La negociació entre JuntsxCat i ERC, després d'una setmana llarga d'especulacions de tota mena, comença a apuntar —lentament— passes concretes. Una proposta de resolució en defensa de les institucions i de reconeixement del president Carles Puigdemont que s'hauria de registrar en breu al Parlament ha de servir de detonant d'un recorregut que té com a següent pas el ple d'investidura. Un cop aquest ple constati com tot sembla apuntar la impossibilitat d'investir Puigdemont, JuntsxCat donarà pas a un altre candidat, que podria ser l'expresident de l'ANC i número dos de la candidatura, Jordi Sànchez, o el conseller Jordi Turull, tot i que algunes informacions apunten Elsa Artadi. Tot plegat forma part d'una negociació "global" en què la composició i estructura del Govern són també peces essencials.

Tal com va avançar ahir El Nacional, JuntsxCat va lliurar dimecres a la tarda la proposta de resolució a ERC i fonts dels negociadors asseguren que aquest divendres podria estar enllestida. La voluntat era abordar-ne la declaració aquest dijous, però finalment s'han suspès les reunions que s'havien convocat per avui. La declaració fa repàs dels esdeveniments al voltant de l'1-O i els resultats dels comicis del 21-D a més de denunciar la repressió de l'Estat i el fet que, malgrat els resultats electorals, el candidat que compta amb la majoria de la Cambra no pot ser investit.

La següent carpeta és la concreció del pla de Govern i del procés constituent, que ja va formar part de les converses amb la CUP, per explicar a partir d'un debat ciutadà el model de país. Molt més complex apareix l'acord sobre l'estructura del Govern. 

Junts per Catalunya i Esquerra ja havien acordat un govern partit al 50%, la qual cosa representa un increment del pes dels republicans en relació a l'anterior executiu. La presidència queda en mans de la formació de Puigdemont i, més enllà de qui assumeixi finalment aquest paper, es dona per descomptat que Turull seguirà a la plaça Sant Jaume, si no com a president com a conseller de Presidència. També Elsa Artadi assumirà una funció clau en aquest executiu, segons les previsions de JuntsxCat. Falta veure com es concretarà el paper que hi tindrà Puigdemont, i encara no es descarta un acte institucional de restitució a Brussel·les que, per JuntsxCat no es limitaria a un reconeixement simbòlic sinó amb contingut polític.

La vicepresidència correspon a Esquerra. De fet, l'entorn de Puigdemont, en la voluntat de restaurar els membres de l'executiu, defensa mantenir-hi també el nom d'Oriol Junqueras en aquesta responsabilitat. La decisió, però, correspon als republicans, tenint en compte el paper clau del vicepresident i la dificultat que comporta una gestió ordinària del departament des de la presó.

Pel que fa els republicans, en el cas que Marta Rovira opti per mantenir el seu paper com a presidenta del Grup Republicà i descarti anar al Govern, despunta el nom del secretari d'Hisenda, Pere Aragonès, que té una molt bona comunicació amb JuntsxCat i que ha assumit un fort protagonisme a les negociacions. Però també apareix el nom d'un independent, el qui va ser coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena, una figura amb gran capacitat de consens que va aconseguir un ampli acord, inclosos els Comuns d'Ada Colau, al voltant de la proposta d'un referèndum acordat.

En el marc de les converses al voltant de la vicepresidència ERC ha posat damunt la taula de negociacions el portaveu del Govern. El portaveu era fins ara el conseller de Presidència, Jordi Turull, i JuntsxCat vol retenir aquesta responsabilitat, però els republicans també la reclamen.

Pel que fa els consellers del gabinet, la voluntat és que repeteixin tots els que sigui possible i ho vulguin. Repetiria Turull i el responsable de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull. Igualment seguiria el conseller d'Exteriors, Raül Romeva, encara que hauria d'adaptar les seves funciones, atès que el jutge li ha retirat el passaport, com a la resta de membres del Govern encausat. De fet, JuntsxCat reclama aquesta cartera, que podria quedar en mans d'algun dels membres de l'executiu que és a l'exili.

Han dit que no repetirien, en canvi, Carles Mundó, Meritxell Borràs i Joaquim Forn -que és l'únic conseller que continua a la presó-. En canvi, la consellera Dolors Bassa sí que ha pres possessió de l'acta de diputada. La resta de membres del Govern, Meritxell Serret, Lluís Puig, Clara Ponsatí i Toni Comín, segueixen a l'exili per la qual cosa, si volen continuar, hauran d'assumir les seves funcions des de Brussel·les, o bé limitar-se a un paper representatiu.

Tot plegat obligarà a incorporar rostres nous al govern per substituir els consellers que no repeteixen i per assumir els nous departaments que es vol crear, per exemple, amb el desdoblament de les conselleries de Benestar i Treball.

De tots els membres del consell executiu, l'únic que no es va veure afectat per l'aplicació del 155 és el secretari de Govern, Víctor Cullell.

JuntsxCat no compta incorporar gaires més noms del PDeCAT al Govern, tot i els rumors que assenyalen la possibilitat que hi entri el diputat al Congrés Ferran Bel, que aquesta setmana ha plegat com a alcalde de Tortosa i del qual es recorda encara la polèmica provocada pel monument franquista d'aquella ciutat. Per contra, alguns membres del grup parlamentari de Puigdemont ja s'havien apuntat en les darreres remodelacions de l'executiu com Laura Borràs i amb tota probabilitat tornaran a estar damunt la taula.

Tot plegat, però, pendent d'un acord que, ara per ara, apareix molt lent, i que té com a primer objectiu aconseguir consensuar la proposta de resolució i fixar el ple per a la seva aprovació.