El dia que la llei d’amnistia s’aprova al Congrés dels Diputats i s’envia al Senat per continuar el seu recorregut parlamentari, Junts per Catalunya envia un missatge al ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, i a “tots els que volen girar full”: “L’únic full que gira és el de la repressió i el de la injustícia”. El diputat Josep Maria Cervera ha argumentat que, malgrat que s’aprovi la llei que repara la persecució contra l’independentisme, “el conflicte polític històric entre la nació catalana i l’espanyola continua existint”. L’amnistia “només torna a la política el que és de la política” i “obre una finestra d’oportunitat per negociar de tu a tu el futur de Catalunya”.
🔴 Eleccions Catalunya 2024 i llei d’amnistia, DIRECTE I Reaccions i última hora
La formació de Carles Puigdemont insisteix que la llei que va arribar al ple del Congrés de finals de gener estava “només parcialment esmenada” i “tenia mancances”. Aquell ‘no’ “difícil i poc entès” ha permès que ara hi hagi “la millor llei d’amnistia possible”: “Integral, que no deixa cap independentista fora i que és d’aplicació immediata”. Cervera ha recordat que la llei “adapta les exclusions de terrorisme, traïció i malversació als estàndards europeus”, “guanya dos mesos per als acusats del Tribunal de Comptes”, està “ajustada al dret internacional” i està “preparada per al recorregut i encaix del dret europeu”.
El diputat de Junts a la Comissió de Justícia ha deixat clar que la llei d’amnistia està “feta a mida de la repressió que els defensors de la sacrosanta unitat d’Espanya, sovint amb la complicitat de la bancada de l’esquerra, han aplicat des de l’extraradi de la democràcia al catalanisme i a l’independentisme”. I ha llistat totes les accions que s’han fet “a mida” per atacar l’independentisme: comptes falsos, investigacions prospectives i informes policials, clavegueres de l’Estat, notícies fake, detencions, policies i guàrdies civils, rei, multes i fiances, espionatge i infiltrats, sedició, malversació, traïció i terrorisme, jutjats, jutges i judicis, sentències i condemnes, inhabilitacions, presó i exiliats. “Se’ls fa llarg? Més llarga se’ns fa la repressió a nosaltres”, ha reblat.
Cervera ha puntualitzat que el d’aquest dijous és el penúltim debat de l’amnistia al Congrés. I és que a finals de maig, la Cambra Baixa l’haurà de “sanejar de l’acció contaminant de la reaccionària dreta espanyola i el seu entorn” després del pas de la proposició de llei pel “fangar” del Senat. Pel diputat juntaire, l’estratègia del PP a la Cambra Alta se suma a un “ventall esperpèntic de maniobres per torpedinar” la tramitació i aplicació de l’amnistia, que segueix les petjades de la ja cèlebre frase de l’expresident espanyol José María Aznar: “Qui pugui fer, que faci”.
Nogueras posa en relleu “els fruits de treballar plegats i aparcant les sigles”
Després del ple, la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, ha subratllat que “aguantar la posició”, com va fer Junts el 30 de gener oposant-se a l’anterior redactat de l’amnistia, “ser coherents i prioritzar el país i no prioritzar poder caure bé o agradar els d’aquí” té “resultats” i és “la millor manera perquè les coses passin”. Així mateix, ha tingut bones paraules dirigides a Esquerra Republicana i ha destacat que el ple d’avui ha sigut un moment en què han “recollit plegat els fruits de treballar plegats” i de “treballar per al país, posar el país per davant i aparcar les sigles”. Durant la seva intervenció al ple, Josep Maria Cervera també ha volgut destacar que l’amnistia ha sigut el resultat de la “generositat col·lectiva” en la negociació amb ERC i el PSOE i de la “feina feta” pels seus equips jurídics.
El text de l’amnistia després de l’acord entre el PSOE, Junts i ERC
El 7 de març, la Comissió de Justícia va validar el text definitiu de la llei d’amnistia, que incorpora quatre esmenes transaccionals pactades entre el PSOE, Junts i ERC. Els principals canvis afectaven el terrorisme, la traïció i la malversació: en el terrorisme, es va eliminar la referència al Codi Penal espanyol, es va al·ludir a la directiva europea de terrorisme i es va mantenir la referència a les “greus violacions dels drets humans” de “manera intencionada”. La traïció quedava emmarcada en la Carta de les Nacions Unides i en una resolució de l’Assemblea General de l’ONU. I la malversació s’incloïa sempre que no hagi donat lloc a “enriquiment” en forma de “benefici personal”.
Independentistes i socialistes van disposar d’un mes extra per negociar, després que el 30 de gener, Junts congelés l’amnistia per abocar el PSOE a renegociar-la. Aquell dia (que és quan estava previst inicialment que l’amnistia rebés llum verda), Míriam Nogueras va esgrimir que aquell redactat tenia “forats pels quals la justícia prevaricadora espanyola” podia deixar l’amnistia “en paper mullat” i deixava l’independentisme “exposat a les arbitrarietats” dels jutges espanyols. Nogueras va argumentar que “aturar la repressió a mitges no és aturar-la” i va sostenir que el redactat d’aleshores suposava “una amnistia selectiva i en diferit”.