en “col·laboració” amb les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i Junts vol que passi a ser una funció “pròpia” de la policia catalana. Un altre precepte que contempla la llei vigent i que s’eliminaria és la que preveu que l’exercici d’aquesta funció correspon amb “caràcter prioritari” als Mossos, “sense perjudici de la intervenció” de la policia espanyola quan “l’estimin necessària les autoritats estatals competents” a requeriment de la Generalitat o per “decisió pròpia”.
Eliminar la responsabilitat dels organitzadors de les protestes
La Llei Mordassa actual estableix, a l’article 30.3, que es consideraran organitzadors o promotors de les concentracions les persones físiques o jurídiques que “hagin subscrit la preceptiva comunicació”, els qui les “presideixin, dirigeixin o exerceixin actes semblants” o els qui per “publicacions o declaracions de convocatòria o lemes o banderes pugui determinar-se raonablement que en són directors”. I contempla a l’article 37.1 que la responsabilitat de les infraccions lleus per celebrar concentracions incomplint la legislació “correspondrà als organitzadors o promotors”. La proposta original del PSOE, Sumar, ERC, Bildu i el PNB introdueix, per exemple, que quedaran “exonerats de responsabilitat” quan hagin disposat les “mesures de seguretat previstes en la comunicació i complerts els requeriments que els hagués fet l’autoritat governativa”.
Per a Junts, aquesta redacció suposa una “criminalització de l’actuació dels organitzadors de manifestacions i concentracions amb l’habitual efecte descoratjador sobre l’exercici dels drets fonamentals”. Així mateix, els juntaires esgrimeixen que el redactat de la nova proposició de llei suposa una “millora respecte a la frontal vulneració de drets de la norma actual”, però denuncien que “no és satisfactori en absolut”. En conjunt, Junts considera que el precepte conté una “quantitat excessiva de conceptes jurídics indeterminats i obre la porta a especulacions injustificades per part dels poders de l’estat” que poden “facilitar una aplicació inadequada”. “És contrari al principi democràtic que els organitzadors de reunions i manifestacions responguin per les accions individuals de tercers”, argumenten. Els juntaires volen limitar-lo: “Els participants en reunions o manifestacions que causin un mal a tercers, respondran directament d’ell”, resa la seva esmena.
Acabar amb les obligacions de registre documental
Més canvis. Junts reclama que se suprimeixi l’article 25 de la Llei Mordassa, referent a les “obligacions de registre documental”, que no es tocava en la iniciativa original. Bàsicament, preveu que les persones físiques o jurídiques que exerceixin “activitats rellevants per a la seguretat ciutadana” (com a hostalatge, transport de persones, lloguer o desballestament de vehicles de motor, compravenda de joies i metalls o venda de productes químics perillosos) quedaran “subjectes a les obligacions de registre documental i informació” en els “termes que estableixin les disposicions aplicables”.
“Aquesta remissió és un frau de llei, ja que a la pràctica suposa una habilitació legislativa sense límits al govern espanyol per regular matèria pròpia de drets fonamentals sense cap mena de limitació, saltant-se les garanties pròpies de la ineludible tramitació legislativa orgànica”, lamenten els juntaires. La formació recorda que aquesta habilitació va permetre aprovar l’anomenat Marlaskazo, un decret que obliga a hotels i empreses de lloguer de vehicles a recopilar dades dels viatgers i que, a parer de Junts, va “molt més enllà del raonable”, és “intrusiu i desproporcionat” i “comporta efectes econòmics greus en l’hostaleria i el turisme”.
Blindar les competències de la Generalitat de Catalunya
Un altre dels elements en els quals posa la lupa Junts per Catalunya és referent a les competències autonòmiques amb la voluntat de revertir “l’enfocament totalment espanyol” de la norma que s’està tramitant, que “no té en compte les competències catalanes”, segons indiquen a ElNacional.cat fonts de Junts. Així doncs, per exemple, entre les seves esmenes volen que:
- La “preservació de la seguretat ciutadana” sigui una funció tant de l’Estat com de les comunitats autònomes amb subjecció a la Constitució i als “respectius Estatuts d’Autonomia”.
- La cooperació sigui entre les “administracions públiques amb competències en matèria de seguretat” i no entre “l’Administració General de l’Estat i les altres”, que és el redactat de la proposta original.
- Qui pugui dictar “normes de seguretat pública per als edificis i instal·lacions en els quals se celebren espectacles i activitats recreatives” siguin els “poders públics competents” i no només l’Estat.
- Les estadístiques oficials sobre les actuacions en matèria de seguretat siguin elaborades pels “poders públics competents en matèria de seguretat ciutadana” i no únicament pel govern espanyol.
Dissolució de concentracions amb un “enfocament de drets humans”
Sobre la dissolució de les concentracions, Junts introdueix dos matisos al redactat proposat pel PSOE, Sumar, ERC, Bildu i el PNB. Els juntaires volen que el redactat estableixi que “l’autoritat governativa” podrà acordar la dissolució de concentracions vetllant perquè aquesta actuació “es guiï en tot moment per un enfocament de drets humans” i acordant “mesures graduals i proporcionades a les circumstàncies”. El text original al·ludia a les “autoritats” i assenyalava que ho farien “sempre en la forma que menys perjudiqui”. En la justificació de l’esmena, Junts assenyala que “no existeix una pluralitat d’autoritats governatives”, sinó que a cada territori “existeix una única autoritat governativa”, que en les comunitats autònomes amb competències en matèria de seguretat “correspon al govern de la comunitat”.
Obviar la generació “d’alarma social” per establir controls en carreteres
Una altra pinzellada. El redactat inicial preveia que es poguessin establir “controls en les vies, llocs o establiments públics” per prevenir “delictes d’especial gravetat o generadors d’alarma social” o per detenir els qui “haguessin participat en la seva comissió” i “procedir a la recollida dels instruments, efectes o proves”. Junts vol que s’elimini l’incís “generadors d’alarma social” per “evitar conceptes jurídics indeterminats”.
Canviar el nom de la llei perquè “no respon a un replantejament global de la seguretat ciutadana”
Junts també vol pinzellar el títol de la llei, registrada com a Proposició de Llei Orgànica de protecció de les llibertats i seguretat ciutadana. Els juntaires consideren que “suposa una atenuació d’alguns aspectes repressius”, però lamenten que “no només no deroga la llei de 2015” sinó que “deixa algunes qüestions centrals obertes”. “No procedeix el canvi de nom de la llei quan el text presentat no respon a un replantejament global de la seguretat ciutadana”, reblen en la justificació de l’esmena. A parer seu, s’hauria de dir Modificació de la Llei Orgànica 4/2015.