És possible que es trenqui el Govern de la Generalitat? És la gran pregunta que sobrevola la política catalana aquests dies. A les portes del debat de política general al Parlament la setmana que ve, les desavinences entre ERC i Junts per Catalunya són cada cop més evidents i no hi ha reunió al Palau de Pedralbes que aconsegueixi taponar les ferides. La ruptura és una possibilitat damunt la taula i les especulacions han arribat fins als quarters generals dels partits. En algun moment del mes d’octubre, la formació de Laura Borràs s’ha compromès a consultar les seves bases per decidir la seva continuïtat a l’executiu. I els jugadors d’aquesta partida, encara per resoldre, mantenen el torcebraç i es preparen per a tots els escenaris.
Encara no hi ha una decisió al respecte i ERC evita especular en públic. En privat, però, els republicans asseguren que estan disposats a governar en solitari, encara que no sigui la seva opció preferida. “És un escenari futurible, però no ens fa gens de por l’escenari. Estem disposats a governar en solitari si cal”, asseguren des de Calàbria. En aquest sentit, consideren que podrien sostenir-se en base a la geometria variable, ampliant les aliances al Parlament per poder continuar governant i avançant. Posen l’exemple de la consulta del 9-N, que es va poder dur a terme per un govern de CiU en minoria, amb el suport extern d’ERC i la CUP. El que de ben segur descarten és un escenari d’avançament electoral, com va demanar l'ANC durant la Diada.
Malgrat tot, un govern en minoria no és l'opció preferida. Els números al Parlament de Catalunya són els que són i els republicans hi tenen la força que hi tenen: 33 diputats. Per tirar endavant iniciatives sense Junts per Catalunya (32 diputats), necessitaria com a mínim el concurs tant del PSC (33) com d'En Comú Podem (8) o la CUP (9). Mentre socialistes i comuns s'hi posarien bé, els cupaires s’ho miren des de la barrera. Des de l'escola d'estiu aquest diumenge, el portaveu nacional Edgar Fernández advertia que "si convé" farien caure el Govern.
Nova jornada de retrets
En públic, mentrestant, continuen els retrets d’una banda a l’altra. Aquest dilluns, la secretària general adjunta i portaveu nacional d’ERC, Marta Vilalta, ha instat un cop més els seus companys de viatge a aclarir-se i deixar de desestabilitzar l’executiu. “No hi ha una crisi de govern. Hi ha una crisi de Junts que està impactant al Govern. Una part de Junts vol sortir vol sortir del Govern. La prioritat és com ser útils. La gent no pot esperar que Junts per Catalunya es posi d’acord”, ha assegurat la dirigent republicana, que ha tret ferro a les crítiques de Junts, que considera "interpretables". Resum de tot plegat: si han de marxar, que marxin. Però que, si es queden, no facin soroll.
La resposta no s'ha fet esperar. “No demanem res excepcional, només que es compleixi l'acord que va signar Junts amb ERC i que va permetre Pere Aragonès ser investit president de la Generalitat”, li responia Josep Rius, portaveu de Junts. Són tres els principals reclams: la reconversió de la taula de diàleg, la recuperació de l'estat major del procés (ara "direcció estratègica") i una coordinació real a les institucions espanyoles. Ara bé, dins la formació hi ha diverses sensibilitats sobre la solució a la crisi. Els més propers a la presidenta Laura Borràs estan per la sortida, mentre el cercle del secretari general Jordi Turull aposta per la continuïtat.
PSC i comuns, oberts
En cas que Junts decidís abandonar el Govern, l’aritmètica parlamentària obligaria l'executiu en solitari de Pere Aragonès a cercar acords amb altres partits. Si Junts retira el seu suport i la CUP manté el seu plantejament actual, les dues opcions que se li posarien més de cara al president serien òbvies: el PSC i els comuns. Els dos espais que conformen el govern de coalició de l'Estat i que, al Congrés dels Diputats, han sabut trobar la complicitat dels republicans. Entre els tres sumarien majoria absoluta. Altra cosa són les contradiccions.
Des de l’inici de la legislatura, els de Salvador Illa han volgut posicionar-se com una alternativa al Govern independentista, però reafirmant alhora la necessitat de ser constructius en la seva manera d’actuar, demostrant-ho amb l'acord del català i els pressupostos, entre altres qüestions. Una forma d'actuar que el PSC justifica per evitar cap mena d'inestabilitat. Així, en cas que Junts decidís marxar, el PSC podria ocupar el seu lloc i oferir suport des de fora per garantir l'estabilitat. Fins ara, els socialistes han descartat aquest escenari. Tampoc revelen què farien, considerant "arriscat" fer hipòtesis sobre futuribles. "Si això acabés succeint, ja veuríem. Que tampoc s'esperin que els resolem els problemes", alertava, afegint, però, que ells sempre estaven "a disposició" per ajudar i deixant la porta oberta a qualsevol opció. Oferint el seu suport extern permetria mantenir la desitjada estabilitat.
Per la seva banda, els comuns ja han reiterat en nombroses ocasions el seu descontentament amb el Govern actual, un malestar propiciat per la presència de Junts. De fet, a Aragonès l'han pressionat diverses vegades perquè reconsideri l'aliança amb els socis d'executiu i es plantegi deixar-los anar. També la setmana passada, convidava els de Jordi Turull a marxar declarant que "el millor que li pot passar a Catalunya és que Junts surti del Govern". Els liles tampoc han volgut pronunciar-se sobre esdeveniments que encara no han ocorregut i, per tant, no han dit si ajudarien a sostenir un executiu republicà des de fora, però sí que s'han reafirmat com una oposició constructiva amb voluntat de resoldre els problemes de la classe treballadora. Sense Junts a l'executiu, això seria molt més fàcil.
Rumb al debat de política general
En aquest context, amb més interrogants que certeses, s’arriba al debat de política general, que se celebrarà dimarts i divendres de la setmana que ve. Les reunions se succeeixen però la crisi no es tanca. En aquest ple, el president Pere Aragonès, que manté l’aposta de legislatura per la taula de negociació amb el govern espanyol, preveu fer-hi una proposta per avançar cap a l’autodeterminació. Per ara, es desconeix quina és aquesta proposta, com tampoc no està clar si els seus socis de coalició la compraran.