La Junta Electoral Central ha donat la raó al PDeCat i li ha atorgat el 100% dels drets electorals de Junts per Catalunya de cara a les eleccions generals del 23-J. La resolució determina que els drets no seran compartits, i això pot afectar en la participació de Junts durant la campanya electoral. La resposta de Junts a la decisió de la JEC no s'ha fet esperar i la cap de llista del partit al Congrés, Míriam Nogueras, ha reconegut que estan acostumats a aquests moviments "no interessa que surti allò que expliquem, però ens espavilarem. Tenim molts canals que arriben a milers de persones". En una entrevista aquest dijous a El món a RAC1, Nogueras ha tret ferro a la decisió de la JEC i ha afirmat que "estem segurs que no passarem desapercebuts, ens espavilarem".
Candidats a les eleccions generals 2023: tota la llista
Llistes electorals a les generals 2023: partits i candidats
Junts no espera un canvi de decisió de la JEC
Míriam Nogueras ha reconegut que no espera que la JEC faci marxa enrere amb la decisió i els hi torni el 50% dels drets que els havia donat la Junta Electoral de Barcelona. Nogueras ha explicat que els serveis jurídics de Junts estudien si poden presentar un recurs, tot i que no en tenen esperances. Tanmateix, ha afirmat que "no ens recrearem en els nostres problemes, sinó que ens interessa la campanya que presentarem dilluns". Nogueras ha recordat que es van trobar en la mateixa situació que a les eleccions europees "on el president Puigdemont va arrasar, tot i els drets electorals". En aquest sentit, ha assegurat que "els resultats de Junts no dependran de les banderoles que tinguem penjades" i ha defensat que "la gent els escoltarà i els veurà".
Sobre la presència de Junts als debats electorals que es facin a la televisió pública, Nogueras ha reconegut que encara no té informació sobre aquesta qüestió, però ha reiterat que "hem de parlar dels problemes que té la gent i no tant dels problemes d’un partit amb la JEC".
Per què Junts treu ferro a la decisió de la JEC? El precedent de les eleccions al Parlament
Fonts de Junts minimitzen l'impacte que pot tenir aquesta decisió adoptada per la Junta Electoral Central i detallen que no afectarà a la seva participació als debats electorals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ni tampoc als espais informatius que corresponguin al partit perquè els consideren "grup significatiu". De fet, hi ha un precedent al respecte: a les eleccions al Parlament de Catalunya del passat 14 de febrer de 2021, Junts va concórrer sense els drets electorals que se'ls va quedar el PDeCAT, que presentava com a candidata Àngels Chacón. Tot i aquesta decisió —també— de la JEC, Laura Borràs va poder participar als debats electorals organitzats pels mitjans públics. El contrapunt va ser que, malgrat figurar al pla de cobertura d'aquests ens de titularitat pública, la cobertura informativa que els va correspondre era inferior a la que tenien la CUP i el Partit Popular, els partits que tenien menys força al Parlament entre el 2017 i 2021; mentre que el PDeCAT es va quedar amb la proporció corresponent als 34 diputats que tenia la coalició de Junts per Catalunya en aquella legislatura.
En paral·lel, la decisió de considerar "grups polítics significatius" a Junts i Vox en aquells comicis remet a una instrucció de la mateixa Junta Electoral Central. El 14 de gener de 2021, l'òrgan administratiu va admetre que els juntaires ho eren amb el benentès que, precisament, el partit —ja constituït aleshores— tenia representació al Congrés i al Parlament Europeu. Ara, això es podria veure reforçat pels 32 diputats que té la formació al Parlament i, a més, ara la coalició ja no és amb el PDeCAT, sinó amb Demòcrates i Moviment d'Esquerres. En concret, la instrucció de la Junta Electoral Central explicita que es considera significatives a "aquelles formacions polítiques que es presenten a les eleccions que, tot i no haver-se presentat a les anteriors equivalents o no haver obtingut representació en aquestes, amb posterioritat, en recents processos electorals i en l'àmbit territorial del mitjà de difusió, hagin obtingut un nombre de vots igual o superior al 5% dels vots vàlids emesos". D'altra banda, el partit té un termini de dos mesos des de la notificació de la decisió que atorga el 100% dels drets electorals al PDeCAT per presentar un recurs contenciós-administratiu al Tribunal Suprem.
"S'ha de mirar el que se signa"
El cap de llista del PDeCat, Roger Montañola, també ha parlat sobre la decisió de la JEC i ha apuntat que la resolució va en la línia del document que van signar el 2019 Junts i PDeCat "ara hi haurà qui busqui els tres peus al gat", ha assenyalat en referència a Junts. En aquest sentit, ha aprofitat per recordar al partit de Nogueras que ha de mirar què signa "en aquest país el plor i el victimisme són gratuïts", tot i que, ha insistit que el document que van signar les dues formacions ja deia que els drets electorals eren del PDeCat.
Sobre la presència de Junts als debats electorals, Montañola ha assegurat que sí que hi seran, i ho ha celebrat perquè es vol confrontar amb Míriam Nogueras "no m'amagaré". El candidat del PDeCat ha explicat que el partit sí que és independentista, tot i que ell no ho és. "La gràcia és que gent independentista i no independentista s’uneix partint de la base que Catalunya no serà independent. I qui no ho vegi, no sé en quin planeta viu. Cal obrir un nou temps per fer política d’una altra manera, parlant als ciutadans com a adults". En aquest sentit, Montañola ha explicat que la proposta que lidera serà "diferent i innovadora" perquè defensa que s'ha d'obrir "una nova etapa".
El PDeCat ha celebrat la decisió de la JEC i apunta que els drets es van signar abans que Junts "esdevingués un partit polític". A través d'una publicació a Twitter han instat Nogueras a trobar-se als debats electorals.