El jutge del Tribunal Superior d'Anglaterra i Gal·les Matthew Nicklin conclou en el seu escrit: “La meva decisió és que cap dels motius pels quals s'ha reivindicat la immunitat no han estat demostrats. Per tant, la demanda continuarà”. Així determina que Joan Carles I, a diferència d'Espanya, no se salva de la justícia britànica i no pot gaudir d'immunitat en el cas. A més, demana a la demandant, en aquest cas l'examant, Corinna, que aclareixi els fets que imputa a l'excap del CNI Félix Sanz Roldán.
A falta de conèixer el detall de l'escrit, el raonament britànic s'agafa al precedent del dictador xilè Augusto Pinochet. Ho ha avançat i ha posat l'accent en aquest aspecte l'advocat Gonzalo Boye a través de Twitter. "Amb cita directa al cas Pinochet i aquí és on té el problema l'emèrit, el jutge destaca que 'aquestes immunitats pertanyen no a l'individu, sinó a l'Estat en qüestió'". I per això, Boye conclou: "El jutge diu: 'rebuig a l'afirmació del demandat que, malgrat la seva abdicació, la seva posició constitucional a Espanya significa que, no obstant, segueix sent un 'sobirà' i té dret a la immunitat personal que preveu l'article 20'".
Boye entra en el detall
Si refresquem el cas Pinochet, efectivament hi ha paral·lelismes entre el dictador i l'emèrit. La nit del 16 d'octubre del 1998 el dictador va ser detingut a la London Clinic de la capital britànica, segons el llibre Yo, Augusto, d'Ernesto Ekaizer. Havia viatjat a Europa per sotmetre's a una operació d'esquena i, com que a Xile era senador vitalici, pensava que gaudia d'immunitat diplomàtica. Però era un viatge privat i no se n'havia informat el Regne Unit. La conjuntura va ser aprofitada pel jutge espanyol Baltazar Garzón, que va emetre a la vigília una ordre internacional de detenció i va sol·licitar la seva extradició a Espanya per una querella criminal en el marc de l'operació Còndor, la coordinació de les dictadures llatinoamericanes per perseguir i eliminar opositors.
Finalment, no es va autoritzar el trasllat a Espanya, tanmateix, va marcar jurisprudència global sobre els crims de lesa humanitat. La detenció va demostrar que qualsevol ex cap d'estat pot ser detingut per la justícia. I no només això, sinó que la justícia xilena, que ho havia passat per alt, finalment també va agafar les regnes. El maig del 2000, dos mesos després del retorn de Pinochet a Xile, la Cort d'Apel·lacions de Santiago va aprovar el seu desaforament com a senador vitalici i el militar va poder ser investigat i processat per la justícia local. Aquest és l'avís que dona Boye, indirectament, a Joan Carles I: "La resolució sobre l'emèrit és molt interessant. Com es va assenyalar, no s'ha presentat cap defensa. En canvi, el 18 de juny de 2021, el demandat va emetre un avís de sol·licitud a la recerca d'una ordre que declarés que el tribunal no tenia jurisdicció per jutjar el reclam". La seva defensa, a la vegada, va passar per alt el cas i ni tan sols el va començar. Un error de tàctica.