Junts per Catalunya vol saber què pensa Pedro Sánchez de les decisions del Tribunal Suprem de no amnistiar la malversació del procés i mantenir en vigor l’ordre de detenció de Carles Puigdemont. Per intentar-ho aconseguir, els juntaires votaran a favor de la petició de compareixença que va registrar el PP i que avui es vota al Congrés dels Diputats. Ara bé, Junts fa un gir de 180 graus a l’argument del PP, que demanava explicacions directament sobre la no-detenció de Puigdemont. “El problema no és el president Puigdemont, el problema són els jutges i el Suprem que es neguen a aplicar una llei que s’ha aprovat al Congrés”, ha esgrimit la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras. “Volem saber quina és l’opinió de Sánchez”, ha afegit.
De fet, durant el mes d’agost, Junts ha criticat amb duresa la posició del PSOE i del govern espanyol davant del Tribunal Suprem. El secretari general del partit, Jordi Turull, va retreure a la Fiscalia i a l’Advocacia de l’Estat que no estiguin actuant davant la no-aplicació de l’amnistia. “No n’hi ha prou amb criticar, si algú sap que es comet un delicte, i això presumptament és un delicte de prevaricació, ha d’actuar”, va argumentar en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio. I en una roda de premsa, va considerar que el govern espanyol “podria fer bastant més” per a l’aplicació efectiva i total de l’amnistia: “S’hauria d’actuar jurídicament contra els jutges que han decidit no aplicar la llei contra determinades persones”, va afirmar. Per la seva banda, Eduard Pujol va disparar contra la “covardia” del govern espanyol i va lamentar que, davant la “prevaricació judicial del Suprem, saltant-se, no obeint i no respectant el que s’aprova al Congrés”, la Moncloa “permeti que no s’apliqui una llei legal i vigent”.
I què n’ha dit el govern espanyol? Just després del retorn i posterior marxa de Puigdemont, el ministre Óscar Puente va acusar el jutge Pablo Llarena d’haver-se “extralimitat” amb una interpretació de l’amnistia que “no hi ha per on agafar-la” i el ministre Félix Bolaños va reiterar la “discrepància” amb els jutges del Suprem, que es van quedar sols al costat de Vox. El PP va reprovar “l’assenyalament” a Llarena i els vocals conservadors van fracassar intentant que el Consell General del Poder Judicial carregués contra Puente.
El PP volia demanar explicacions sobre la no-detenció de Puigdemont
En la seva sol·licitud, el PP volia que Sánchez expliqués al ple del Congrés les “raons” per les quals Carles Puigdemont “va poder passejar-se el dia 8 d’agost per Barcelona, fins i tot celebrar un acte públic, sense que s’hagués procedit a la seva detenció, malgrat tenir una ordre d’arrest cursada pel Tribunal Suprem” i detalli les “accions que havia emprès el seu govern per evitar-ho”. I és que des del primer dia, el PP ha responsabilitzat la Moncloa, el PSOE i el PSC del retorn i posterior marxa de Puigdemont i ha demanat el cessament del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i de la ministra de Defensa, Margarita Robles, per les “negligències” en la no-detenció. En canvi, des del govern espanyol, han insistit reiteradament que la responsabilitat “exclusiva i directa” de la marxa de Puigdemont va ser dels Mossos. En la seva resposta al jutge Pablo Llarena, el Ministeri de l’Interior va relatar que la policia espanyola no va poder detectar Puigdemont a la frontera, però va esgrimir que va oferir suport a la policia catalana i que aquesta no va ser “requerida”.