Pas important de Junts per Catalunya (JxCat) a la comissió d’investigació de l’operació Catalunya del Congrés dels Diputats per aclarir implicacions d’organismes espanyols i internacionals. El diputat Josep Pagès ha demanat a la mesa de la comissió que reclami tot un volum d'informació al govern espanyol per aclarir la participació de l’autoritat antiblanqueig espanyola en la guerra bruta contra polítics i empresaris catalans i també contra els extitulars de la Banca Privada d’Andorra (BPA). I és que certs testimonis han confirmat a la comissió que el Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (Sepblac), vinculat al Ministeri d’Economia i Hisenda, també va participar en la guerra bruta contra l'independentisme català, com ha documentat ElNacional.cat.
En concret, Pagès sol·licita els correus electrònics interns del Sepblac on apareguin aquestes paraules clau: "Pujol, Trias, Mas, Puigdemont, Junqueras, Rosell, Puig, Catalunya, ANDORRA Sumarroca, Monje, FC Barcelona, Cierco, Boye, Madí, Vinyals, Miquel Prats, Dagá, Grífols, Veneçuela, veneçolans, Villalobos, Petrov, russos, Gao Ping, xinesos i UIFAND (Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra)".
"Conseqüències reals"
“Junts valora molt positivament les noves notícies sobre l’operació Catalunya. Però, considerem que el Seplac és un òrgan clau per l'engany als Estats Unitats sobre la BPA, i que cal desclassificar documents perquè hi hagi unes conseqüències reals”, ha manifestat el diputat de Junts Josep Pagès a ElNacional.cat aquest dimecres. Pagès ha afegit que per al seu partit la comissió d’investigació “va més enllà del govern del PP” i vol aclarir la implicació dels òrgans i estructures de l’Estat. “L’objectiu de Junts no és contra un govern concret de la dreta o l’esquerra espanyola, sinó d’òrgans concrets i de les estructures de l’Estat”, ha assegurat el diputat del partit que presideix Carles Puigdemont.
Certament, després de les declaracions de l’expresident del govern espanyol Mariano Rajoy i els seus ministres, les noves informacions han conduït a un bucle centrat en el govern del PP, ja sabut, sense aprofundir res més. A més, totes les querelles que han presentat polítics i empresaris catalans no han prosperat en jutjats espanyols. Només queda viu el procediment a Andorra, contra l'expresident Rajoy i els seus exministres, malgrat el bloqueig que es manté des de jutjats espanyols perquè no siguin interrogats.
La guerra bruta a Andorra
Una decisió clara ha estat la de Junts i Esquerra Republicana que han demanat al Congrés dels Diputats que sol·liciti a la Fiscalia que investigui Mariano Rajoy, Jorge Fernández Díaz, María Dolores de Cospedal i Alicia Sánchez-Camacho per haver mentit en la comissió sobre l’operació Catalunya, malgrat la multitud d’àudios que acrediten que aquell govern espanyol del PP va orquestrar informació falsa contra l’independentisme.
Ara, Junts, amb la nova petició, s’avança i reclama documentació per tenir proves sobre la vinculació de ministeris i òrgans econòmics. Així, a més del Sepblac, Josep Pagès, també ha sol·licitat que s’aporti informació sobre diferents casos judicials. També tots els informes GATI (Grupo de Análisis y Tratamiento de Información), de la policia espanyola sobre l’operació Catalunya registrats com AEC (Operaciones en Cataluña), Operació Pujol, Operació Barna o Operació Catalunya. En l'escrit, Pagès hi afirma "és necessari obtenir, entre d’altres, la documentació relativa a totes les investigacions sobre Catalunya i Andorra registrades per la Policia en el sistema GATI entre el setembre de 2012 i fins al desembre de 2020, incloent-hi, sense limitacions, tots els documents, així com la seva procedència i data registrades en el sistema. Segons publicacions a la premsa i declaracions dels compareixents, sumarien unes 72 entrades o informes".
A més a més, el diputat de Junts reclama tota documentació que la policia espanyola o Guàrdia Civil va enviar a l'autoritat financera dels Estats Units (FInCEN) o a qualsevol altra institució nord-americana (FBI, DEA) informant sobre la Banca Privada d’Andorra. I detalla que "és necessari obtenir l’informe remès pel comandant de la Guàrdia Civil Basilio Sánchez Portillo des del SEPBLAC al FinCEN dels Estats Units al que ell mateix es referí en un programa dels serveis informatius de Telecinco, concretament en un reportatge de març de 2015".
Els germans Cierco -amenaçats per la policia patriòtica, quan eren els titulars de la BPA- van presentar una demanda als Estats Units per obtenir informació sobre la nota al FinCEN que va provocar la intervenció i tancament de la BPA i el Banco Madrid, amb la informació rebuda des de l'Estat espanyol; però no ho van aconseguir perquè aquest comunicat va ser tret del seu registre oficial.
Cal recordar que totes les investigacions contra Banco Madrid van ser tancades a l'Estat espanyol sense detectar-se cap infracció administrativ ani penal. Per contra, les autoritats andorranes han de fer pública el pròxim juliol la sentència contra l'exCEO de la BPA, Joan Pau Miquel, i altres treballadors del banc, tot i aclarir-se que no van actuar de forma irregular.