“Cal construir una resposta jurídica contra la repressió de l’Estat espanyol a Catalunya.” És un dels reptes que el penalista Benet Salellas ha llençat al centenar d’assistents al 2on Congrés Català en Defensa de l’estat de dret (el primer va ser el 2018), que aquest dissabte se celebra a l’aula magna de la Universitat de Barcelona amb ponents de molt nivell. Òmnium Cultural, amb el seu president Xavier Antich a primera fila, l’associació de jutges Àgora Judicial, la Fundació Catalunya Fons i el Col·lectiu Praga són les organitzadores d’aquesta trobada, on s’ha analitzat la resposta judicial que el govern espanyol va realitzar contra el procés d’independència de Catalunya, així com les esperançadores resolucions que arriben dels tribunals europeus, com la del gener passat del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) amb relació a l’exconseller Lluís Puig i sobre què cal per reactivar una euroordre de detenció i entrega. I també per primer cop s'hi cita que no es poden vulnerar drets d’un Grup Objectivament Identificable (GOI).
Els magistrats Xavier Gónzalez de Rivera i Josep Maria Noales, d’Àgora Judicial, han obert el congrés i han explicat el seu complex periple des que es van sumar a la iniciativa de 33 jutges i jutgesses que van decidir signar el manifest pel dret a decidir el 2014, que el diari La Razón va publicar les seves fotos, algunes fotos de carnet extretes de bases de dades policials. Després que els tribunals espanyols es neguessin a investigar la seva vulneració de drets, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va condemnar l’Estat espanyol per no protegir el seu dret a la intimitat. “No hem estat víctimes ni de Lawfare ni d'accions judicials, però sí de danys col·laterals”, ha afirmat Gonzàlez de Rivera. El seu company ha detallat, clarament, que la magistrada Àngels Vivas, sí que va patir aquest dany en ser descartada com a presidenta de l’Audiència de Barcelona per haver signat el manifest, totalment jurídic, malgrat complir millor tots els requisits. “El Suprem, en una resolució, s’atreveix a dir el que no va dir el CGPJ: 'ningú obliga els jutges a expressar-se, i que després no es pot voler un tracte de favor i s’oblidi la seva manifestació'”, ha denunciat Noales.
El penalista Andreu van den Eynde, que va ser l’advocat dels 20 jutges que, al final, van portar el cas a Estrasburg, ha destacat que les investigacions contra l’Estat “són instruccions pesades i que ningú vol investigar”, com el cas dels jutges o l’actual espionatge amb Pegasus a l'independentisme català. Ha destacat que la resolució precisa que “cap llei pot emparar la investigació a un ciutadà per saber què fa”, i que s’haurà d’exigir aquests requisits. “El Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional s’equivoquen molt”, ha afirmat Van den Eynde, enfront que "en els tribunals europeus es discuteix de dret" i ha demanat als companys advocats i juristes de treballar més en equip i compartir estratègies jurídiques.
L’excepcionalitat jurídica
En una segona ponència, el professor de Filosofia del dret de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Lluís Martí, ha descobert a la sala que el terme Lawfare (abús del dret, o ús estratègic del dret) és explotada el 2001 pels americans amb la destrucció de les Torres Bessones, però que van ser dos australians qui van usar aquest terme primer, el 1975, en una crítica de la confrontació legal perquè no s'usava les lleis per protegir el bé comú. També s’ha exposat el dret penal de l’enemic, desenvolupada per pensadors de l’Alemanya nazi i que alguns ponents no han dubtat que l’Estat espanyol l'ha usat en els darrers anys a Catalunya.
El magistrat Guillem Soler ha estat clar i ha afirmat que “cada setmana es produeix una excepcioalitat jurídica, on es grapeja el dret”, i ha compartit que en reunions prèvies de treball Salellas va proposar "de deixar els laments i que cal construir nocions per comprendre” l’abast de les vulneracions de drets. Amb aquest repte, Soler ha desenvolupat el que significa l’article 47 de la Carta de Drets Humans, que recull que tota persona té dret a ser escoltat per un jutge independent i imparcial i establert per la llei. Tots els advocats dels encausats per l’1-O al Tribunal Suprem han reiterat que aquest no és el jutge predeterminat per llei, reivindicació, que segons Soler el TJUE en la sentència de Puig ja els dona la raó.
Soler ha afegit que en el procediment català “es dona la paradoxa que n'hi ha un excés d'independència judicial”, que els jutges del Suprem “tenen agenda pròpia”, i que “no poden tractar de tu a tu al legislador en resolucions”, en referència al jutge Pablo Llarena que critica la reforma del Codi Penal en la interlocutòria que actualitza el processament del president Carles Puigdemont i els altres exiliats.
Dret administratiu de l’enemic
El magistrat d’Àgora Judicial Guillem Soler també ha apostat que en noves causes contra la dissidència catalana la persona al·legui que pertany a un GOI i que s’obrin peces en què s’exposi que existeix el grup, que la persona hi pertany i que se la discrimina per ser-ho. En aquest sentit, l’advocada Isabel Elbal ha compartit que "contra els independentistes catalans s’ha usat l’excepcionalitat jurídica” i que aquesta “es demostrarà en un judici estratègic a Europa”.
En una exposició original i demolidora, el professor de dret administratiu de la Universitat de València, Andrés Boix Palop, ha assegurat que “també existeix el dret administratiu de l’enemic”, i una mostra és el que ha patit ell mateix en arribar tard amb el tren “pel corredor mediterrani enèmic”, ironitzant contra el centralista de Madrid. Ha detallat que les lleis administratives s’han actualitzat, però mantenen la base intervencionista de la llei franquista de 1945, o les inspeccions que ara permet la llei de 2015. Normativa, ha assegurat que exhibeixen la seva “poca porositat democràtica”. Ha declarat que la llei no és igual per a tothom, i que en l’àmbit administratiu “hi ha una persecució de pobres i estrangers més que de dissidents”, i una mostra clara i excloent és la cita prèvia, que van imposar les administracions amb la pandèmia i que algunes la mantenen sense justificació. Boix també ha explicat els efectes de la Llei Mordassa, i el “perill i la il·legalitat”, que significa que ara totes les administracions públiques legislin per controlar i multar sobre la llibertat d’expressió.
La desviació de poder
En la ponència sobre Judici polític, Benet Salellas ha afirmat que cal treballar i incloure en les causes de repressió contra catalanes el concepte de “desviació de poder”, com una irregularitat que es recull en l’article 18 del Conveni de la Protecció dels Drets Humans, i que fixa la limitació de l’aplicació de restriccions de drets, el qual —ha precisat— no s’havia aplicat fins al 2017 a l’Europa oriental, i actualment hi ha una vintena de condemnes en països d’aquesta zona, com Turquia.
A més, Salellas ha exposat el gran pas que ha significat que el TJUE hagi admès la idea de grup (GOI) en la vulneració de drets -que van defensar amb Van den Eynde i Gonzalo Boye a Luxemburg. Finalment, el penalista ha fet una crida als assistents: “Ens toca construir una resposta jurídica a la repressió espanyola.” En aquest sentit, l’advocada Isa Castell, advocada i membre de Juristes per les Llibertats, ha explicat investigacions prospectives a ciutadans de les Terres de l’Ebre per l'1-O, així com el recent processament de sis persones per un delicte d’odi a les xarxes socials dirigit a un brigada de la Guàrdia Civil. I ha fet una crida per “treballar plegats per l’alliberament nacional”.
A la tarda, han continuat les intervencions, amb ponents d'altres països, com l'advocat Santiago Bereciartua, amb les causes judicials de les Abuelas de Plaza de Mayo.