La portaveu del Junts al Congrés, Miriam Nogueras, exigirà dimecres al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la sessió de control a l'Executiu al Congrés que aclareixi quin paper va jugar el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) en la detenció dijous passat a Sardenya del president en l'exili, Carles Puigdemont.

Nogueras va registrar la seva pregunta per a Sánchez hores abans que el líder del seu partit fos arrestat en aplicació de l'ordre de crida i cerca que va dictar contra ell el Tribunal Suprem quan va marxar a l'exili.

"Pot assegurar, després del seu recent discurs a Nacions Unides, que l'Estat espanyol no ha incorregut en espionatge polític", resa textualment l'interrogant registrat per Nogueras i que li servirà per exigir comptes al president per la detenció del seu cap de files.

La portaveu de Junts sospita que el CNI ha pogut facilitar l'arrest del president, ja que el passat 17 de setembre el mateix Puigdemont va assegurar tenir "proves de l'espionatge polític de l'Estat per perseguir i atacar la reputació de dissidents polítics".

Així ho va manifestar després de reunir-se amb diputats i senadors a l'Assemblea Nacional francesa, a qui va il·lustrar sobre "el conflicte polític català i la repressió espanyola". "Hem parlat de l'estratègia de repressió de l'Estat, que és molt sofisticada: preveu 'lawfare', les 'fake news' i un espionatge polític d'alta envergadura del que tenim proves, i que serà degudament denunciat", va advertir llavors Puigdemont.

El català i la Llei Audiovisual

Del seu costat, la diputada Mariona Illamola, també de Junts, formularà al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, la pregunta que va quedar ajornada de la sessió de control anterior per l'absència del ministre en el Congrés. "Creu el govern espanyol que l'independentisme és terrorisme?", resa textualment aquesta qüestió, que també li donarà peu per protestar per la detenció del líder del seu partit.

La diputada d'ERC Marta Rosique també podrà plantejar dimecres vinent la pregunta que no va poder verbalitzar en el Ple d'aquesta setmana i amb què busca saber si el govern espanyol sol·licitarà l'oficialitat del català a la Unió Europea.

Aquest interrogant li pot servir per portar a col·lació en el Ple la vella reivindicació dels partits nacionalistes i independentistes de regular l'ús de les llengües cooficials en el Congrés. Aquestes formacions han decidit ressuscitar aquesta reclamació després que el PSOE hagi acceptat tramitar una iniciativa de Junts en el Senat per generalitzar l'ús del català, el gallec i l'eusquera a la Cambra Alta.

Així mateix, s'interessarà per les llengües cooficials, en aquest cas sobre la producció en les mateixes de les plataformes digitals, el també republicà Gerard Álvarez, qui intentarà que el govern espanyol aclareixi si modifica l'esborrany de la futura Llei Audiovisual per obligar a aquestes plataformes a un oferir percentatge mínim de continguts en català.

 

Imatge principal: el president a l'exili, Carles Puigdemont / Foto: Efe