L'associació de juristes catalans pel dret a decidir, Col·lectiu Praga, ha impulsat una denúncia internacional per dur davant dels Relators de les Nacions Unides violacions de drets humans que es van cometre durant la jornada de celebració del referèndum del passat 1 d'octubre. Des de l'associació, es vol recollir tot el suport possible per part d'altres juristes, llicenciats o graduats en Dret, a qui es convida a signar i sumar-se a la petició.
L'objectiu és posar de manifest aquests fets davant dels "diferents mecanismes internacionals de protecció dels Drets Humans". En aquest cas, els Relators de l'ONU a qui es farà la denúncia es dediquen a investigar casos de violacions de drets humans arreu del món. També recullen queixes de víctimes d'aquestes vulneracions i, en el cas de valorar-les com a legítimes, es fa una crida al govern que n'és responsable.
Els juristes asseguren que aquestes violacions han suposat "una important fallida del sistema democràtic i de dret de l'Estat espanyol". Per això, demanen que s'inici una investigació independent a nivell internacional sobre els fets de l'1-O i la reacció del govern espanyol i les forces de seguretat de l'Estat.
Al document de la denúncia, els juristes enumeren tots els drets humans que creuen que van ser vulnerats i ho acompanyen d'exemples d'actuacions del govern espanyol abans, durant i després del referèndum que refermen les acusacions.
La violència policial
En primer lloc, destaquen una "escalada de vulneracions" dels drets de lliure expressió, de reunió i de manifestació "per part dels poders públics" des de la convocatòria del referèndum. Recorden fets com les confiscació de cartells i pancartes, les entrades de la Guàrdia Civil a redaccions de mitjans de comunicació -entre ells El Nacional-, el tancament de pàgines web, les càrregues policials i el tancament de col·legis electorals o l'ofensiva judicial posterior.
També es denuncia una vulneració del dret a la integritat física, infringit -defensen- pel desplegament a Catalunya de més de 12.000 policies per evitar la celebració del referèndum, tot i que és la Generalitat qui té competències en el manteniment de l'ordre públic. Posen especial èmfasi en els més de mil ferits que va provocar l'ús de "violència indiscriminada amb bales de goma, gasos lacrimògens i càrregues violentes" per part de la policia contra "persones que pacíficament volien exercir el seu dret al vot".
El 155 i l'ofensiva judicial
La violència policial també es senyala com un impediment per exercir el dret de participació política amb una pèrdua de 770.000 vots, segons l'informe. Aquest dret també es veuria vulnerat amb la dissolució forçada del Parlament com a mesura de l'aplicació de l'article 155.
L'últim dret reclamat és el que fa referència a la llibertat i al jutge imparcial. "S'han detectat possibles actuacions arbitràries per part d'alguns jutges i de la Fiscalia", alerten els juristes. Aquí s'hi inclouen les actuacions de l'Audiència Nacional i del jutjat número 13 de Barcelona, qui va encarregar els escorcolls i les detencions del dia 20 de setembre.
Asseguren que, amb aquests processos, s'ha "intimidat, perseguit, detingut i empresonat a persones pel simple fet de ser sospitosos de donar suport al referèndum o la independència de Catalunya". Les víctimes d'aquesta persecució, detallen, són particulars, activistes "que exercien els seus drets" i polítics "emparats, en alguns casos, per la prerrogativa de la inviolabilitat".