Junts portarà al debat de política general una proposta de resolució perquè el Parlament de Catalunya reguli el lloguer de temporada. Ho fa després que el partit de Carles Puigdemont rebutgés la llei que va proposar el govern espanyol al Congrés dels Diputats, però és que argumenten que totes les lleis en matèria d'habitatge s'han de legislar des del Parlament de Catalunya, perquè són competències de la Generalitat. "Constata que les competències en política d'habitatge són exclusives de la Generalitat de Catalunya", diu la proposta de resolució que el grup parlamentari de Junts presentarà a la Mesa del Parlament. De fet, també demanen que el Govern d'Illa demani a l'Estat espanyol que apliqui bonificacions fiscals als propietaris d'habitatges per incentivar l'oferta del mercat de lloguer i compra. És aquí on els juntaires també proposen bonificacions fiscals pels lloguers de temporada sempre que no pugin més d'un 30% el preu que marca l'índex de referència, així com aplicar la bonificació de l'IVA en els casos d'habitatges d'obra nova.
En el mateix redactat, els juntaires insten el Govern a crear "urgentment un cos normatiu integral" que ha de servir per unificar tota la legislació en aquesta matèria. "Que estableixi les eines transversals normatives (urbanística, civil, fiscal i la mateixa normativa que regula el dret a l'habitatge) per resoldre l'actual crisi habitacional", asseguren en el redactat de la proposta de resolució. És aquí on el grup parlamentari encapçalat per Albert Batet insta a regular, a través d'aquest cos, la figura del caràcter temporal a Catalunya, el règim de l'ús turístic dels habitatges i el contracte d'habitació per evitar el frau de llei en l'ús d'aquestes figures.
Quan Junts va tombar aquesta llei al Congrés dels Diputats, també argumentaven que "estava mal feta" i que provocava "inseguretat jurídica". Per això, en el mateix redactat inclouen la "creació d'un ens de resolució alternativa de conflictes entre propietaris i llogaters que donin seguretat jurídica i establir un reforç dels processos d'inspecció i del règim sancionador". En el mateix text, Junts també subratlla que cal garantir "la màxima transparència per tal de conèixer el nombre d'habitatges públics existents a Catalunya", així com "establir terminis de concessió més llargs dels actuals per fomentar la construcció d'habitatges amb col·laboració publicoprivada, garantint la titularitat del sòl".
Igualar la mitjana europea de parc públic
Entre el pla de xoc que proposa Junts per Catalunya en matèria d'habitatge, també incorporen la idea "d'impulsar un pla de xoc per accelerar el desenvolupament de sectors urbanitzables en zones amb el mercat tensat", així com "fer que hi hagi habitatges reservats per a joves menors de 39 anys i per a persones de 65 anys". Alhora, també demana el Parlament que insti el Govern a igualar la mitjana europea del parc d'habitatge públic i a destinar, al mateix temps, les quantitats necessàries en polítiques d'habitatge per satisfer la demanda, destensar els preus del mercat, amb especial suport a les llars catalanes del país, impulsant la col·laboració publicoprivada i publico social.
En aquest punt, és on Junts per Catalunya proposa que el Govern demani a l'Estat de posar a disposició dels municipis i Generalitat els sols residencials de la SAREB per destinar-los a l'ampliació del parc públic del lloguer assequible amb el finançament suficient per procedir a la seva rehabilitació. "Són 3.000 solars i fins ara només n'han cedit 12", va dir aquest dimarts Mònica Sales.
En aquesta línia, els juntaires també demanen augmentar el 99% la bonificació actual de l'impost de Transmissions Patrimonials (ITP) en l'adquisició del primer habitatge que esdevingui residència habitual per a joves de fins a 39 anys. Des de Junts, a més, també demanen la creació de la figura del crèdit aval jove amb la finalitat que l'administració competent pugui avalar l'entrada en la compra d'un pis o la presentació de la fiança en el lloguer d'habitatges per als menors de 39 anys.
Junts reclamarà que el Govern d'Illa emprengui accions legals contra els jutges que no apliquen l'amnistia
Entre les altres propostes que Junts portarà al Parlament, és la de reclamar al Govern de Salvador Illa "emprengui les accions legals davant les instàncies necessàries contra les autoritats judicials que es neguen a aplicar la llei d'amnistia". Així consta en una proposta de resolució que el grup ha registrat en el marc del debat de política general, que també insta el president de la Generalitat a "no normalitzar les relacions" amb el rei Felip VI fins que no "demani disculpes" pel discurs del 3-O. En una altra de les iniciatives, el partit de Carles Puigdemont aposta per un "concert econòmic" fora de la LOFCA. Ha d'incloure "una metodologia per calcular la quota que la Generalitat pagarà a l'Estat", pels serveis prestat i una "aportació solidària" decidida “exclusivament” per Catalunya.
Pel que fa a la llengua, la proposta de resolució de Junts "reconeix" que el català està "en emergència lingüística" i insta la Generalitat a dotar el nou Departament de Lingüística amb un pressupost i estructura propis, diferents dels de Cultura. També reclama al Govern que garanteixi que "els ciutadans de Catalunya puguin viure plenament en català", fent que els servidors públics "disposin del nivell necessari". També demanen a l'executiu que "es personi en els processos de discriminació lingüística".
Infraestructures i immigració
En la proposta de resolució sobre el "repte demogràfic", el partit "manifesta la necessitat d'assumir la delegació de la gestió integral de competències en matèria d'immigració", i insta el Govern a crear una Agència Catalana de la Immigració, tal com recullen també les ponències que Junts debatrà al seu congrés. D'altra manera, demanen iniciar, en un termini màxim de 3 mesos, els treballs per redactar un nou Pacte Nacional per la Immigració.
Pel que fa a les infraestructures, Junts insta el Govern a "obtenir de l'Estat el traspàs integral de l'aeroport del Prat i de la resta d'aeroports catalans d'interès generals" i de la xarxa de Rodalies, amb els recursos econòmics necessaris. També reclamen la delegació de les "competències hídriques plenes en tot l'àmbit territorial de Catalunya".